Descobertes a Castellar Vell unes sepultures monumentals del segle X úniques a Catalunya

El jaciment de Castellar Vell s'ha convertit en un lloc de referència per conèixer el nostre passat a través de l'arqueologia. Les últimes troballes, presentades aquest dimarts, situen l'emplaçament com un lloc amb restes úniques a Europa. Entre les descobertes recents, destaquen dues sepultures monumentals del segle X, localitzades al sector nord de l’església, que s’han conservat intactes i segellades. Per la seva singularitat, estat de conservació i context, esdevenen un conjunt excepcional i, ara com ara, únic a Catalunya. L’estudi ha permès identificar les persones enterrades, que tot indica que serien dos magnats esposos vinculats al Comtat de Barcelona.

Tot plegat, ens aporta un element clau en l’estudi de la formació del territori a la Catalunya altmedieval. "És el conjunt més nombrós i de qualitat. Amb la particularitat afegida que han aparegut dues sepultures monumentals. Són tombes construïdes amb caràcter de mausoleu", ha remarcat l'arqueòleg i responsable del projecte d'excavació Jordi Roig. La roda de premsa ha comptat amb la presència de l'alcaldessa castellarenca, Yolanda Rivera, el director de Serveis Territorials a Barcelona del Departament de Cultura, Andreu Felip, i el doctor en Història i professor de la UAB Ramon Martí. L'expert d'Arrago vaticina que "encara s'esperen trobar més sorpreses", després que els treballs en l'indret només hagin explorat un 20% del terreny. En aquest sentit, ha destacat la coberta construïda on anava col·locada una làpida de marbre ja trobada fa anys, i que completa el descobriment presentat ara. "És insòlit. No en tenim cap exemple del segle X a Europa en un estat de conservació com aquest", ressaltava Roig.

En la mateixa línia, Martí ha reivindicat les intervencions com una tasca de país, que aprofundeix en el registre arqueològic i complementa el vessant escrit. "Castellar del Vallès ha estat al capdavant amb jaciments singulars que ens han ajudat en aquells llocs que no tenien documentació", defensa. Alhora, ha posat deures a l'equip de treball per la confirmació definitiva dels dos personatges, que "molt probablement", ha dit, fossin els fundadors de l'edifici eclesiàstic. Per la seva banda, Felip ha lloat l'aposta per investigar el passat en un entorn com Castellar Vell i el compromís local amb el patrimoni cultural. Rivera, que ha recollit el guant, ha mostrat "grans expectatives" per als pròxims avenços a la zona. "Aquestes troballes situen Castellar en el mapa europeu dels jaciments arqueològics", proclamava.

La campanya d'excavacions arqueològiques 2025-2026 al jaciment de Castellar Vell és fruit d'un acord pressupostari entre l'equip de govern (Som de Castellar-PSC) i el grup municipal Junts per Castellar. El portaveu del partit, Joan Juni, ha celebrat l'entesa i ha posat sobre la taula un nou impuls arqueològic mitjançant el futur pla director, que ha de fer valdre encara més Castellar Vell. La intervenció d’enguany dona continuïtat a les campanyes anteriors, iniciades els anys vuitanta, amb un total de 223 enterraments antropomorfs localitzats entre el segle IX i el XI. El camí recorregut ha permès aprofundir en el coneixement del poblat altmedieval d’època carolíngia i de l’evolució posterior amb l’església de Sant Esteve de Castellar, activa fins al segle XVIII. 

La singularitat de la troballa actual rau també en el fet que la inscripció funerària permet posar nom a un personatge de la població civil del segle X, mentre que les làpides que es coneixen d'aquell temps corresponen a comtes i bisbes. Les indagacions en el terreny continuaran.