“El somni de les dues era veure món i descobrir coses. La vida allà [a Sabadell] se’ns feia carregosa i necessitàvem descobrir noves cultures, històries i països”. Parlen les sabadellenques Anna Franquesa (31) i Ari Miguel (25), que a través d’una trucada de WhatsApp escurcen a mil·lèsimes de segon la distància de Sabadell al Nepal, a més de 7.500 quilòmetres de distància en línia recta. I és WhatsApp, Facebook, X, Instagram i fins a prop d’una trentena de xarxes socials les que han desencadenat una de les majors crisis social i política dels darrers anys al Nepal, on en les darreres setmanes el govern va revertir la prohibició que volia imposar per impedir utilitzar les xarxes socials, la qual cosa va desencadenar una onada de manifestacions que, de moment, han deixat 51 morts i un país que busca arribar a un acord per formar un govern interí, després d’una setmana de protestes en què els manifestants han incendiat edificis com la residència del primer ministre i el parlament.
Resident a Castellar del Vallès, Bhuwan Karki també segueix de ben a prop l’actualitat nepalesa perquè allà viu la seva mare. “La gent està molt frustrada des de fa molt de temps, principalment per la corrupció política, perquè els joves veuen que no tenen oportunitats de desenvolupar-se al seu país i l’intent de bloquejar l’accés a les xarxes socials ha estat el detonant de les protestes”, analitza Karki, que assenyala la importància que aquestes xarxes socials són imprescindibles per a molts fills del Nepal que viuen a l’estranger com ell. “Si he de contractar una targeta SIM, el cost és molt alt i em limita el temps de connexió; en canvi, a través de xarxes socials puc connectar a qualsevol moment i tot el temps que vulgui amb la meva família”, assenyala.
- Edificis incendiats a Pokhara (Nepal)
- Cedida
En el cas d’Anna Franquesa i Ari Miguel, ja fa tres setmanes que són al Nepal i l’esclat de les protestes les ha trobat a Pokhara, la segona ciutat més gran del país, només superada per la capital, Katmandú. Aquest passat dimarts, per exemple, a Pokhara, “en una hora hi va haver set incendis a edificis, però els protestants eren molt pacífics, en cap moment vam témer per la nostra seguretat”. Si pateixen, diuen, és “pels danys col·laterals”, com quan a mitjanit van sentir l’explosió d’un parell de tancs de gas. Durant el viatge que fan busquen trobar un lloc on menjar i dormir a canvi de treballar i, en el cas de Pokhara, això ho han trobat en una granja aïllada del centre, per la qual cosa “quan marxes una mica dels nuclis calents més cèntrics, la situació es normalitza”.
Sobre els motius de les protestes, Franquesa i Miguel comparteixen que “el govern té por perquè la gent parla i coneix les coses, i avui és molt més fàcil descobrir els entramats de corrupció. La globalització pot tenir de bo que pot arribar informació de tot arreu i intentar censurar-ho és molt difícil”. Ara, igual que Karki, esperen que sorgeixin nous líders que puguin conduir les protestes i captar les demandes de la població per obrir una nova etapa en el país, en el qual, com assenyala el castellarenc, altres potències probablement voldran dir-hi la seva. “Som molt petits, però estem entre dues grans potències, Índia i Xina, i tothom vol jugar en aquest tauler que és el Nepal”, assenyala Bhuwan Karki.
