Un dia després de l’accident ferroviari a la línia R4 de Rodalies, a l’altura de Gelida, que va provocar una víctima mortal i desenes de ferits, el Diari va poder parlar amb un usuari habitual del servei. Un testimoni clau per comprendre el funcionament real de Rodalies i l’impacte que va tenir el sinistre i altres incidències sobre la mobilitat quotidiana de milers de persones.
Ell és Pol García, estudiant de doble grau en Enginyeria Matemàtica en Ciència de Dades i Enginyeria Informàtica a la Universitat Pompeu Fabra, i viatger habitual de Rodalies des de Sabadell. García explica que, el dia de l’accident, va tenir sort: "Per sort em trobava a casa, ja que aquell dia no havia d’agafar Rodalies". La notícia li va arribar de manera indirecta, quan "un amic em va enviar un vídeo de la notícia".
Rutines trencades
Tot i no haver-se vist afectat aquell mateix vespre, l’endemà la suspensió del servei sí que va alterar la seva rutina. Rodalies és el seu mitjà principal per anar a la universitat i, davant la manca de trens, va haver de buscar alternatives.
"Justament havia d’anar a la universitat abans del normal i vaig haver de sortir 30 minuts abans de casa per agafar un altre transport", explica. En el seu cas, va optar pels Ferrocarrils de la Generalitat, una opció que ja utilitza ocasionalment quan Rodalies no li ofereix el servei que necessita, però remarca que no tothom va tenir la mateixa facilitat: "Tinc un company de la universitat que va haver d’esperar una hora perquè arribés un autobús de servei alternatiu".
L’afectació, assegura, ha estat principalment logística. Ha allargat els temps de desplaçament i ha perdut hores de descans, però destaca un element personal que li va fer prendre consciència de la gravetat del succés: "Un excompany de la secundària conduïa el tren que anava just després del de l’accident, cosa que em va donar un cop de realitat".
- García a l’estació de Sabadell Nord del servei de Rodalies
- JUANMA PELÁEZ
Pel que fa a la gestió de la situació, García és crític amb la informació rebuda. "Gens", respon quan se li pregunta si s’ha sentit prou informat per part de Renfe o les administracions. Recorda que s’havia anunciat una possible represa del servei que finalment no es va produir, fet que va obligar molts viatgers a "improvisar els seus plans".
A més, García explica que l’ús habitual del tren forma part de la seva rutina diària: "Normalment, l’agafo per anar a la universitat, des de Sabadell fins a Fabra i Puig o Plaça Catalunya, depenent de com es comporta el transport públic". Afirma que, tot i que abans feia servir Rodalies un parell de cops al dia, actualment ho fa menys, però sempre depèn de la necessitat de ser puntual. "És el mitjà més ràpid quan va bé, però també el menys fiable", puntualitza. Sobre la puntualitat, afegeix: "A la majoria dels transports públics arriba tot a l’hora, però amb la Renfe mai saps que passarà. Moltes vegades he arribat tard a classe o a casa per culpa de retards". Recorda un cas excepcional en què, tot i no haver de canviar de tren, va acabar dues hores més tard del previst a la seva destinació.
Malgrat tot, no diu sentir por de tornar a agafar el tren. Considera que l’accident ha estat "relativament situacional" i defensa que "no es pot viure amb por". Resumeix la seva experiència amb una frase contundent: "La Renfe és una loteria".
