Entre els prop de 90.000 habitatges que hi ha a Sabadell, la mitjana d’edat que tenen és de 46 anys, segons dades del cadastre referents al 2023 i que, per tant, han de passar la Inspecció Tècnica d’Edificacions (ITE) que els obliga a posar-se al dia. Segons la mateixa font, l’any passat hi havia 338 edificis en mal estat (0,27% del total). En aquests moments, a l’Ajuntament de Sabadell analitza quins barris pot incloure al programa per aprofitar el nou pla de barris que ha activat aquest any la Generalitat de Catalunya a través del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica. La voluntat és desplegar la nova Llei de barris que substitueix i actualitza la Llei de barris del 2004 per la millora urbana, ambiental i social de barris específics per millorar les condicions de vida de la població en zones “amb alta vulnerabilitat social, dèficits urbanístics, manca d’equipaments i serveis, dificultats d’accessibilitat, riscos ambientals i greus exposicions als efectes de l’emergència climàtica. Tot, amb la voluntat d’evitar el risc de fractura social i també de fer front a la crisi ambiental”, segons el govern català.
El regidor i portaveu del govern de Sabadell, Eloi Cortés, explica al Diari que amb la concurrència del pla de barris es podran ampliar els bons resultats que assegura que ja està donant el programa Next Generation de la Unió Europea en rehabilitació energètica d’habitatges. Cortés detalla que el nou pla de barris “és una oportunitat única per millorar la cohesió social i fer una renovació important en els barris de la ciutat que compleixin els criteris que marca la Generalitat” per “intervenir des de l’espai públic a l’acció comunitària, amb aquelles accions destinades a reforçar la comunitat en tots els seus aspectes, però sobretot l’eix que per a nosaltres és més important és el de l’habitatge i especialment la rehabilitació”. Fins ara, amb els fons Next Generation s’han aprovat les subvencions per rehabilitar gairebé 3.800 habitatges. “Volem seguir apostant per aquesta línia en la rehabilitació energètica, la rehabilitació estructural del parc d’habitatges que està molt envellit i la incorporació d’elements cabdals d’accessibilitat perquè totes les persones puguin viure en entorns dignes”, conclou Cortés.
Transformar barris
El pla de barris ha de servir per transformar-los més enllà d’actuar en els edificis. La presidenta de la demarcació de Barcelona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), Sandra Bestraten, explica que programes d’ajudes com aquests “permeten desencadenar la rehabilitació totalment necessària en barris concrets”. Indrets que tenen “certa complexitat social, edificis envellits que necessiten millores i, per aquesta complexitat, no arriben a sol·licitar les altres ajudes”. L’objectiu és trencar el cercle en què, com que hi ha barris més desafavorits que altres, aquests no accedeixen a millorar els seus habitatges i, per tant, pateixen desigualtats que s’agreugen amb el pas dels anys.
Bestraten reivindica que “tenir un habitatge és el que desencadena un mínim d’estabilitat per tenir feina, escolaritzar els fills, etc”, per la qual cosa eines com la llei de barris tenen el valor que creen un “vestit a mida” per poder arribar a rehabilitar aquests barris “que per si sols no acudeixen a les altres ajudes perquè generalment una comunitat de propietaris sola no pot resoldre aquesta complexitat, perquè necessita un acompanyament des de molts altres camps”, tant l’arquitectura com pel que fa a la relació amb l’administració per fer tots els tràmits.
Per la seva part, fonts de l’Ajuntament de Sabadell assenyalen que estan valorant incorporar projectes relacionats amb energies renovables, així com altres iniciatives de caràcter social o comunitari per “poder fer intervencions “quirúrgiques” que tinguin un impacte real i transformador als barris que més ho necessiten”. D’altra banda, el consistori, a través de l’empresa municipal d’habitatge, Vimusa, ha anunciat aquesta setmana que instal·larà plaques fotovoltaiques a l’edifici municipal situat a l’Illa Àurea de les Termes i farà un reforç estructural dels antics pisos dels mestres de la ronda de la Roureda, 2B i 2C.
