'Instants màgics' és un conte que condensa valors com l'amistat, el sacrifici i la passió dels seus autors per disciplines com la música, l'escriptura o la psicologia. "La història comença durant la covid. La meva família va estar molt afectada perquè l'Ariel, el meu fill de 17 anys, té una discapacitat severa. Té unes rutines que, quan es trenquen, col·lapsa", explica Javi Jiménez. En ple confinament, van passar moments molt durs a casa. Aleshores, va arribar el centre de psicologia, educació i logopèdia Camina i l'interès sincer de la Laia Letosa, l'Àlex Letosa i la Carme Vila, que van obrir camí per portar a les pàgines de paper l'experiència descrita i, alhora, visibilitzar una lluita incessant.
Aquella idea inicial amb la diversitat funcional com a pretext va evolucionar. Es van afegir debats incòmodes, però enriquidors, com l'assetjament escolar, la gestió d'una mort pròxima o les disputes i gelosies entre germans. Finalment, el llibre il·lustrat va agafar forma amb un ingredient definitiu que donava un valor afegit al text. "Vam voler incorporar la música, que acompanyés tot el guió i les històries. Allà és on jo agafo un rol més important en la publicació", repassa el Javi, músic autodidacte nascut a Sabadell i resident des de fa gairebé dues dècades a Badia. "El Fito? No ets que el primer que em diu que m'hi assemblo", riu.
La Laia -que és psicopedagoga- i el Javi -que es continua formant en la comprensió de la discapacitat- transmeten una complicitat fruit d'anys de vivències junts. La música va ser la llavor que els va unir gairebé per casualitat i ha estat el vehicle que ha conduït la seva sintonia. El conte ha estat com una culminació de tot allò que sempre havien compartit. Un missatge que volen difondre i convertir en eina de divulgació amb la mateixa sensibilitat que transmeten durant la conversa. La tendresa i la senzillesa marquen un format amb un protagonista, el Pau, que aprèn a aprofitar moments complicats per a reflexionar i millorar. "Vol ser un instrument. Es pot treballar a escoles, sessions de psicoteràpia, a casa, en família...", diuen.
- El Javi i la Laia, amb el conte a les mans
- Juanma Peláez
Els diners recaptats van a Discan, una associació que prepara gossos d'assistència per a persones amb discapacitat. En aquest procés de creixement personal, el Javi ha trobat una altra de les passions que avui marquen el seu dia a dia: l'amor pels animals. "Vaig descobrir el valor dels gossos. No sabia el que podia provocar en una família que viu la discapacitat. Sorgeix de la mà d''Instants Màgics' i és una manera de tancar el cercle. Després de la covid, vam pensar que potser un gos ajudava a millorar l'estat anímic de la família", rememora. I així va ser.
Primer va arribar la Nala, que va patir una malaltia que va impedir allargar la relació. La seva mort va arribar en plena fase d'ensinistrament. Però la voluntat de saber més ja havia penetrat en la família. I va arribar la Berta. "Era la necessitat de continuar creixent amb un gos, per saber tot allò que aporta. El primer és la rutina. Després, descobreixo que l'Ariel està més tranquil, manipula millor les mans i genera una relació amb la gossa que li permet dormir millor". Tot a casa va adoptar una llum diferent. Hi havia un camí desconegut que estaven convençuts de recórrer. Avui, l'ajuda a prevenir crisis epilèptiques i a actuar amb més celeritat. "Vols aprofundir per saber per què el gos pot. T'adones del paper de l'olfacte, l'instrueixes perquè detecti les situacions i s'anticipi... És fascinant", s'emociona.
Un grup de rock com a teràpia setmanal
Ell es continua formant com a instructor, sobretot en el seu ús per a les persones amb discapacitat. "Vull arribar a aconseguir que el gos sigui la màxima ajuda possible", adverteix. Una missió que va despertar una causa molt més profunda. "Em van fer veure una cosa que jo coneixia, però que no estava fent. Tenia les eines, però no hi estava aprofundint", sintetitza. Malgrat no dedicar-se professionalment únicament als gossos, cada vegada guanya més pes el seu paper com a divulgador i expert. Fins i tot, amb conferències arreu d'Espanya per compartir els seus coneixements adquirits i l'experiència personal.
El llibre il·lustrat es pot comprar a Amazon i en algunes llibreries. Una de les opcions sobre la taula és traduir-lo al castellà. Pel cap ja ronden altres idees, amb nous projectes que explorin aquest esperit solidari i col·laboratiu que va afinar el conte. Reunits en un bar, la Laia i el Javi recorden vivències de fa anys, hores d'assajos i moments junts amb el rock com a banda sonora. "Ell toca la guitarra, el baix, la bateria... És brutal, de seguida ens va sorprendre quan ens vam conèixer", diu ella. Ara, ell forma part del grup La buena medicina, que versiona temes dels anys setanta i vuitanta. "Té una finalitat terapèutica. Ens reunim els divendres a la tarda per prendre el nostre medicament. Hem fet algun concert, però, de moment, poquets". Fa unes setmanes van ser a la sala Backstage de Terrassa. En el calendari ja tenen alguna proposta pendent de tancar definitivament. Promet actuar-hi amb la mateixa passió i entrega que respiren les pàgines del conte. "El rock no mor mai!", tanca.
