Els lloguers han tornat a trencar el seu propi sostre en plena crisi sobre l’accés a l’habitatge i coincidint amb l'aprovació dels decrets d’habitatge. Llogar avui un pis a Sabadell suposa desemborsar 869 euros de mitjana, segons les darreres dades de l’Incasòl. Els límits de preus i la declaració de zones tensionades per part del Govern de la Generalitat no han aconseguit frenar l’escalada de preus. Més aviat al contrari.
Des de l’aplicació del topall, el cost del lloguer ha crescut un 7,6%, mentre l’oferta de pisos s’ha reduït: si el 2023 es van signar 3.603 contractes, l’any passat només en van ser 2.738 (-24%). Hi ha menys habitatges i són més petits i més cars, segons Josep Marín, membre del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària i propietari d’IGLOO Finques. “Ja ho vam dir i el temps ens ha donat la raó. El petit propietari ha fugit per l’excés de regulació i hi ha molt menys estoc al mercat”, defensa.
Sabadell arrossega anys de pujades. És la quarta ciutat on més ha crescut el lloguer en l’última dècada (+65,5%), per sota de Badalona (+71,8%), però per sobre de Terrassa (+65,2%), de Sant Cugat (+55,2%) i de Barcelona (+50,6%). Llogar un pis de 70 metres el 2016 suposava 553 euros, mentre que avui serien 910 euros, segons el portal immobiliari Idealista.
Els decrets d'habitatge, en l'ull de mira
El govern d’Espanya pretén aprovar els seus decrets d’habitatge a través de la Diputació Permanent, després d’un primer intent fallit al Congrés i de la convocatòria d’eleccions generals. El text prorroga els contractes vigents, estableix topalls sobre la renda, regula el lloguer de temporada i les habitacions i prohibeix els desnonaments a persones vulnerables fins al 2030.
Tant el Sindicat de Llogateres com la PAH consideren que els decrets són un “pegat” i exigeixen una intervenció directa sobre el mercat de l’habitatge. Per contra, els representants dels propietaris creuen que hi haurà un efecte rebot, com ha passat amb les pròrrogues dels lloguers i els desnonaments: “Acabarà de destruir el mercat de l’habitatge de lloguer”, afirma Josep Marín. L’expert en el sector demana seguretat jurídica per al propietari i que s’asseguri que, si un llogater vulnerable no pot pagar, sigui l’Estat qui el subvencioni.
Tant ell com el president de la Cambra de la Propietat Urbana de Sabadell, Joan Josep Ríos, demanen incentius per a la construcció d’habitatge, agilitzar les llicències, alliberar sòl disponible i permetre construir a més alçada com a mesures a curt termini.
De cara al futur, exigeixen accelerar la construcció d’habitatge públic de lloguer. L’Ajuntament de Sabadell —a través de Vimusa— ha incorporat 53 pisos al mercat, tots en règim de lloguer social, en l’última dècada. Són les promocions de Francesc Layret i de la carretera de Barcelona. Per la seva banda, el Govern de la Generalitat ha construït 78 habitatges, 44 dels quals van ser destinats a les famílies afectades per les deficiències estructurals dels Merinals.
