El rol de la dona en el passat -i, en molts casos, encara avui- ha estat menystingut des des diferents esferes, sotmès a una tutela que no ha escapat dels tentatcles de la justícia. El resultat és la paradoxa d'un subjecte controlat -sovint maltractat-, però, alhora, igualment desprotegit. Amb aquest plantejament neix “Dona i justícia: de l’estat liberal al franquisme en documents del Vallès Occidental”, una exposició que posa en relleu el paper i la realitat de les dones en els processos judicials al llarg de més de 150 anys. Així ho expliquen Xavier Gayán i Llorenç Genescà, dos dels artífexs del recull que es pot veure avui al Casal de la Gent Gran de Matadepera.
L’exposició arrenca el 1820 i arriba fins al final del franquisme, amb la lupa posada al Vallès Occidental. El recorregut revela, tal com destaca Gayán, un immobilisme que situava la dona sempre en un esglaó inferior. Des d'un punt de vista social, polític, jurídic i quotidià, amb realitats colpidores en el dia a dia que encara afloren. "Un dels objectius prioritaris fixa el punt de mira en el públic més jove pel seu desconeixement envers un passat sovint ignorat i, de vegades, farcit de plantejaments neomasclistes que útimament semblen haver fet forat en la mentalitat reactiva d'adolescents. Avui, s'hi pot observar sovint la paradoxa que el pensament de tendència retrògrada es dona en joves d'allò més tecnològics i avesats als món digital", manifesta sobre la contribució de la mostra.
- L`historiador Llorenç Genescà, especialitzat en perspectiva de gènere
- Victor Castillo
Formada per 18 plafons en format roll up, recull casos i processos protagonitzats per figures femenines de vuit municipis de la comarca. Els documents provenen de l’Arxiu Comarcal i dels arxius municipals de Barberà, Sabadell, Sant Cugat, Santa Perpètua de Mogoda i Ripollet. L’objectiu és visibilitzar diverses situacions que van patir en un context legal marcat per la desigualtat de gènere i el greuge permanent, amb el parèntesi de la Segona República, moment de progrés aturat pel feixisme. "L'avenç dels drets no ha estat lineal. Ha viscut altibaixos molt marcats per les crisis econòmiques cícliques que han apartat la dona de la vida pública i l'han aïllat a casa", analitza Llorenç Genescà.
El trajecte parla de quan els homes tenien dret a l'uxoricidi -directament, matar-la-, perquè sentien que els havien enganyat. "Hi ha una falta d'honor que legislativament tolerava la mort o altres càstigs com l'emparedament", repassa el mateix historiador. Els cartells evidencien amb textos, retalls de l'hemeroteca, cartes i altres documents una realitat no tan llunyana. "És evident que la situació de la dona a l'estat espanyol i la dinàmica entre els dos gèneres té a veure amb l'herència històrica anterior a la Guerra Civil i els 40 anys de franquisme que motiven que encara hi hagi una visió d'homes que pensen que les dones han d'ocupar un espai inferior", exposa.
Un dels exemples presentats és la cançó infantil de Don Federico, que "mató a su mujer, la hizo picadillo y la puso en la sartén". O el Gall i la Gallina, que estaven al balcó. La gallina dormia i ell li fa un petó. "Que diguin el que vulguin, que jo ja estic content", recita, com a prova d'un sistema cultural, polític i ecònomic que ha suposat implícitament un sotmetiment en què un gènere explota l'altre des de petits. Molts cops, amb una educació que ho ha justificat d'una manera folklòrica. "La idea és reflexionar i entendre que els canvis en la nostra societat, que costen molt d'assolir, tenen una història", apunta Genescà. En definitiva, aconseguir que lletres com aquestes grinyolin a qui les sent i les canta.
Presència al CCIB i arreu de la comarca
La missió no ha passat desapercebuda al Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB), que la setmana passada va ser la seu del Congrés Internacional d’Arxius, un esdeveniment de referència en l’àmbit de la gestió documental i patrimonial. En aquest marc, l’Arxiu Comarcal del Vallès Occidental-Arxiu Històric de Terrassa hi ha participat amb la difusió de l’exposició itinerant. La mostra ha sigut un dels recursos escollits per a ser consultables en xarxa. Tot plegat, en un any molt assenyalat, pel 50è aniversari de la mort de Franco -20 de novembre de 1975-, que ha motivat diferents activitats en forma de xerrades i actes.
Després de la seva estada a Terrassa, l’exposició va iniciar la seva itinerància per diversos municipis del territori, fent la primera parada a Matadepera. L'exposició es podrà visitar fins al 23 de novembre al municipi. Després, serà a Ripollet (24-28 novembre 2025), Castellar (1-31 desembre), Sentmenat (2-16 gener), Biblioteca de Ciències Socials de la UAB (19 gener-19 febrer), Cerdanyola (20 febrer-8 març), Biblioteca Central de Terrassa (9-21 març), Palau-solità (23 març-2 abril) i Santa Perpètua (6 abril-6 maig).
