La botiga 1800 es prepara per vendre la seva última llaminadura després de més de 150 anys de trajectòria canviant de pell, però no d'ànima: de les gorres a les llaminadures, passant per l'aposta per la moda femenina. Després de diverses generacions al capdavant del negoci, l'emblemàtic establiment del carrer de la Rosa abaixarà definitivament la persiana el pròxim 31 de gener del 2027, després que la manca de relleu generacional hagi portat Geòrgia Mainou, al capdavant del negoci des de fa 32 anys, a posar punt final a una història familiar que ha travessat diverses generacions i transformacions.
El negoci va néixer de la mà del seu re re besavi, Francisco Casanovas, als baixos d'una casa, on va prosperar el negoci d'una família de modistes. Encara ara hi queden alguns vestigis d'aquells inicis: les inicials del fundador, F.C., presideixen la botiga, i conviuen amb el vitrall i el mobiliari que vesteixen de modernisme la botiga. Casanovas va impulsar la primera barreteria de Sabadell, sosté Mainou. En els seus inicis, l'establiment es dedicava principalment a la confecció i venda de gorres: "Fèiem els barrets de la Policia i els Bombers", recorda. Amb el pas dels anys, però, l'activitat es va anar transformant. Els punys i els colls van donar pas a una botiga de roba de dona, de la mà de la seva àvia, en un moment on hi havia poca oferta i una demanda evident. "En aquella època només hi havia el Sauquet, el Tricolana i... el 1800", exposa. La mare de Mainou també va continuar vinculada al negoci familiar. Fins que l'eclosió de grans cadenes de roba va fer que Mainou fes un gir de 180 graus: la botiga va acabar convertint-se en un establiment de llaminadures quan ella va fer-se seva la botiga fa 32 anys i va agafar el relleu de la seva mare. Des d'aleshores, ha mantingut viu un comerç que ha anat canviant de producte, però que ha conservat la seva essència i personalitat.
Al llarg de la seva trajectòria, la botiga també ha hagut de fer front als canvis urbanístics i comercials de l'entorn. Mainou recorda especialment l'impacte de les obres del passeig i, posteriorment, de les del metro, que van alterar els itineraris habituals dels vianants i van reduir el pas de clients per davant de l'establiment. "Van ser anys molt durs, duríssims", recorda. Les obres que inicialment havien de durar quatre anys, es van allargar fins als vuit. Durant aquell temps, molts veïns van modificar els seus recorreguts i van deixar de passar pel passeig. "Va ser una ruina", lamenta, en referència a les dificultats que van haver d'afrontar els comerços de la zona.
- Geòrgia Mainou, propietària del 1800
- VÍCTOR CASTILLO
Un establiment amb una estètica pròpia
Una de les particularitats de la botiga és la seva imatge. El vitrall i el mobiliari de fusta li confereixen una estètica amb personalitat pròpia. "Molta gent em pregunta si això abans era una farmàcia!", explica Mainou. En realitat, són elements propis dels establiments comercials de l'època modernista que encara es conserven a l'interior. Precisament, preservar aquesta personalitat és una de les voluntats de la propietat de cara al futur. Un cop tanqui, la intenció és fer obres per adaptar el local i posar-lo de lloguer. Mainou, però, voldria que alguns elements originals, especialment el vitrall i part del mobiliari, es poguessin conservar. De moment, no hi ha cap nou projecte comercial confirmat per ocupar l'espai.
"És hora de dir adeu". El tancament de la 1800 se sumarà així al d'altres establiments històrics de la ciutat que han abaixat la persiana en els darrers temps per falta de continuïtat. Una altra botiga amb més d'un segle d'història que desapareixerà del paisatge comercial de Sabadell, tot i que la seva façana i, especialment, el seu vitrall podrien continuar recordant el negoci que durant generacions ha ocupat aquest local.
