Sabadell planta cara a l’oblit i restitueix la memòria de les víctimes de la repressió franquista

Sabadell ha fet aquest dissabte un nou pas en el reconeixement de les víctimes de la repressió franquista. El Saló Modernista de l’antiga Caixa Sabadell ha reunit aquest dissabte 180 familiars de 60 veïns que van ser sotmesos a judicis sumaríssims entre el 1939 i el 1945. La trobada ha servit per lliurar-los els certificats d’anul·lació dels procediments, signats pel conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler.

El balanç d’aquells anys continua sent esfereïdor. 1.074 sabadellencs van haver de comparèixer davant dels tribunals militars franquistes. Vint-i-sis van rebre una condemna a mort i divuit van ser afusellats. L’historiador Josep Antoni Pozo, que ha participat en l’acte, ha recordat que "aquells processos eren arbitraris i sense garanties, i que van tenir un fort biaix de classe". No és una dada menor que dos de cada tres encausats fossin treballadors. La persecució també va provocar la fugida de prop de 1.300 persones de la ciutat i va dur 63 sabadellencs als camps nazis.

Però l’empremta de la repressió no es pot resseguir únicament a través dels sumaris i les sentències. Pozo ha fet notar que "va comportar depuracions laborals, pèrdua de llocs de feina, confiscacions i restriccions per a qui havia tingut responsabilitats sindicals o polítiques". Haver militat en un sindicat o haver assumit responsabilitats polítiques podia condicionar tota una vida, també molts anys després de la guerra. El moviment obrer va ser un dels principals damnificats d'aquesta persecució. Entre les persones recordades aquest dissabte hi ha dirigents i figures conegudes de la història sabadellenca, però també homes i dones sense projecció pública, alguns dels quals van haver de passar per consells de guerra i complir penes de presó. 

Una responsabilitat col·lectiva

L'alcaldessa de Sabadell Marta Farrés ha reivindicat el deure de les institucions de no deixar perdre aquesta memòria. Farrés ha advertit que "l’oblit mai és neutral" i que "una societat que oblida corre el risc de desdibuixar les injustícies i de perdre de vista els sacrificis fets en nom de la llibertat". També ha recordat que cada expedient corresponia a una persona amb una vida pròpia, una família i un entorn que van patir les conseqüències de la persecució, l’empresonament, les condemnes o l’exili.

Per a la batllessa, anul·lar aquells procediments no és un gest que pugui desfer el mal causat, però sí que permet "reconèixer la veritat" i deixar constància que aquells judicis no tenien cap legitimitat i que les condemnes "no haurien d’haver existit mai". L’acte s’inscriu en el Pla de Memòria Democràtica de Sabadell (2022-2026), elaborat amb la Taula de Memòria Democràtica per recuperar episodis i trajectòries personals, reparar les víctimes i preservar els valors de llibertat, justícia i democràcia.

Espadaler ha volgut deixar clar que la feina no s’acaba amb el lliurament dels certificats. Recuperar els noms i reconstruir les trajectòries de les persones represaliades és, ha dit, "una responsabilitat col·lectiva". El conseller ha agraït especialment la perseverança de les famílies, que han preservat la memòria dels seus davant dels silencis que durant anys van envoltar la repressió. També ha defensat que la reparació "només és completa quan va acompanyada de veritat i recerca", i ha instat a continuar localitzant i documentant casos. 

FOTOS DE JUANMA PELÁEZ: