La paralització del procés per liberalitzar pisos sota el règim de protecció oficial ha obert una escletxa ciutadana. Diverses comunitats han alçat la veu perquè consideren que la mesura és perjudicial per a aquells propietaris que veuen com el seu immoble continua sense entrar al mercat lliure i manté un topall de preu de venda -condició existent en el moment de l'adquisició-. La queixa veïnal va començar a Badia i s'ha estès a altres municipis catalans com l'Hospitalet o Barcelona. Es denuncia que la llei "expropia" el patrimoni de les persones que es troben en aquesta situació.
En aquest context, la Plataforma Contra La Llei 11/2005 de mesures en matèria d'habitatge i urbanisme calcula que hi ha unes 29.000 famílies a Catalunya -en uns 250 municipis- afectades per l'extensió de la condició de pis de protecció oficial que marca la norma als habitatges d'aquest tipus situats en zones tensades -entre les quals, tota l'àrea metropolitana-. El text estipula que mentre estigui vigent la declaració de zona de mercat residencial tensat es manté també la condició de pis de protecció oficial. Això suposa, a parer de l'entitat, un "trencament unilateral" del contracte social, atès que altera "de manera retroactiva" la protecció "de durada limitada" establerta als contractes signats fa dècades.
"És una vulneració de drets ja adquirits", denuncien en un comunicat, on recorden que van signar unes condicions que ara l'Administració ha canviat. Es tracta, afegeixen, d'un "canvi de regles a mitja partida". L'entitat denuncia que aquesta mesura és "inconstitucional" i demana fer marxa enrere. Davant d'aquesta situació, el col·lectiu convoca els afectats a una assemblea el pròxim dilluns, 9 de març, a Badia, on se centralitzarà una recollida de signatures per presentar una queixa col·lectiva al Defensor del Pueblo. Els impulsors asseguren al Diari que la prioritat és defensar els seus drets. "La majoria dels afectats volem continuar vivint on som, no és un tema d'especulació amb els pisos".
La postura de l'Associació de Veïns
El replantejament de la Generalitat no ha agradat a l'Associació de Veïns de Badia, que considera que genera "divisió" entre els ciutadans. "Nosaltres apostem perquè s'inverteixin diners en els habitatges i passin a ser de protecció per sempre", resumeix a aquest mitjà el seu president, Juan José Díaz. L'entitat ha compartit un comunicat on admeten que la decisió implica a Badia un "greuge comparatiu" amb els 1.210 habitatges construïts a la segona fase als quals, en aplicació del que disposa la llei 11/2025 de 29 de desembre, se'ls prohibeix la seva descatalogació. Amb tot, remarquen que la protecció ha garantit l'accés a l'habitatge a moltes famílies, exercint com un instrument que permet coordinar rehabilitacions conjuntes en els edificis. Alhora, des de l'associació demanen que s'apliquin "els mecanismes de compensació pels qui puguin demostrar el perjudici" davant d'aquesta circumstància.
Sigui com sigui, el debat està servit. L'alcalde badienc, Josep Martínez Valencia, ja va voler transmetre un missatge de tranquil·litat als veïns després de detectar com augmentava el neguit entre els propietaris. "És una mesura temporal", assegurava, per respondre a un problema que és "de país". A la localitat vallesana, la primera desprotecció, l'any 2023, va liberalitzar més de 4.000 pisos, que ja operen com la majoria d'immobles de la rodalia vallesana. Els propietaris els poden llogar o vendre per sobre del preu màxim que fixa la protecció. El procés havia de viure una segona fase aquest febrer en els més de 1.200 habitatges que es troben sota el règim de fa cinquanta anys. El pas ha quedat en pausa i el malestar creix entre els sectors afectats. Es preveuen setmanes mogudes.
