Xavier Garcés Trillo (Sabadell, 1963) es troba immers en el segon any del segon mandat al capdavant de l'alcaldia de
Barberà del Vallès, on governa en minoria.
Com es viu això de ser un alcalde nascut a Sabadell, governant la veïna Barberà?
Vaig néixer circumstancialment a Sabadell. La meva família va arribar a Barberà el 1959, però en aquell moment no hi havia suficient habitatge per a tots. Amb vuit anys ja vaig passar a viure-hi. Sempre feia vida aquí. Ens havíem criat a Barberà, a casa els avis.
Quin balanç fa del primer any i escaig de mandat? Tornava a assumir l'alcaldia en minoria.
Estem molt contents. Primer amb set, i ara amb nou. Estem cristal·litzant i fent efectiva molta feina que ja vam tirar endavant l'anterior mandat. Era el meu primer i va ser molt complicat per la pandèmia, que ens va obligar a prioritzar altres temes. Portàvem propostes que ara s'estan executant.
A començaments del 2024 va remodelar el Govern, amb dues noves regidories per l'entrada d'ERC. Què busca aquesta incorporació?
Hem d'enfortir el govern municipal perquè és la millor manera de respondre a les necessitats de la ciutat. Sempre amb forces polítiques progressistes. Pot ser entrant al govern, com el cas d'ERC, o amb altres fórmules. En l'anterior mandat ja vam governar en minoria. Gràcies a la bona entesa, es va establir una col·laboració permanent.
Amb ERC i els comuns van aprovar al desembre uns pressupostos amb un increment del 7%. Una de les grans inversions s'enfoca a la construcció del Pont del sector empresarial Baricentro, un projecte que costarà una mica més de 4,7 milions en total. En quin punt es troba?
Avança molt bé. És una obra molt complexa. Però anem segons el calendari previst. S'han posat set de les vuit columnes que hi han d'anar i esperem que a finals d'octubre es col·loqui la vuitena. S'estan fabricant els taulells, les parts horitzontals que comunicaran entre columnes. Deu peces, amb alguna que passa dels 36 metres. Per Nadal podrem veure aquest pont, que volem que es digui "El Pont de la Farigola". Després, faltaran els acabats: enllumenat, mesures de seguretat... Per Setmana Santa del 2025 ha d'estar apte per a la ciutadania.
[caption id="attachment_312280" align="aligncenter" width="700"]
Instal·lació de les pilones | Cedida[/caption]
Parlem de més inversions importants: l'N-150.
Aquest eix viari tindrà una transformació molt important en els pròxims anys. Treballem conjuntament els quatre ajuntaments amb el desig de tenir un dels equipaments més importants pel Vallès: l'hospital Ernest Lluch. Des de Barberà fins a l'hospital, volem un espai reconeixible. S'estan començant a executar algunes mesures, i s'aniran fent obres durant més temps. Fonamentalment, necessitàvem actualitzar les voreres. Però també ens hem adonat que quan fas una avinguda com aquesta, l'avinguda del Vallès, vols que el transport públic i els carrils bici siguin una eina molt present. Aquesta transformació està pensada per això.
És difícil que es pugui veure plasmat aquest mandat.
El més important és que hem pogut marcar els objectius i dissenyar les mesures. Ara depenem del finançament i els
tempos, però estem començant a executar-ho. Sabem on volem arribar i anem fent, parcialment. Estem acabant diverses fases i això no s'aturarà.
També en l'espai públic, es continuarà la política de pacificacions?
Els barris han de tenir punts de referència. En mandats anteriors ja es van pacificar alguns carrers, i ara hem pogut posar el focus en un dels espais més importants de dinamització, entre la plaça de la Vila i el Mercat de l'Onze de Setembre. És una zona de molt trànsit de persones, també amb el CAP. Cada vegada tenim més persones grans, amb mobilitat reduïda, i cal adaptar la ciutat. Hi ha altres espais on volem fer accions similars. Està molt avançat el projecte del barri de la Romànica, que el 2025 continuarà en tres nous carrers: l'Onze de setembre, Ramon Muntaner i Ausiàs March. I aquí no ens aturem. Al barri de l'Estació-Ca n'Esteper, ja s'ha fet la relació del projecte. I un espai també d'especial atenció és el Casc Antic i la plaça de la Unitat.
També està prevista la rehabilitació de l’edifici de l’antic mercat de Santa Maria.
Es va traslladar l'activitat que hi havia, però és un punt central. Pot ser un espai d'entitats, associacions i també hi ha previst ubicar-hi Ràdio Barberà.
"Volem la ronda Nord, amb totes les garanties de sostenibilitat i per a la ciutadania"
Més enllà d'actuacions locals, hi ha sobretot dues infraestructures en boca de tots. Una és la ronda Nord, que ha generat debat sobre com s'ha d'executar.
