Des que era petit, el sabadellenc Oriol Cruz (1986) anava per casa imitant veus. Fixar-se en l’entonació, el volum, els tics i tantes altres singularitats que té cadascú quan parla és innat, per ell, i del gust d’imitar personatges coneguts –o no tant– n’ha fet la seva feina. Té 38 anys i en fa 20 que va entrar a treballar a RAC1, que és on es guanya el jornal com a imitador en el programa de la tarda, el Versió RAC1, en el qual col·labora des del primer dia al costat d’algú a qui considera un gran referent: Toni Clapés. “M’ha fet molt de mestre”, diu.
Però la primera aventura radiofònica la va tenir a Ràdio Barberà, col·laborant amb un altre far: Toni Mata. Li va obrir les portes dels estudis barberencs els dissabtes i allà va començar a gaudir de la màgia de la ràdio. Quan Cruz tenia 19 anys va enviar un correu electrònic “per provar” a veure si l’agafaven a RAC1 i va tenir sort. Aquest any compleix dues dècades a l’emissora del Grup Godó que, precisament, enguany celebra 25 anys, per la qual cosa és un dels veterans de la casa. L’entrada en aquesta ràdio va ser el 2005 precisament perquè Pep Plaza va reduir les hores que feia al programa de Toni Clapés i això li va obrir les portes a l’Oriol. La ràdio és la seva vida, però a Oriol Cruz el podem trobar utilitzant la veu en múltiples facetes, com la d’actor, que el va portar a la fama en interpretar el personatge del futbolista Andrés Iniesta (FC Barcelona) al programa Crackòvia de TV3, que assegura que “hi ha gent que encara el té present com si s’emetés”, potser pels records que va deixar o perquè el veuen a través d’Internet. Una època de la qual va aprendre que “la clau està a fer coses que ara mateix estiguin d’actualitat, perquè si m’hagués quedat amb el personatge del 2017 hauria quedat caducat”.
A Iniesta el va conèixer un cop en persona en una gravació, però el sabadellenc tenia clar que al futbolista no li agradava la imitació que li feia i reconeix que van tenir “una conversa potser de 40 segons, cordial, però no hi va haver caliu”. Al llarg de la seva carrera com a imitador ha anat aprenent amb l’experiència. De personatges n’ha fet de tot tipus, sempre intentant captar la seva veu i repetir-la. Mira vídeos a internet, es fixa en els detalls de la dicció que té cadascú i imita el que diuen fins que troba la imitació adequada. A la llista de personatges pendents n’hi ha molts més; d’altres els ha intentat, però no li han acabat de sortir, com Matías Prats, José Luis Rodríguez Zapatero o Xavi Hernández, a qui va provar d’imitar tot i que no li satisfeia el resultat.
- Cruz, imitant un gran amic seu, el sabadellenc Germán Ramírez
- Cedida
Cruz és delineant de formació, i s’hi va dedicar en les pràctiques dels estudis. Després no hi ha treballat, tot i que manté un gran interès per tot el que està relacionat amb la construcció. Recorda que “el meu avi sempre arreglava coses i jo anava darrere seu mirant com ho feia. De petit deia que volia ser paleta i fer reparacions. El bricolatge em va molt bé”.
Quan no està treballant dedica part del seu temps a la natació, una afició que practica per acabar el dia. I amb la bicicleta amunt i avall, gaudeix de Sabadell i l’observa amb sentit crític, com quan opina que falten carrils bici i defensa que el cotxe té massa protagonisme. Cruz, per cert, bon amic de Germán Ramírez, a qui té molta estima: “quan el coneixes en profunditat t’adones que és una persona generosa, que hi és pel que necessites. No tot és gresca i xerinola i hi ha fons”.
