Quan va obrir les portes de la seva petita botiga, amb només 22 anys i més entusiasme que experiència, la Manuela Pujol —coneguda per tothom com a Lita, malgrat que hi ha qui encara pensa que es diu Lis— no podia imaginar que aquell petit espai de 20 metres es convertiria en un punt de referència comercial i emocional per a generacions de clientes. Quatre dècades després, la històrica botiga Lis, situada al número 10 de la Rambla, abaixa la persiana definitivament, previsiblement el mes de febrer. Lita es jubila després de 42 anys al capdavant d’un negoci que ha estat casa seva i la de moltes dones de Sabadell i comarca.
Tot va començar gairebé per empenta familiar. “M’encantava el món de la moda, però ningú de la meva família s’hi havia dedicat abans”, recorda. Estudiava per ser hostessa i relacions públiques a Barcelona, però cada dia s’escapolia a les galeries Bulevard Rosa perquè li fascinaven els maniquins i els aparadors. Un dia, la seva mare li va dir: “Lita, com t’agrada tant la roba… i si et munto una botiga?”. Sense experiència prèvia en el sector, la Lita va acudir al Gremi de Fabricants per aconseguir una llista de proveïdors, i també visitava majoristes a Barcelona. Aquella primera botiga minúscula, que tothom coneixia com la finestreta, es va omplir de clientes des del primer dia.
Amb el temps, l’espai es va quedar petit. La Lita tenia cua gairebé cada dia a les portes del seu establiment. Aleshores, els Segalà venien el seu edifici, on s’havia ubicat durant anys la floristeria més antiga de l’Estat, i la Lita s’ho va quedar. Des d’aquell moment, Lis va créixer, però sempre mantenint la mateixa essència: atenció personalitzada, proximitat i un tracte que moltes clientes descriuen com a familiar. “La gent ha crescut amb mi”, explica. “Tenia clientes de 18, 20 anys... i ara en tenen 60. Tota una vida”.
Per a Lita, la botiga ha estat el seu projecte vital. “He gaudit molt amb aquesta feina. M’encanta parlar amb la gent. A vegades em diuen que tinc molta paciència, però és que jo ja sóc així”, comenta entre riures. Confessa que ha estat dur, però creu que ha valgut la pena: “Les meves amigues anaven a esquiar els divendres. Jo hi anava sola els dissabtes a la nit, quan tancava. Però mai he deixat la feina per anar a passar-m’ho bé”, assegura. Explica que, si una clienta trucava a la porta a última hora, ella l’obria sense dubtar. “La botiga ha estat casa meva”.
Sense relleu familiar
La seva filla no continuarà el negoci, i ella ha decidit llogar l’espai. Tot i això, li costa acomiadar-se: “Em sap greu perquè el negoci funciona molt bé, i és una llàstima que no tingui continuïtat. I tinc unes clientes tan maques... Ara que faig la liquidació, moltes em diuen: ‘Ai, ara on anirem a comprar?’”. Confessa que algunes paraules de clientes de tota la vida l’han fet saltar les llàgrimes. “És que són molts anys. Ha estat tota la meva vida”. Clientes de Sabadell, Terrassa, Sant Quirze, Matadepera, Sant Cugat i fins i tot Barcelona han estat fidels de Lis al llarg de quatre dècades.
Pèrdua dels històrics de la ‘moda’
La propietària de la botiga recorda que, quan va començar, la Rambla era plena de comerços emblemàtics: la Saus, el Sauquet, el Gisbert, la Pera... “Tots han anat tancant”, lamenta. Ella mai havia volgut fer-ho. Fins i tot quan, amb quaranta anys, li van oferir una quantitat important per llogar-li el local, va dir que no: “No es tracta del preu. Què faig jo a casa? La botiga és la meva diversió, m’ho he passat molt bé”.
- Els inicis de la botiga de Lita, també a la Rambla de Sabadell
- CEDIDA
Lita explica que tancar Lis és “tancar un capítol molt important”, i ha volgut agrair la confiança al llarg dels anys. En aquest sentit, anuncia també la liquidació final amb descomptes del 30%, 40% i 50%. La botiga Lis abaixa la persiana amb la satisfacció d’una trajectòria plena i el record de milers de converses, complicitats i moments compartits. Lita diu que tornaria a viure exactament la mateixa etapa: “No tothom pot dir que ha estat 42 anys al mateix lloc”. Ara s’obre un nou capítol, però la petita botiga que un dia va néixer com la finestreta quedarà ressegellada en la història de la Rambla.
