El cementiri de Montcada i Reixac s’ha incorporat oficialment a la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya, un cop s’ha fet realitat el projecte de senyalització de sis espais de la instal·lació; un d’ells, la fossa més gran de la rereguarda catalana durant la guerra civil espanyola. L’acte oficial d’inauguració dels elements de memòria es va celebrar dissabte, presidit pel conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler; i l’alcalde de Montcada i Reixac, Bartolo Egea.
Durant la seva intervenció, Espadaler va remarcar “el compromís del Govern amb la veritat, la justícia i la reparació de totes les víctimes de la repressió, i la necessitat de treballar perquè la seva memòria romangui viva com a garantia de futur”. El conseller va afegir que aquest espai "ens interpel·la com a societat i ens recorda el veritable sentit del mai més: no permetre que la intolerància o l’odi divideixin i destrueixin la convivència”.
Dignificació històrica
Per la seva banda, l’alcalde va expressar la importància d’actuacions com la senyalització “per reflexionar sobre l’impacte de la guerra civil i el franquisme al municipi i sobretot, reconèixer-ne les víctimes” i va indicar que “els episodis del cementiri han quedat recollits en moltes publicacions, però, malgrat ser un referent per a la investigació, encara són força desconeguts per bona part de la població”. En aquest sentit, el regidor de Cultura i Patrimoni Cultural, Albert Carandell, va parlar de la senyalització com “un acte de responsabilitat i compromís polític”, a la vegada que va valorar la coordinació amb la Generalitat per tirar endavant el projecte, ja que “la memòria és una responsabilitat compartida”.
La presentació de la senyalització forma part de la segona edició del Cicle de Memòria Democràtica, que se celebra durant octubre i novembre i que és fruit de la col·laboració entre l’Ajuntament de Montcada i Reixac i el Departament de Justícia i Qualitat Democràtica.
L’actuació deriva d’un estudi tècnic de documentació històrica que, per primera vegada, va identificar i contextualitzar amb detall la fossa comuna del cementiri. L’estudi, del professor Oriol Dueñas, va evidenciar la necessitat de senyalitzar i reconèixer els espais del cementiri com a llocs de memòria, per contribuir a la divulgació històrica i al reconeixement públic de les víctimes.
El cementiri de Montcada i Reixac acull la fossa més gran de represaliats de la rereguarda catalana durant la Guerra Civil, de la qual només se’n conserva una part. Entre juliol del 1936 i maig del 1937, hi van ser executades i enterrades prop de 1.200 víctimes de la violència política i social desencadenada després del fracàs del cop d’estat de juliol de 1936 contra la legalitat republicana.
