Les històries humanes darrere de les llistes d'espera: "Anímicament, m'està destrossant"

Les llistes d’espera del Parc Taulí obliguen molts pacients a esperar mesos, i fins i tot anys, per rebre atenció mèdica. Les demores per accedir a visites amb especialistes, proves diagnòstiques i intervencions quirúrgiques generen malestar entre els afectats, que denuncien les dificultats per obtenir una cita i la manca d’informació sobre els terminis. Quatre veïns de Sabadell expliquen al Diari la seva experiència i com els retards han afectat la seva salut i el seu dia a dia.

Andrés Avellaneda, 70 anys: "Anímicament, m'està destrossant"

L’Andrés Avellaneda, de 70 anys, encara no ha aconseguit entrar a la llista d’espera per operar-se d’un problema a la cama. Després que el dolor s’intensifiqués, el metge de família li va demanar una ressonància i una visita preferent amb traumatologia. Però, malgrat les reclamacions que ha presentat, li han comunicat que no li podrien programar la visita fins a finals del 2027. Explica que el dolor li ha capgirat el dia a dia. “Abans era una persona molt activa, però ara necessito una crossa per caminar i tinc moltes dificultats per fer les activitats habituals”, lamenta. També descansa malament perquè les molèsties l’obliguen a despertar-se constantment. “Anímicament m’està destrossant”, admet. Sobre l’espera, es mostra especialment indignat perquè encara no té ni una primera visita programada: “És horrible”.

Joan Pere Piera, 76 anys: "Passaran gairebé tres anys des que m'ho van detectar fins que m'operin"

El Joan Pere Piera està a punt de complir tres anys des que va començar a consultar per un dolor a l’engonal i l’aparició d’un bony. Va haver d’esperar aproximadament un any per aconseguir la primera visita amb traumatologia i, després que li indiquessin que necessitava una operació, encara ha hagut d’esperar per fer-se les proves preoperatòries. Ara està pendent de la valoració de l’anestesista. Durant aquest temps, ha presentat diverses reclamacions per intentar accelerar el procés i ha hagut d’anar dues vegades a urgències perquè el bony li provocava de dolor, diu. “M’han advertit que, si s’estreny, podria comportar complicacions”, explica. “Des que m’ho van detectar, passaran gairebé tres anys per poder-ho operar”, lamenta. “Ens tenen una mica abandonats. A partir dels 70, els deixes d’importar”. Tot i la incertesa, intenta no capficar-s’hi: “No m’hi faig mala sang”, tanca. 

Joan Noguera, 63 anys: "He hagut d'esperar mesos per proves de 5 minuts"

El Joan Noguera, de 63 anys, espera que l’operin per posar-li una pròtesi de genoll. Abans d’aconseguir la primera visita amb el traumatòleg, ja va haver d’esperar un any i dos mesos. Després de la valoració, li van indicar que necessitava una intervenció, però ja acumula gairebé nou mesos més d’espera i encara no té data. A més, tem que les proves preoperatòries li caduquin abans que el cridin, fet que podria allargar encara més el procés. El dolor l’ha obligat a estar deu mesos de baixa i ha hagut de recórrer a tractaments pel seu compte per poder tornar a treballar, tot i que encara camina coix. “He estat prenent moltíssims medicaments per alleujar les molèsties”, explica. La situació li genera frustració: “És una cosa que són cinc minuts”, diu en referència a algunes proves i tractaments pels quals ha hagut d’esperar mesos. 

Araceli Morales, 70 anys: "M'he vist tres mesos fent gestions"

L’Araceli Morales, de 70 anys, fa més d’un any que espera que l’operin per extirpar-li un bony al braç. El procés es va iniciar després que li detectessin una lesió que requeria una ressonància per valorar una possible intervenció. Però les dificultats per aconseguir les imatges de la prova, que no s’havien lliurat amb l’informe mèdic, van endarrerir les gestions durant mesos. Ara ja s’ha fet les proves preoperatòries i ha passat per la valoració de l’anestesista, però encara no té data per a l’operació. Mentrestant, el bony ha anat augmentant de mida i, de vegades, li provoca dolor. “Sempre estic en dubte”, reconeix. També lamenta les dificultats burocràtiques que ha hagut d’afrontar per aconseguir la documentació necessària: “M’he vist tres mesos fent gestions”.