“Totes les entitats voldríem tenir refugis d’acollida per a les persones en situació de vulnerabilitat, però no tenim els recursos que necessitem”, comenta l’Azahara González, tècnica referent de sensellarisme a la Creu Roja de Sabadell. Per fer front a la problemàtica, des de l’Ajuntament de Sabadell promouen l’Operació Fred, una iniciativa impulsada per l’Ajuntament de Sabadell que, des de l’1 de desembre fins al 31 de març, cedeix un espai d’Aigües Sabadell, al carrer de Concepció, perquè les persones sense llar puguin anar a dutxar-se, refugiar-se, menjar o vestir-se.
Aquest refugi, però, no està obert durant tot l’any –com a Terrassa–, sinó que tan sols s’obre quan el Meteocat marca una temperatura màxima de 2 ºC a la ciutat. “Si estem entre els 2 ºC i els 4 ºC, s’activa el Nivell 1, que permet la sortida dels vehicles d’emergència social per detectar i atendre persones que visquin al carrer o en espais no adequats. Amb temperatures inferiors als 2 ºC, es passa al Nivell 2, que permet l’obertura d’espais d’acollida, tant en horari diürn com nocturn”, exposen fonts municipals.
Davant d’això, diversos ciutadans i voluntaris denuncien que s’hauria de tenir un alberg obert els 365 dies de l’any, sense fer distincions segons la temperatura: “A 4 ºC fa molt fred, però com que no és inferior als 2 ºC no compta? No té cap sentit”, exposa un voluntari. “A part, no és el mateix el que marqui el Meteocat que la sensació tèrmica a segons quina zona de la ciutat”, afegeix. Les entitats van molt regides al que marca el consistori i, encara que siguin organitzacions de suport, no hi ha via lliure a sortir lliurement. “Si estem a 5 ºC no ens deixen sortir, encara que siguem entitats privades”, exposen.
“No sempre s’omple”
El refugi del qual es disposa té espai per 20 persones: 15 homes i 5 dones: “Aquest repartiment és una qüestió de volum. Més o menys, el 90% de les persones sense llar són homes, mentre que el 10% restant, dones. Sempre es procura que les dones tinguin espai, ja que hem atès algun cas de violació. Tot i això, en cinc anys mai hem omplert totes les places destinades a les dones”, explica l’Azahara.
De totes maneres, no és que no s’ompli per manca de persones que ho necessitin, sinó perquè anar-hi un dia no els assegura quedar-s’hi el següent. “De vegades la gent ni ve perquè prefereix quedar-se al seu lloc habitual i que ningú els prengui el seu racó”, explica un voluntari. “A part, depèn de com és pitjor poder gaudir un dia d’un refugi i un espai segur, però l’endemà haver de buscar-se la vida de nou”, complementa un altre voluntari de la mateixa entitat.
