Martí Balmes, recuperant cares i posant-los noms a través de fotografies antigues

El sabadellenc documenta imatges històriques de la vida de la postguerra a Sabadell

Publicat el 28 de novembre de 2025 a les 11:41

El sabadellenc Martí Balmes Novell va cedir a l'Arxiu Històric de Sabadell més de 83.000 fotografies pel seu pare, Joan Balmes Benedicto, entre els anys 1944 i 1964. La donació també incloïa més de 2.000 negatius tant en paper com en films dels seus inicis en la fotografia. Des de fa anys, Martí Balmes ha anat recuperant el nom i cognoms d'11.668 sabadellencs que surten a les instantànies capturades pel seu pare. I ho ha aconseguit perquè cada 15 dies, els dijous, al Museu d'Història de Sabadell, organitza sessions amb grups de col·laboradors -molts-, que se centren a reconèixer a les persones que surten als retrats per tal d'identificar-les. Balmes fill no vol desentendre's del material i a la vegada vol ajudar als sabadellencs a conèixer la història dels seus familiars. El problema amb què es troba actualment és la Llei de Protecció de Dades, que impedeix compartir la informació de les persones sense el seu consentiment.

El Museu d'Història de Sabadell va organitzar l'any 2014 l'exposició Realitats: Joan Balmes Benedicto, 1915-2004. Un fotoreporter social del primer franquisme. També es va editar un catàleg de l'exposició amb el seu perfil biogràfic. David González, tècnic d'Imatge i So de l'Arxiu Històric de Sabadell, informa que tot el material cedit va ser digitalitzat i informatitzat el 2005. Inclús l'extensa informació escrita a llibretes, amb dades de les instantànies, llocs, dates i altres informacions que considerés interessants. El material original es va tornar al seu propietari: Martí Balmes Novell. González remarca que "el fet de la identificació de les persones de les fotografies és un mèrit d'en Martí, estem parlant que a Sabadell el 1950 la població era de 60.000 habitants, per tant, haver reconegut a prop de 12.000 sabadellencs és un fet inaudit". Balmes, en canvi, s'espolsa els mèrits propis perquè considera que "l'important és la gent, que vinguin i trobin coneguts per ajudar a identificar les 197.000 persones que estan a les fotos i no se sap qui són". El sabadellenc fa el símil de les famílies i dels actes que captava el seu pare: Sabadell era com teranyines en l'àmbit escolar, teatral, familiar i de veïnatge, àmbits on es creuaven o que compartien totes aquestes persones.  

Martí Balmes detalla que el seu pare, l'autor de les fotografies, treballava primer d'escrivent i després de segon comptable amb 15 o 17 anys a l'empresa Tamburina&Colomer -després Tamburina Fills-. Aleshores, el primer comptable era Francisco Casas, president del Club Arraona d'handbol i patinatge. Mentre treballava allà, cap al 1933, la seva afició ja era la fotografia, a la qual es va començar a dedicar professionalment el 1944. "Era un home espavilat i va veure les possibilitats comercials de les bodes, batejos, comunions, enterraments i teatres, com La Faràndula quan era al carrer de les Planes, el Teatre Alcázar o el Casinet, on es feia zarzuela. Es va especialitzar en retrats de la vida social de l'època". Aquells anys la majoria d'escoles eren gestionades per capellans i monges, i ell feia les fotos dels alumnes pels pares. També actes esportius del Centre d'Esports Sabadell, el Mercantil i l'Arraona. El seu ull i l'objectiu reflectien la vida de la postguerra a Sabadell. La seva clientela particular eren majoritàriament del Centre i de la Creu Alta, però recorria tots els barris.

Martí Balmes parla d'una màxima que tenia el seu pare: “Si en una fotografia no hi surt una persona, aquesta fotografia no es pot vendre”. Joan Balmes va explicar la tàctica que feia servir per aconseguir clients en una entrevista que li va fer el periodista Víctor Colomer el 1997 al Diari de Sabadell. Ell anava a les esglésies de Sabadell per saber els casaments que hi hauria i, pels naixements, es dirigia al Registre Civil. Allà, segons va confessar, donava una pesseta al funcionari que li deia els noms dels nadons. Per altra banda, la seva tarifa per cada fotografia era de sis pessetes. La mitjana que venia era d’entre vint i trenta fotografies per reportatge. "Jo i els meus germans ajudàvem el pare netejant les fotos i numerant-les", comenta Balmes fill, que puntualitza que "la feina era molt esclava i a mi m'agradava l'escoltisme i les excursions i vaig triar la comptabilitat". Martí li va encarregar un programa per identificar i veure les fotos fàcilment a Carles Rovira, tècnic que treballava amb ell a l'empresa, i aquest programa li ha facilitat molta feina, per la qual cosa el va donar a l'Arxiu Històric de Sabadell.