El Vallès Occidental compta oficialment amb 970.228 habitants, segons les dades presentades aquesta setmana per l'Idescat a 1 de gener de l'any passat. La comarca assoleix així el seu pic històric. Mai havíem sigut tants vallesans. L'escenari actual no és cap sorpresa, ja que la tendència es manté constant, amb l'únic asterisc del salt entre el 2020 i el 2021, quan es va frenar el creixement demogràfic a conseqüència de la covid. En l'última dècada, el territori ha sumat gairebé 70.000 veïns des del 2015, quan es va superar per primera vegada la barrera dels 900.000 residents. Percentualment, significa un increment del 7,72%, que se suma a una dinàmica estable al llarg de tot el segle XXI. "Res fa pensar que això pugui canviar i és una evolució en la línia del que passa a la resta de Catalunya. Són dades dels padrons i això fa que pugui haver-hi alguna alteració. Però no hauria d'afectar gaire", diu Joan Garcia, investigador del Centre d’Estudis Demogràfics (CED). Els indicadors van amb un any de marge, matisa, ajustant aquestes possibles variacions. Seguint un ritme com fins ara, les projeccions apunten al milió abans del 2030.
L'any 2025 va començar amb unes 10.000 persones més que un any enrere a casa nostra. Analitzant el tant per mil (+10,6‰), però, creix a menor ritme que la mitjana catalana (+13,9‰). Posant la lupa en l'informe, destaquen alguns aspectes. A grans trets, hi ha tres realitats que conviuen i defineixen l'eixamplament poblacional. El Vallès Occidental experimenta un saldo natural negatiu (-622) -les defuncions superen els naixements-; en canvi, la balança es descanta en positiu en el saldo migratori intern -amb la resta de l'Estat- (+894)- i la migració estrangera (+9.607). Només el Barcelonès acumula un diferencial més alt (+66.181). "La principal font de creixement és la gent que ve de l'estranger", confirma l'expert, que assenyala un factor que podria fer pujar el moviment intern amb destinació vallesana. "El fet que els preus de l'habitatge s'incrementin tant a Barcelona fa que pugui arribar gent aquí. Per exemple a Sabadell, que a més està molt ben comunicat", precisa sobre les causes de l'auge.
- Vista aèria de la comarca del Vallès Occidental des del cim de la Mola
- David Chao
Com és habitual, les dues capitals són les que creixen més si atenem el percentatge per cada mil habitants respecte a l'any anterior. En aquest mateix període, els salts més importants a la Conca del Ripoll s'han viscut en localitats com Barberà (11,4‰), Montcada i Reixac (9,4‰), Ripollet (8,7‰) o Cerdanyola (7,5‰). El creixement més moderat s'observa en indrets com Castellar (3,7‰) i Sant Quirze (3,2‰). Sumat a Palau-solità (9‰) i Santa Perpètua (6,3‰), tots els municipis estan per darrere de Terrassa (19,0‰) i Sabadell (13,6‰) en aquest camp. En l'altra cara de la moneda hi ha Badia, que perd una cinquantena de residents en aquest espai de temps (-3,9‰).
El cas de Sant Cugat
Menció a banda mereix Sant Cugat, que segons Garcia podria estar condicionat per una actualització del padró -el Govern local ha esborrat més de 4.000 noms-. És el municipi que registra un menor creixement (-7,0‰), seguit a distància per Lloret de Mar (-4,5‰) i Roses (-4,0‰). En paral·lel, la ciutat vallesana viu una situació singular: és a la llista dels llocs amb menor saldo migratori intern (-939). Un rànquing que lideren Barcelona (-17.020) i l’Hospitalet de Llobregat (-1.881). Dit d'una altra manera, menys població de l'Estat fa les maletes per anar a Sant Cugat que la que en marxa; el balanç és el més baix de la comarca, producte segurament dels canvis en els registres oficials del consistori i la política d'endreçar el padró.
En canvi, entre els municipis de 10.000 habitants o més amb major creixement natural, Sant Cugat apareix en el podi (+132), només superat per Girona (+198) i Salt (+169). "Assolir 100.000 habitants té unes implicacions i cal ser curosos perquè la realitat del carrer sigui la que diu el padró", explicava fa uns mesos al Diari Jordi Puigneró, tinent d’Alcaldia de Relacions Institucionals, Bon Govern i Ciutat Digital. Així, la xifra s'ha rebaixat fins als 97.959 veïns i la frontera queda ara una mica més lluny.
La realitat catalana
Al conjunt del país, la població resident a Catalunya va augmentar en 111.895 habitants durant l’any 2024, segons els resultats definitius de les Estimacions de població de l’Idescat. És el segon augment més elevat dels darrers quinze anys. La migració amb l’estranger va ser el principal component del creixement amb un saldo positiu de 129.030 persones (276.046 immigracions menys 147.016 emigracions). En canvi, el creixement natural va ser de ‑13.722 persones (53.802 naixements menys 67.524 defuncions) i el saldo migratori amb la resta d’Espanya de ‑6.437 persones.
