Millorar la qualitat de vida dels pacients amb malalties cròniques i de les persones fràgils és una de les grans prioritats del Departament de Salut i la Regió Sanitària Barcelona Metropolitana Nord, de la qual forma part Sabadell. El nou pla en marxa vol coordinar millor tots els centres de salut del territori per donar respostes ràpides i adaptades a aquells pacients amb cronicitat complexa o avançada. Aquest col·lectiu representa el 4% de la població i, només a la Metropolitana Nord, ja són prop de 69.000 persones.
Segons explica Candela Calle, gerenta de la Regió, la voluntat és “atendre les persones amb cronicitat des d’una visió holística i estratègica”, potenciant la coordinació entre recursos socials i sanitaris i impulsant programes que minimitzin l’ús de l’hospital i afavoreixin que la vida del pacient transcorri, en la mesura del possible, a casa seva.
Rutes de cronicitat adaptades al Vallès Occidental
Una de les primeres accions és la definició de les anomenades “rutes de cronicitat” per a cada sector sanitari —inclòs el Vallès Occidental Est i Oest, on s’integra Sabadell—. Aquestes rutes estableixen quina és la millor manera d’atendre un pacient crònic complex segons les seves necessitats i quin és el recurs més adequat en cada cas. Així, per exemple, si una persona és atesa al CUAP i necessita hospitalització, el circuit ja preveu l’ingrés directe o l’activació d’un servei de suport a domicili.
A les reunions de treball hi participen representants de tots els nivells assistencials: atenció primària, intermèdia i especialitzada. “Ens adaptem a les diferents realitats dels territoris, tenint en compte principis d’eficiència i equitat”, apunta Mar Isnard, directora de Cronicitat i Atenció Integrada de la Regió Sanitària.
Bones pràctiques i implicació dels pacients
La Regió Sanitària ha creat un grup d’experts per definir quines són les pràctiques clíniques més valuoses en l’atenció a la cronicitat i prioritzar-les. Entre les més destacades hi ha: identificar correctament els pacients amb necessitats altes, fer valoracions integrals amb equips multidisciplinaris, revisar la medicació de manera individual, anticipar-se a possibles crisis, afavorir alternatives a l’hospitalització convencional i fer seguiment personalitzat després de l’alta hospitalària.
Segons Mar Isnard, “l’evidència científica demostra que aquestes pràctiques són més efectives quan les lidera l’atenció primària”. Els usuaris també participaran en la validació de les bones pràctiques per incorporar-hi la seva perspectiva. En paral·lel, es promou la campanya “Pastilles, només les necessàries” del Departament de Salut, que fomenta revisions periòdiques de la medicació per reduir riscos.