Els temes comarcals ens afecten de manera directa. El Vallès Occidental només té 500 km2, on vivim gairebé un milió d'habitants. Qualsevol mesura de millora al territori beneficia tothom. A Barberà ens passa l'AP-7, la B-30, la C-58 i l'N-150. Som un eix de comunicacions molt important. Amb l'alliberació dels peatges s'ha vist que el pas de l'AP-7 per Barberà és un dels més transitats de tot Catalunya. Això té afectacions en la nostra ciutadania. Per això s'han de millorar totes les infraestructures. Volem la ronda Nord, amb totes les garanties de sostenibilitat i per a la ciutadania.
Juntament amb l'Ernest Lluch, són les dues grans apostes més urgents?
Per mi, hi ha una tercera: el transport públic. Hem de millorar, no només el viari, sinó també el ferroviari. Hi ha un punt estratègic: la connexió de l'R4 i l'R8.
L’estudi iniciat al novembre 2023 té un termini d’execució de 30 mesos.
Està en elaboració. Estem a favor que això succeeixi. Hem de canviar el model de comunicacions radials cap a Barcelona, passant a un model de comunicacions transversals, sobretot des del Vallès. Si hi sumem els habitants del Vallès Oriental i el Baix Llobregat, estaríem fent una corona molt important i és clau que arribin les millores per l'accés cap a Barcelona. Estem a favor del túnel d'Horta, perquè també descongestionarà molt aquestes vies d'accés a la ciutat de Barcelona.
https://www.diaridesabadell.com/2024/06/05/a1-a2-autobusos-linies-barbera-frequencies-horaris/
Precisament, la mobilitat és una de les grans preocupacions dels veïns, segons l'últim Dibaròmetre.
Els primers que ens queixem som l'Administració municipal. Ens posem per davant dels usuaris, perquè estem totalment a favor d'aquesta reivindicació. Afecta en l'àmbit educatiu, laboral, familiar, de lleure... Estem en una Àrea Metropolitana que cada vegada té més relacions. És imprescindible millorar-ho. Si volem evitar els problemes de contaminació, sorolls i tot allò que comporta el vehicle privat, hem de fer una aposta decidida pel transport públic. Ens hem reunit amb Sabadell i Badia i ja hem aconseguit un increment d'expedicions [A1 i A2].
L'últim que es va dir és que era puntual...
S'està consolidant. L'inici de ruta és fora del terme municipal de Barberà i els autobusos ja van plens. Volem que es mantinguin els serveis, però creiem que una possible solució és una línia directa, com ja s'ha fet en altres comarques. Des de Barberà fins a Barcelona.
Denuncien que no s'han afegit tants vehicles articulats com s'havia acordat amb la Generalitat. Ara hi ha un Govern socialista, això apropa una solució?
Totalment. Preveiem alguna trobada amb la Direcció General de Mobilitat per tirar endavant aquestes propostes.
Un altre tema encallat és la Zona de Baixes Emissions (ZBE). Es posarà en marxa el 2025, com s'havia dit?
No tenim data. S'ha d'aprovar un reglament, comptant amb la participació ciutadana. Fins que no s'acabi, no s'impulsarà de manera efectiva el règim de control i sancions de la ZBE. Estem redactant el reglament. Hem de tenir en compte la nostra realitat. En això som més vallesans. Si Cerdanyola fa un reglament i Sabadell en fa un altre, nosaltres estem al mig. Seran els nostres models de referència.
De moment, ja hi ha càmeres als carrers.
Les càmeres no estan funcionant. Avancem passos en paral·lel a la part administrativa. Hi ha una qüestió molt important que és la seguretat i el civisme. Volem que les càmeres tinguin una doble funció i serveixin també per millorar la seguretat de la ciutat.
Una altra de les preocupacions a gran escala és l'habitatge. Els preus de lloguer han pujat gairebé un 10% en l'últim trimestre a Barberà.
Està clar que s'han de fer polítiques conjuntes. Qualsevol actuació individual d'un municipi no tindrà resultats. Barberà és un dels municipis més petits. Només tenim 8 km2 i 2,5 km2 de zona residencial. I ja està desenvolupada. És molt complicat donar una solució habitacional de forma massiva, perquè no tenim espais per fer-ho. Barberà va elaborar un Pla Local d'Habitatge i l'estem intentant implementar, desenvolupant com més aviat millor els espais reservats per habitatge públic.
[caption id="attachment_316245" align="aligncenter" width="700"]
Xavier Garcés, entrevistat pel Diari | David Chao[/caption]
Fa anys que no es fa una aposta per nous pisos protegits. Hi ha previstes noves construccions?
El pla local està aprovat i sabem quines parcel·les han de tenir aquesta destinació. Fa falta el finançament. Cal una dotació econòmica prou forta per desenvolupar-ho.
Aquí també hi juga l'envelliment de la població.
Afortunadament, a principis del segle XXI es van desenvolupar el Parc Central i el Parc d'Europa, dos barris de famílies joves. A més, el Pla de Barris va permetre posar ascensors a diferents edificis dels anys 60, que es poguessin fer accions de millora i confiem molt en aquestes ajudes a través dels plans de barris.
