Més de la meitat de les persones cridades no fan el cribratge de càncer de còlon: "Tenim identificats els perfils que no hi participen"

Menys de la meitat de les persones cridades a participar en el programa de detecció precoç del càncer de còlon i recte al Vallès Occidental acaben fent-se la prova. Segons explica la coordinadora de l’Oficina de Cribratge de Càncer del Parc Taulí, la doctora Anna Selva, la participació sí que ha crescut de manera significativa des de l’inici del programa: “l’any 2015 estàvem al voltant del 37% i ara estem al 49,5%”. Malgrat tot, alerta que les guies europees fixen com a objectiu arribar al 65% i que encara hi ha molt marge de millora.

Qui mostra més interès a participar-hi?

És al Parc Taulí on se centralitza tota l’activitat de cribratges del Vallès; i les dades mostren que no tothom hi participa de la mateixa manera. D’una banda, els homes participen menys que les dones; i d’altra, com més jove és la persona, menys interès mostra. “El cribratge es fa dels 50 als 69 anys”, assevera la doctora, que afegeix que “a partir dels 60 creix la participació”.

A més, hi ha diferències territorials i socials importants. “Notem que les àrees amb un nivell socioeconòmic més baix tenen menys participació”, explica Selva. També es dona el cas contrari en zones amb rendes altes, explica, on part de la població opta per fer-se les proves a través de la mútua privada. Així, la dona de més de 60 anys amb un nivell socioeconòmic mitjà és ara mateix el perfil més predisposat a fer el cribratge.

Aquesta realitat no és exclusiva del Vallès Occidental. A Catalunya, la participació se situa al voltant del 47%, amb grans diferències territorials. Per exemple, oscil·la entre el 61% de l’Alt Pirineu i l’Aran i el 39% de Girona. A la regió metropolitana nord —on s’inclou el Vallès Occidental— se situa en el 48%. Els experts també assenyalen que la participació sol ser més baixa a les grans ciutats que als municipis més petits, on la proximitat entre professionals sanitaris i ciutadania facilita la conscienciació. 

I com es fa el cribratge?

El programa de cribratge envia una carta cada dos anys a les persones que compleixen els requisits. Aquest 2026, el programa es desplega intensament a Sabadell i també a municipis com Sant Cugat, Sant Quirze i Rubí, per exemple. El funcionament és senzill: amb la carta, la persona es dirigeix a una farmàcia, on rep un kit per recollir una mostra de femta a casa. Després, només cal retornar-la a la farmàcia perquè s’analitzi.

Es pot arribar a prevenir la malaltia: "Un 20% es curen amb la colonoscòpia"

“La prova detecta la presència de sang oculta a la femta, un possible indicador de lesions al còlon o al recte”, detalla la coordinadora. En cas de resultat positiu —que es dona en un percentatge petit dels casos— es realitza una colonoscòpia per determinar la causa. Sovint, el que es detecten són pòlips, lesions que poden acabar evolucionant cap a un càncer. “A la colonoscòpia s’extirpen aquests pòlips, i així tallem l’evolució natural de la malaltia”, destaca Selva. Això converteix el cribratge no només en una eina de detecció precoç, sinó també de prevenció. De fet, segons Selva, “al voltant d’un 20% dels càncers detectats són tan inicials que es poden curar només amb la colonoscòpia”. 

En aquest sentit, les professionals sanitàries fan una crida a augmentar la participació. “Estem perdent un potencial preventiu molt elevat”, adverteix Selva. Els especialistes recorden que, al marge del programa de detecció precoç, cal consultar amb el metge si es tenen factors de risc, com antecedents familiars, o davant de canvis, símptomes o qualsevol altra preocupació, independentment de l’edat.

El càncer més freqüent

El càncer colorectal és el segon més diagnosticat en homes i també en dones i, en el conjunt de la població, el més freqüent. Tot i la prevenció, el diagnòstic precoç i els avenços en tractaments, el càncer colorectal és el segon amb més mortalitat, per darrere del de pulmó, sobretot per l’elevada incidència.