La V.D. –prefereix mantenir l'anonimat– és mestra d’educació infantil. Viu a Banyoles i aquest curs ha estat destinada a una escola de Sabadell. El trajecte és de 113 quilòmetres per sentit, cada dia. “Habitualment, faig una hora i tres quarts d’anada i una hora i mitja de tornada”, explica. Per poder arribar a temps, ha de sortir de casa a tres quarts de set del matí i no torna fins passades les sis de la tarda. “Pràcticament, és una jornada d’onze hores fora de casa”, resumeix. La situació es feia especialment difícil per la seva realitat familiar. Té dues filles petites i la conciliació era “molt, molt justa”. L’estrès acumulat, sumat als riscos d'una carretera considerada d'alta sinistralitat, va acabar passant-li factura, assegura. “Vaig tenir un parell d’ensurts a la carretera que em van fer decidir que no podia continuar més”, relata. Actualment, es troba de baixa laboral.
Una experiència que, amb matisos, comparteix l’E.V., també mestra d’Infantil destinada a Sabadell, per segon curs consecutiu. Ella viu a prop de Vic, a uns 63 quilòmetres de distància. El temps de trajecte se situa al voltant d’una hora i quart, però pot allargar-se en funció del trànsit, comenta. Intenta sortir de casa amb temps per arribar serena a l'escola: “Has d’entrar relaxada, tenir-ho tot a punt, preparar-te bé les coses abans de començar... Estàs tractant amb persones”. Igualment, confessa que "no sempre és possible" i que els episodis "d'angoixa, estrès i nervis" per arribar a l'hora o fer la classe en condicions són freqüents. Tot plegat, diu, acaba afectant l’ànim: “Arribes a casa cansada, desmotivada, i això també influeix en les ganes d’innovar en les teves classes”. Amb dos fills petits, ha demanat una reducció de jornada que li permet no haver d’anar dos dies a la setmana al centre.
La tercera veu és la de la L.B., que també que viu a Vic i també va aprovar les oposicions el 2023. En el seu cas, la jornada s’allarga una mica més: entra a dos quarts de nou del matí perquè treballa en un centre de màxima complexitat amb sisena hora. “Abans de les set ja soc al cotxe, i hi ha dies que a dos quarts de nou no arribo”, reconeix, a causa dels col·lapses a l’AP-7. “Ja arribes amb nervis i després t’has d’enfrontar al dia a dia d’una escola on no sempre tot és fàcil”, assenyala, sobre l'augment de la complexitat a les aules. Segons denuncia, aquestes destinacions no sempre responen a una elecció voluntària del professorat, sinó a un sistema d’adjudicacions que acaba enviant docents novells a les escoles on hi ha més vacants.
Els tres testimonis coincideixen en la sensació d’incertesa i estrès. Tot i haver aprovat oposicions, no tenen cap garantia que el curs vinent la situació millori. A més, recorden que els desplaçaments també tenen un cost econòmic important. Calculen que gasten uns 300 euros mensuals en benzina. En aquests casos, opten per compartir transport amb altres docents que van a treballar a prop del seu centre, encara que sigui una localitat veïna, com Terrassa o Manresa.
Més de 300 docents en situacions similars a Catalunya
Des del sindicat CSIF, el seu responsable d’Educació, David Aguilera, explica que l’origen del problema són “errades a les adjudicacions d’estiu de l’any passat”, que van deixar 331 docents desplaçats a quilòmetres de casa seva. El sindicat denuncia que hi ha casos amb “despeses inassumibles, dobles residències i problemes de salut” i és crític amb la manca de resposta. El 15 de gener, precisament, el col·lectiu va convocar una concentració a Girona per donar visibilitat al conflicte. Entre les demandes dels afectats hi ha la reubicació immediata de les persones afectades i canvis en el sistema d’adjudicacions perquè no es repeteixi la situació el curs vinent.
Reclamen més transparència, amb llistats públics de vacants, així com mecanismes com comissions de servei per motius de salut o humanitaris, o permutes voluntàries entre docents. “Són solucions que no tenen cost econòmic", conclou Aguilera. Aquesta xifra de professors desplaçats en centres allunyats de casa, s'ha reduït dràsticament en l'últim curs i s'ha passat de prop 3.000 afectats a la xifra actual.
