"Yu-ma-ra! Yu-ma-ra!". Els crits d’ànim, corejant el seu nom, esclaten a l’aula quan aquest periodista li pregunta a la Yumara si pot sortir uns minuts de la classe per anar a fer una entrevista. Té vuit anys, fa segon de primària a l’Escola Vedruna Immaculada de Sabadell i es fa molt obvi veure que dins del grup classe és una persona molt important. Ella somriu, agafa el bastó i es mou pels passadissos amb una naturalitat absoluta, esquivant portes, identificant canvis de terra i aturant-se abans de les escales, gràcies a les bandes rugoses que l’escola ha col·locat a terra.
La Yumara té ceguesa i el seu dia a dia a l’aula es construeix a través del tacte, l’oïda i una feinada constant d’adaptació personal i educativa. "Arriba a veure-hi una miqueta, molt poc i cada cop menys; i treballa sobretot amb braille i amb bastó", explica Andrea Mendoza, mestra referent del Centre de Recursos Educatius per a Dèficit Visual (CREDV), vinculat a l'ONCE. Aquesta combinació li permet mantenir-se dins l’aula ordinària, amb els seus companys, seguint el mateix currículum que la resta, però amb materials adaptats. A classe, la Yumara escriu amb la Perkins —la màquina d’escriure braille—, utilitza textures per entendre conceptes visuals i comença a fer mecanografia per guanyar autonomia amb l’ordinador. "El braille és per a les persones que no hi veuen, perquè puguin escriure i després llegir", explica ella mateixa. I quan li preguntem si ja el domina, respon segura i riallera: "És clar!".
- La màquina Perkins permet escriure braille al paper
- Juanma Peláez
- La Yumara llegint braille
- Juanma Peláez
Una visita setmanal i l'objectiu de guanyar autonomia
L’acompanyament especialitzat arriba un cop per setmana. L’Andrea visita l’escola els dimarts al matí i treballa a escala transversal. "No només donem suport a l’alumne, també als mestres", detalla. Això implica formar-los en braille i explicar-los com adaptar materials, planificar continguts i coordinar-se constantment amb la tutora. Petits actes a l'hora d'impartir les classes poden fomentar que la Yumara se senti més integrada, com, per exemple, intentar verbalitzar tot el que la professora fa o ensenya i evitar només escriure-ho a la pissarra o assenyalar-ho.
"Dilluns de 8 a 9 ens trobem i planifiquem tota la setmana", explica Anna Garriga, la coordinadora del Departament d’Orientació del centre. L’escola intentar prioritzar recursos dins les possibilitats que té. "És una escola amb molta diversitat", assenyala. Sobre el cas de la Yumara, exposa que "l’ideal seria que tingués una persona sempre al seu costat, però amb els recursos que hi ha és complicat", admet. El Toni, vetllador de l'escola, li ofereix suport a l'aula sempre que ho necessita; però a vegades cal fer mans i mànigues per atendre tots els infants de totes les aules que requereixen atenció especial. Tanmateix, l'orientadora del CREDV recorda que "la idea és que els alumnes com la Yumara vagin guanyant autonomia i que el dia de demà no ens necessitin".
- El Toni, vetllador de l`escola, fent suport a la Yumara
- Juanma Peláez
Aquest repte no és exclusiu d'aquest centre sabadellenc. A Catalunya, es calcula que hi ha prop de 1.200 alumnes amb ceguesa escolaritzats en escoles ordinàries, segons dades recents. Aproximadament, uns 500 infants estan localitzats entre infantil i primària; i la resta repartits entre altres trams educatius.
Un aprenentatge, també per al grup
Socialment, la Yumara està plenament integrada. "Té moltes amigues i amics, sempre està acompanyada", explica Garriga. Al pati, mai li falta algú amb qui jugar. A classe, els companys l’ajuden de manera espontània, si ho necessita. "És també un aprenentatge per a la resta dels nens i nenes", afegeix la docent. La Yumara és entranyable i molt riallera; i res la frena en l'aventura d'aprendre i fer-se gran.
- La Yumara, sortint de la seva aula
- Juanma Peláez
