El 24è estudi iRAP del RACC corresponent al trienni 2022-2024 apunta els principals punts negres de la xarxa viària catalana. Entre les carreteres de més risc n'hi ha una que passa pel Vallès Occidental, tot i que ha deixat d'ocupar la primera posició en el rànquing. Segons l'últim informe, la T-314, entre Cambrils i Reus, s'ha convertit en la via amb l'índex de perillositat més alt a Catalunya i pren el relleu a l'Arrabassada, que connecta Sant Cugat amb la capital catalana. Pel que fa als vehicles pesants, el tram amb més accidents es troba a l'N-340, a la variant de Torredembarra. Tal com mostra el document, el 26% de la xarxa viària analitzada presenta un risc alt o molt alt d'accident greu o mortal, dos punts més que en el període anterior, i aquest risc es concentra a carreteres convencionals. Alhora, ha revelat que els sinistres greus i mortals han crescut gairebé un 5% i que les motos estan implicades en el 47% dels accidents mortals, tot i representar només el 3,2% de la mobilitat global.
L’estudi iRAP (abans EuroRAP) ha comparat el nombre d’accidents greus i mortals que s’han produït durant els darrers tres anys (2022-2024) en cada tram de carretera amb el volum de vehicles que hi circulen, mesurat en termes d’intensitat mitjana diària de trànsit. L’anàlisi ha abastat més de 6.300 quilòmetres de carreteres interurbanes, on es concentra el 93% de la mobilitat del territori i on tenen lloc el 79% dels accidents amb ferits greus i víctimes mortals. Per primer cop des del 2019, la carretera BP-1417, que va des de Barcelona fins a Sant Cugat, ha baixat a la segona posició de la llista i ha quedat per darrere de la T-314. En ambdós casos, les vies es consideren de "risc molt alt", les úniques del país. El director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, es va referir a aquest canvi i ha explicat que a la T-314 hi ha hagut dues víctimes mortals i un ferit greu (una persona jove que es troba en situació de mort cerebral), fets que “han fet saltar els números”. Tot i assenyalar que en els sinistres sempre hi intervenen diversos factors, reconeix que en aquesta via hi ha uns arcs amb proteccions per accedir als camps i que “hi havia un element que travessava la carretera i una protecció que no hi era”.
Al llistat de les deu carreteres més perilloses també hi figuren la BC-5224 entre Manlleu i Torelló, que s’incorpora per primer cop a la classificació, seguida de la C-14 entre Artesa de Segre i Ponts, també nova al rànquing. A continuació se situen la GI-673/GI-674 entre Caldes de Malavella i Llagostera, en quarta posició, i la BV-5001 entre Martorelles i Vilanova del Vallès, en cinquena. Completen la llista la B-502 entre Vilassar de Mar i Argentona; la GI-641 entre Torroella de Montgrí i l’Estartit; la TP-7225 entre Reus i el Morell, i la C-31 entre Sitges i Castelldefels, que apareix al rànquing per primera vegada.
En canvi, han desaparegut dos trams de Barcelona, la BP-2151 entre Sant Sadurní d’Anoia i Sant Pere de Riudebitlles, i la BV-1201 entre Olesa de Montserrat i Castellbisbal; i un de Girona, la GI-643 entre Torroella de Montgrí i Parlavà. Per contra, l’A-2 entre Vidreres i Aiguaviva ha esdevingut el tram de la xarxa viària amb menys risc de Catalunya. Tot i la seva elevada intensitat de trànsit, amb més de 34.000 vehicles diaris, no ha registrat cap accident mortal o greu durant l’últim trienni. El president del RACC, Josep Mateu, detallava que el treball ha mostrat que l’índex de risc s’ha incrementat un 0,44% a causa de l’augment del nombre d’accidents amb víctimes mortals i ferits greus, que han passat de 509 a 581, un creixement mitjà del 14,1% en el conjunt dels tres anys. Aquest increment es produeix en paral·lel a un augment menor de la mobilitat, que ha crescut fins al 8%.
