La delinqüència als carrers marca recurrentment el debat públic. El balanç del Ministeri de l’Interior del primer semestre del 2026, amb dades de totes les policies, permet conèixer la realitat de tots els municipis de l'Estat amb més de 20.000 habitants. Al Vallès Occidental, experimenten evolucions dispars. La majoria, com Sabadell (+1,1%) o Terrassa (-1,6%), es mantenen estables, amb variacions menors. En aquest grup també hi ha Castellar, que repeteix el mateix volum de casos registrats (201 delictes). Entre els llocs on més cauen els fets policials coneguts en aquesta primera meitat de l'any hi ha Cerdanyola (-7,3%), Sant Cugat (−4,6%), Montcada i Reixac (−4,5%) o Barberà (−3,5%). Per contra, Sant Quirze (+2,5%) i Santa Perpètua de Mogoda (+5,5%) dibuixen tendències lleugerament a l'alça. Fonts policials reiteren que la lectura estadística sempre està condicionada pel volum de fets. Així, en aquelles tipologies que tenen una xifra baixa, qualsevol variació té un impacte percentual que cal entendre en el seu context.
Posant-hi la lupa, una de les dinàmiques generals és el creixement dels delictes greus i menys greus de lesions i baralles tumultuàries. Aquesta tipologia escala a les dues capitals vallesanes i al conjunt de la província de Barcelona (+7,5%). Per localitats, només es frena a Castellar i Cerdanyola, mentre que es manté igual a Santa Perpètua. En canvi, dibuixa un ascens especialment notable a llocs com Barberà, on es dupliquen els fets, o Montcada i Reixac (+85,7%). Justament, es tracta d'un afer que acostuma a ser més visible en l'espai públic i que genera més repercussió, condicionant la percepció ciutadana.
Ripollet, en el podi dels municipis on més creix la criminalitat
En la cara menys amable de la moneda crida especialment l'atenció el cas de Ripollet, que se situa entre els municipis amb increments més alts de Catalunya (+13,2%). Precisament les baralles i els delictes de lesions augmenten un 175%, amb onze casos coneguts –n'havien estat quatre fa un any–. També han pujat els casos de tràfic de drogues, amb sis fets abordats pels cossos de seguretat, i els atacs contra la llibertat sexual (9). En el balanç global de criminalitat, el percentatge actual contrasta amb el descens experimentat fa un any. El juny del 2025, la baixada era del 17,1% –de 926 delictes a 768–. Ara, en són 869 fins al juliol. Un fet que convida a pensar en una regressió a la mitjana després dels resultats de l'anterior exercici.
Els indicadors a l'alça apunten especialment el Vallès Oriental. Granollers és el municipi de més de 20.000 habitants on més augmenten percentualment les infraccions penals: passen de 1.668 a 2.017, un increment del 20,9%. A continuació, apareix Olesa de Montserrat (+17,7%), al Baix Llobregat, que també escala després de tancar el 2025 amb una reducció de la criminalitat de més d'un 13%. Ripollet completa el podi, seguit de les Franqueses del Vallès (+11,9%), Manlleu (+11,2%), Banyoles (+8,5%) o Vila-seca (+7,3%).
A Catalunya, la criminalitat ha baixat un 7,4%. La tònica sobre les infraccions penals mostra un descens generalitzat a la majoria de les grans ciutats de la demarcació de Barcelona –inclosa la capital catalana i el Vallès Occidental–, que, en part, explica la reducció al conjunt del país: la criminalitat convencional baixa un 9%, però hi ha un increment de l’1,4% en la cibercriminalitat. Per categories, els assassinats pugen un 16%, dels 25 del primer semestre del 2025 als 29 dels primers sis mesos del 2026. Baixen els delictes contra la llibertat sexual, un 3,8%, però l’apartat concret de les agressions sexuals amb penetració puja un 3,7%. Els furts disminueixen un 14,6%, i els robatoris amb violència i intimidació, un 3,8%. Les xifres de determinades localitats conviden a la reflexió.
