Una vida sobre rails: així és el dia a dia d’una maquinista d'FGC

Milers de persones es mouen diàriament per anar a treballar, a estudiar a la universitat o a veure la parella que viu a un altre municipi. Alguns ho fan amb el seu vehicle privat, encara que sovint no surt a compte –especialment si vas a Barcelona–, mentre que altres recorren al transport públic. Principalment al tren. Però... de petits no us va encuriosir mai com es movia aquesta mena de cuc articulat de grans dimensions que et portava d'un lloc a un altre màgicament? Una de les maquinistes dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Yolanda Márquez, de 31 anys, ens explica com és un dia a la seva feina, com es va formar o per què va escollir-la. 

Des de ben petita ha tingut una relació molt estreta amb el món dels trens perquè el seu pare també era maquinista i ha viscut sempre amb molta proximitat i normalitat la professió. "Tinc vocació absoluta per la meva feina i, en part, suposo que és perquè sempre hi he estat molt arrelada i he normalitzat el funcionament de la professió", que no és senzill. No tenen un horari fix i cada setmana varia, en funció del torn que tenen: "Alguna setmana treballaré els set dies, però a la següent, en canvi, només tres, potser", exposa Márquez, afegint que "ja hi estic acostumada". Normalment, fa el torn de 4 h a 12 h, amb pauses perquè no poden conduir més de quatre hores seguides, i, per tant, porta una vida totalment girada als cànons de jornada laboral que ens imaginem, sovint. "Entre les 20 h i les 20:30 h procuro anar a dormir perquè a les 2:45 h sona l'alarma per començar la meva jornada laboral a les quatre del matí", explica, amb tota la normalitat del món.  

Una vegada arriba a la feina, mira quin torn li toca, perquè no sempre és el mateix ni tampoc la mateixa línia, i fa les comprovacions pertinents del comboi que portarà aquell dia –que tampoc és sempre el mateix– per assegurar-se que no hi hagi cap avaria, que les portes funcionin bé, que no presenti cap problema... "Tot depèn del torn que tingui. Un dia potser faig tres S2 i un L12 senceres, però l'endemà un altre de diferent", apunta. Quan tot està llest per engegar la marxa, es desplacen al lloc d'inici del torn que li ha tocat aquell dia en qüestió per començar la jornada laboral transportant els primers passatgers al seu destí. 

Una feina amb "una gran responsabilitat"

La Yolanda fa dos anys que va passar de treballar d'administrativa a preparar-se per arribar a ser el que sempre havia desitjat, però mai havia fet el pas: "Vaig veure que havien sortit unes oposicions per ser maquinista i em vaig preparar durant bastants mesos per aprovar-les", explica. Primer va fer la part més teòrica i tècnica, com aprendre's les diferències de cada tren per, en cas d'emergència, saber actuar i conèixer què cal fer, i, posteriorment, va passar les proves psicotècniques i els pertinents reconeixements mèdics abans de començar la part pràctica amb l'instructor. Orgullosa d'haver-ho aconseguit, és plenament conscient de la responsabilitat que comporta la seva tasca i la quantitat d'usuaris que transporta diàriament –uns 500 per servei–, tot i que assegura que "intento no pensar-hi gaire" per estar més tranquil·la. "M'agrada que la gent confiï en mi i és gratificant saber que porto a milers de persones cada dia", exposa. 

Finalment, explica que el que més li agrada de la seva feina és la llibertat i la calma d'estar sola a la cabina conduint el tren. Estar als comandaments del comboi i que recórrer les diverses línies de tren sigui la seva feina l'apassiona, perquè, realment, s'estima allò que fa. "Des que treballo aquí soc molt feliç i hi ha un ambient molt sa. És una sort llevar-se i que no sigui una càrrega haver d'anar a treballar", conclou. Per ella, doncs, cada trajecte no és només una feina, sinó una vocació convertida en realitat.