El filòsof, teòleg i traductor Pere Lluís Font ha mort aquest dijous als 91 anys, segons ha anunciat Òmnium Cultural. Premi d'Honor de les Lletres Catalanes l'any 2025, la seva obra es va centrar en el cristianisme, la filosofia i Catalunya. Montaigne, Descartes i, sobretot, Pascal, van ser els autors que més van influir Font, nascut a Pujalt (Pallars Sobirà) el 1934. Professor universitari d'Història de la Filosofia moderna i de Filosofia de la Religió, també va ser mestre de filòsofs i va crear un llenguatge filosòfic en català. "Va ser un mitjancer prodigiós, que va incorporar a la cultura catalana el més rellevant del pensament europeu de la Il·lustració i la modernitat", ha afirmat el president d'Òmnium, Xavier Antich.
Pere Lluís Font va néixer en una casa molt humil de Pujalt (Pallars Sobirà) l'any 1934. Va anar a estudiar de capellà al seminari de la Seu d'Urgell, on va entrar en contacte amb la filosofia. L'ambient gens renovador que es respirava al seminari el van fer plegar i se'n va anar a estudiar a França, on descobreix tres autors fonamentals en la seva vida: Montaigne, Descartes i, sobretot, Pascal. Es va llicenciar a l'Institut Teològic de Tolosa.
L'any 1963 torna a Barcelona i s'incorpora a la Universitat de Barcelona com a ajudant de Joaquim Carreras Artau. L'any 1968 entra a la Universitat Autònoma de Barcelona, creada recentment, on es quedarà fins que es jubili, l'any 2004. Durant tota la carrera docent va ensenyar història de la filosofia, antiga i moderna, la millor manera d'ensenyar filosofia, segons deia.
Pere Lluís Font va ser mestre d’unes quantes generacions de filòsofs i va crear un llenguatge filosòfic en català. A començaments dels anys vuitanta, juntament amb Josep Maria Calsamiglia i Josep Ramoneda, emprèn el repte de traduir al català autors clàssics del pensament, primer amb l'editorial Laie i després amb Edicions 62. Van ser 97 títols en total.
Aquell projecte havia de servir per normalitzar la filosofia en català i poder llegir-la en la llengua pròpia, perquè la llengua, segons ell, no serveix només per a expressar el pensament, sinó que el fa possible i el condiciona. Tot i això, era conscient que el nombre de potencials lectors d'aquests textos a Catalunya era limitat.
En aquesta línia, va traduir clàssics de la filosofia moderna, com 'Discurs del mètode' de Descartes, 'Crítica de la raó pràctica' de Kant i 'Pensaments i opuscles de Pascal'. A més, va publicar diversos assaigs, entre els quals 'De Sibiuda a Pascal, passant per Montaigne i per Descartes' i 'Filosofia de la religió. Sis assaigs i una nota'.
Com a filòsof i teòleg, la relació entre modernitat i cristianisme va ser un dels seus àmbits de reflexió. Font creia que el cristianisme era el fenomen cultural més important que s'havia produït al planeta i era moderadament optimista sobre el seu futur. El teòleg associava espiritualitat i religió i veia difícil de concebre una cosa sense l'altra, perquè seria com "una truita sense ous", deia.
Una de les seves aportacions més destacades és la monumental traducció al català dels 'Pensaments' de Blaise Pascal, a l’editorial Adesiara, Premi Nacional de traducció del Ministeri de Cultura i premi PEN Club català l'any 2021. L’obra de Pascal, persona molt religiosa i de pensament lliure i original, el va acompanyar tota la vida. De Pascal també va traduir per a la mateixa editorial ‘Les provincianes’, obra centrada en les disputes entre els jansenistes i els jesuïtes a la França del segle XVII.
L'any 2025 Pere Lluís Font va publicar a l'editorial Fragmenta la traducció catalana dels 'Poemes essencials de sant Joan de la Creu', un meticulós treball de tres dècades per traslladar al català l'obra del gran místic castellà, respectant tant el sentit com la musicalitat de l’original.
El mateix any publica l'assaig 'La filosofia al natural’ (UB), on recull les grans línies del seu pensament, des de la seva devoció pels filòsofs francesos moderns fins a la reivindicació de la filosofia catalana.
L'any 2025 obté el 57è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes per la seva tasca de normalitzar i difondre la filosofia en català. Era la primera vegada que el guardó requeia en un filòsof. En el seu discurs en recollir el premi, Pere Lluís Font va recordar que cada llengua "retalla el món a la seva manera", i per tant els parlants de diverses llengües "no poden pensar exactament igual perquè no tenen els mateixos recursos verbals". Sensible a la situació de la llengua a Catalunya, el filòsof va demanar esforços per a revertir el descens de l'ús social del català.
Pere Lluís Font era membre de la secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d'Estudis Catalans i president de l’Associació Catalana de Filosofia Moderna.
