Entre les terrasses dels bars del passeig de la Plaça Major de Sabadell, que ara s’omplen cada vegada que surt el sol, hi rodolaven caps.
Durant el Sabadell del segle XVII, en què només vivien un miler d’habitants a la ciutat, el que ara és la zona de bars del passeig de la Plaça Major va ser el lloc on s’executaven els condemnats a mort, a la forca o la guillotina. Els sentenciats prèviament havien confessat, si calia extorsionats amb tota mena de tortures. Així ho assenyalava en el reportatge sobre bandolerisme a la ciutat l’historiador Nil Calaff Canalias, doctorand a la UAB amb una tesi sobre la violència durant aquesta època a Sabadell. Eren les condemnes més severes, normalment per a persones declarades culpables d’assassinat.
N’hi havia que se n’alliberaven, però igualment ho tenien cru. El pas previ era una condemna a galeres. El sentenciat era obligat a remar ad eternum en unes condicions molt precàries. Normalment, el final era el mateix, però abans s’havia exercit “una funció pública”. Aleshores, el poder administratiu, policial i judicial requeia sobre el batlle o procurador reial, el representant del rei.
