La Fiscalia de Medi Ambient denuncia la Generalitat per tracte de favor a la cimentera de Montcada

La Fiscalia de Medi Ambient de Barcelona ha presentat una denúncia al jutjat contra la Generalitat per presumpte tracte de favor a la cimentera de Montcada i Reixac (Vallès Occidental). En concret, el ministeri públic retreu a l'executiu català que s'hagin atorgat llicències mediambientals a l'empresa en funció d'uns permisos que des de l'any 2015 havien estat declarats nuls pel Tribunal Suprem. L'alt tribunal va ordenar el 2022 el tancament de les instal·lacions, però encara continuen funcionant. La cimentera, gestionada per Lafarge Holcim España, produeix ciment i exerceix d'incineradora, fet que segons els veïns de la zona emet pols i partícules. Segons ha avançat 'El Periódico', la denúncia va dirigida contra Emili Dragone Vives, que el 2015 era el cap de serveis de prevenció de la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic. El fiscal l'acusa com a cooperador necessari d'un delicte contra el medi ambient. El ministeri públic també demana que declarin com a testimonis diversos alts càrrecs de la Generalitat quan es va donar l'última llicència ambiental, el 2021.

La cronologia del cas

El text de la denúncia es remunta al 29 d'abril del 2008, quan la Direcció General de Qualitat Ambiental va atorgar a Lafarge Cementos S. A. autorització ambiental per fabricar ciment a la planta de Montcada i Reixac. La sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va declarar nul·la la resolució el 4 de juliol del 2013, en un dictamen que el Tribunal Suprem confirmaria dos anys més tard. Es va declarar nul·la, recorda el fiscal, perquè la Declaració d'Impacte Ambiental no es va publicar perquè els interessats i afectats poguessin formular-hi al·legacions, un "requisit essencial". El fiscal afegeix que, malgrat tenir coneixement de la sentència ferma, Dragone va proposar "sense més" la publicació de la Declaració d'Impacte Ambiental del 2008 al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya del 3 d'agost del 2015 "en lloc de promoure l'inici d'un nou procediment". Es va obrir després un tràmit d'al·legacions, que van ser valorades amb la participació del mateix Dragone. "Un cop verificada l'aprovació d'aquesta Declaració d'Impacte Ambiental gràcies a la proposta del denunciat", el Departament de Territori i Sostenibilitat va concedir la nova autorització ambiental a Lafarge Cementos l'11 de novembre del 2015. Així, a parer de la Fiscalia el denunciat "era conscient" que s'acabaria atorgant l'autorització del 2015 emparada en una Declaració d'Impacte Ambiental "totalment obsoleta" del 2008. La sala del Contenciós Administratiu del TSJC va apreciar en sentències posteriors les "contravencions flagrants" esmentades i va declarar la nul·litat tant de l'autorització ambiental de l'11 de novembre del 2015 com de la resolució amb mateixa data que incorporava a la primera les modificacions no substancials de normativa aprovades des del 2009 al 2015. La Generalitat va recórrer aquesta sentència, però el Tribunal Suprem no va admetre a tràmit el recurs. Mentre es tramitava aquest procediment, afegeix el fiscal, el denunciat va promoure la renovació de l'autorització ambiental anterior per adaptar-la a una nova normativa europea el 2013, i el 12 de desembre del 2017 es va atorgar la renovació. Aquesta també va ser declarada nul·la pel Contenciós Administratiu del TSJC en considerar que es renovava una autorització ambiental que presentava "un vici de nul·litat rellevant", segons havien afirmat "clarament i taxativa" les sentències que anul·laven l'autorització ambiental del 2015. En aquest cas, el TS tampoc va admetre a tràmit el recurs de la Generalitat. El fiscali de Medi Ambient considera aquest fets constitutius d'un delicte contra els recursos naturals i el medi ambient.