Quatre veus que trenquen els tabús sobre la soledat en la vellesa

L’envelliment progressiu de la població transforma cada dia la vida social i els reptes comunitaris de Sabadell. Deixant de banda les dades, però, existeixen vivències de persones que formen part de la tercera edat i que ens ajuden a comprendre les necessitats d’aquesta franja d’edat. Elles i ells parlen de la soledat i de les activitats que els mantenen actius i sociables, i identifiquen sobretot la necessitat de fer barri i fer ciutat, combatent aquesta bretxa generacional.

Durant la celebració de la Festa Major de la La Plana del Pintor, hem pogut parlar amb diversos testimonis com, per exemple, Consuelo Roldán, defensora entusiasta del paper actiu de les dones en la vida social del barri, explica: “Les dones tenen més vida social que els homes, ells normalment es tanquen a casa amb la televisió. Les dones fem moltes més activitats al local social. Per exemple, a gimnàstica de cada trenta dones potser trobes un home.”

Consuelo forma part de tallers de gimnàstica i pintura i, durant molts anys, va cuinar arrossos a les festes i celebracions del barri amb el seu grup d’amigues. Tot i això, admet amb tristesa que “abans les persones grans érem més respectades al local social; actualment, quan et fas gran et diuen que ja no serveixes, sobretot si formes part d’entitats”. Troba imprescindible “promoure activitats per fer front a la soledat a la tercera edat”, i afegeix: “Jo mai paro quieta, però crec que tothom, si troba una diversió que li agrada, socialitzarà més i formarà part de la comunitat. S’ha de fer barri, crear aquestes xarxes que avui dia costen tant de mantenir.”

Juan Bernal comparteix aquesta idea i destaca el paper clau de les entitats veïnals: “Vinc matins i tardes a l’Associació de Veïns de la Plana del Pintor. Aquí puc fer activitats molt diverses, em trobo els amics i passem una estona.”

Tot i això, recalca que també es pot mantenir vida social fora d’aquests espais, un fet més comú entre els homes: “Jo amb la meva colla d’amics de tota la vida quedem per jugar a les cartes i al dòmino; també sortim a passejar algun cop. S’han de trobar formes de gaudir de la vida quan et fas gran.”

També Teresa Carbonero, que ha acudit a un berenar organitzat per celebrar la festa del barri, reivindica la importància de mantenir-se activa: “Jo, menys estar a casa, estic a tot arreu”, diu entre rialles.

Té 75 anys i gaudeix de la vida social i cultural de la ciutat: “Faig ball en línia, canto al cor, ballo sevillanes, faig costura...”

Coincideix amb Consuelo que “els homes normalment participen molt menys en les activitats organitzades; sobretot a les excursions es veu molt com la majoria són dones. Però també cal dir que hi ha moltes vídues”, apunta. Segons informa l’Institut d'Estadística de Catalunya, l’esperança de vida de les dones a Catalunya supera els 85 anys, mentre que la dels homes és al voltant dels 80, fet que explica part d’aquest desequilibri.

Finalment, Antonio Muñoz, de 80 anys, també busca fórmules per escapar de la solitud: “M’agrada anar a prendre alguna cosa i, sobretot, jugar la partida amb els amics.”

No obstant això, Muñoz fa una denúncia que vol deixar ben clara: les dificultats que afronten les persones grans amb la bretxa digital: “Tots els tràmits que necessitem: anar al metge, trobar cita amb el banc, les assegurances, la telefonia mòbil; tot depèn de tràmits en línia fets a Internet, que amb una certa edat són difícils de comprendre. Realment cal un suport aquí, o mantenir com a mínim la possibilitat de fer sempre aquestes operacions en persona.”

En escoltar-lo, Carbonero assenteix i conclou: “Al final, com sempre hem fet, ens toca adaptar-nos.”