Potser passa desapercebuda enmig del carrer de la Indústria, però la Casa Ponsà –de 2.000 metres quadrats– és un dels espais sabadellencs amb més història. No només perquè acull l’Arxiu d’Història de Sabadell.
Ha tingut moltes altres vides. Va ser un casal construït el 1891 pel comerciant i banquer Francesc Ponsà. Quan va morir, la família va marxar a Sarrià i es va convertir en la seu de la Banca Ponsà, que va fer fallida el 1920. El 1936 l’Ajuntament la va confiscar per fer-ne una Escola de Formació de la Llar. Sí, per impartir coneixements domèstics. La Guerra Civil, a partir de desembre del 1937, la va convertir en un hospital militar. I, més tard, va esdevenir un jutjat i una presó militars. Quan va acabar el conflicte, la família Ponsà va recuperar la casa i hi va allotjar empreses.
Des del 1980, la casa Ponsà allotja l’arxiu municipal. Són prop de quatre quilòmetres lineals, entre dipòsits, per allotjar la història de la ciutat. Allà hi ha els tresors que la ciutat no vol amagar, oberts a tothom qui els vulgui consultar. Des de sumaris judicials sobre assassinats del passat fins a l’exemplar més antic de Diari de Sabadell, del 1854.