On s'han d'enfocar?
Tenim una aposta molt important al Casc Antic i a la plaça de la Unitat. El primer Eixample és on haurem de fer aquesta actuació.
Abans em parlava de la seguretat ciutadana. S'ha aprovat recentment el Pla Local de Seguretat. La principal acció passa per ampliar la presència policial?
Ens adonem que sobretot creixen els delictes virtuals. En això, cal un àmbit de seguretat més ampli. Una de les particularitats de Barberà és la importància dels seus polígons industrials. Aquí s'està veient un increment de delictes. El que hem visualitzat és la necessitat d'incrementar la plantilla, amb processos de selecció de policia oberts, perquè aquests espais puguin ser més segurs.
Vinculat a això, un dels problemes latents són les plantacions de marihuana.
Estem en contacte amb Mossos d'Esquadra i companyies elèctriques. Ens passen incidències de consums desorbitats, sigui en zona urbana o industrial. Hi ha un protocol d'actuació per aturar aquestes plantacions. Des que soc alcalde, he viscut l'aturada d'una desena de plantacions al municipi. Hi estem a sobre i quan tenim una pista, la perseguim. Estem contents de l'actuació policial i podem garantir que s'aturaran aquests delictes.
També han crescut els robatoris a l'interior de vehicles.
Ho tenim detectat. Hi ha persones reincidents. Quan identifiques les persones, veus que quan no estan actives i baixen les incidències. Quan tornen a l'activitat, torna a pujar. Sabem on hem d'estar i on fer les detencions.
"El Vallès industrial és una marca que s'està potenciant"
Precisament els cinc polígons de Barberà acullen grans companyies. Creu que el sector industrial pot créixer?
No tenim espai industrial disponible. I no en volem més. Tenim una zona importantíssima que és la zona natural de Barberà del Vallès. Una ciutat a l'Àrea Metropolitana amb la riquesa que tenim, s'ha de protegir. És un dels eixos clau del nostre pla d'actuació: el riu Ripoll i el seu entorn. Dins de les polítiques, n'hi ha una molt clara: retenir talent. Tenim empreses molt importants que generen molts llocs de treball [un 8,9% d'atur, per sota de la mitjana al Vallès]. Tenim empreses potents, pioneres en innovació, que generen ocupació de qualitat. Volem donar les màximes facilitats i col·laborar perquè es mantinguin al municipi, retenint aquest talent aquí. És important que des del Consell Comarcal, del qual formo part, es garanteixi aquesta implantació.
Ha trobat a faltar més polítiques conjuntes d'àmbit vallesà?
Estic content, perquè fa temps que des del desenvolupament econòmic local de la comarca s'han volgut sumar sinergies. Estem en una circumstància de comunicació permanent, perquè governen companys del partit. Però també ho tenim amb els agents econòmics del territori. Això és molt important: Cambres de Comerç, entitats empresarials, sindicals... El Vallès industrial és una marca que s'està potenciant, atraient inversions allà on encara hi ha polígons lliures. Qualsevol municipi de l'entorn que generi ocupació beneficia Barberà. Per això, quan parlem d'infraestructures, parlem d'impacte per a tots els municipis. Cal que millorin. I que la ciutadania de Barberà pugui arribar als polígons industrials de Polinyà, Santa Perpètua, Sabadell i a qualsevol espai.
De què se sent més orgullós del que ha fet en aquests cinc anys?
Un tema clau ha estat la dinamització social de la ciutat. Les persones de Barberà tenen un sentiment de pertinença més gran de la seva ciutat. Que et diguin: soc de Barberà i m'agrada viure-hi. Això no ho fa una persona, sinó un grup, en molts anys. Si parlem d'obres, n'hi ha una que em fa sentir orgullós: el col·lector d'aigua que ha permès que un barri de la nostra ciutat no s'inundi quan hi ha pluges. Hem millorat també el clavegueram i la il·luminació, amb gairebé el 100% de la ciutat té llums LED. Coses que no es veuen i que són clau. La il·luminació no és només veure-hi millor. També és seguretat.
Què canviaria? En què creu que s'ha pogut equivocar?
Estar més al carrer. Alguns diuen que hi soc molt. Però crec que encara puc escoltar més a la gent. El carrer et dona les respostes del que vol la ciutat.
Què vol haver fet segur quan acabi el mandat?
No sé si estarà fet. Vam començar el 2019, però volem dotar la ciutat d'un consistori, un edifici municipal on tota la plantilla de l'Ajuntament pugui treballar de manera conjunta. Hi ha un projecte de construcció del nou edifici consistorial. Ja està enderrocat l'antic pavelló poliesportiu. I estem en fase de redacció del projecte. Confio que es pugui licitar aviat. Està molt avançat. Es compaginarà amb l'edifici actual, amb un espai adjacent que pugui estar adaptat a les necessitats actuals.
