La fiscalia demana dos anys de presó per a Emili Dragone, excap de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic de la Generalitat, per haver presumptament avalat irregularment l'autorització ambiental de la cimentera Lafarge a Montcada i Reixac. El ministeri públic sosté que va cometre un delicte contra els recursos naturals i el medi ambient en fer cas omís a l'anul·lació judicial d'una autorització ambiental atorgada a la companyia el 2008 i promoure, "sense més", el 2015 la mateixa que havien tombat els tribunals.
A banda de la pena de presó, el fiscal sol·licita una multa de 6.480 euros i deu anys d'inhabilitació per a ocupació o càrrec públic. L'acusació particular, en nom de l'Agrupació de Veïns del Barri de Can Sant Joan reclama un total de sis anys de presó més multa. Segons l'escrit del fiscal, l'acusat, secretari de la ponència ambiental, va avalar "una autorització ambiental il·lícita" i va ometre "l'aplicació de la normativa vigent" el 2015, tant europea com estatal, cosa que va derivar en una resolució administrativa sense validesa legal. En aquest sentit, la fiscalia subratlla que aquesta autorització era "totalment obsoleta", ja que havia estat realitzada anys abans i sabent que l'empresa havia experimentat modificacions en les seves activitats des del 2009 al 2015. Tampoc s'havia valorat "convenientment" l'estat de la contaminació atmosfèrica existent el 2015 a la zona on hi havia la cimentera i l'"impacte" que les emissions d'aquesta activitat implicaven en la qualitat de l'aire a Montcada i Reixac, "necessitada de control constant per a la prevenció i protecció" de l'ambient atmosfèric. Tampoc no es va tenir en compte, afegeix, l'avaluació dels nivells sonors, que superava els límits establerts.
La cronologia dels fets
Els fets es remunten a l'abril del 2008, quan la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic va concedir a Lafarge Cementos, ara en mans d'Holcim, l'autorització ambiental integrada per adaptar la seva activitat a la llei catalana del 1998 d'intervenció ambiental. La Generalitat va emetre el vistiplau ambiental poques hores abans que entrés en vigor el nou marc legal, més exigent que l'anterior, amb una sèrie d'informes elaborats presumptament de pressa.
Cinc anys després, el 2013, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va declarar nul·la de ple dret aquella autorització en constatar que la declaració d'impacte ambiental no s'havia publicat ni sotmès a informació pública, com exigeix la normativa, cosa que va impedir als veïns i les entitats presentar al·legacions. La sentència va ser confirmada pel Tribunal Suprem el 2015. Tot i aquesta nul·litat, la Generalitat va mantenir la tramitació de diverses modificacions i renovacions de l'autorització sobre la base de la declaració del 2006, cosa que, segons l'acusació, vulnera l'obligació d'iniciar un nou procediment.
En el seu escrit, el fiscal també fa referència a les "modificacions no substancials" que la Generalitat hauria atorgat a Lafarge per ampliar l'ús de combustibles alternatius al forn de la cimentera, malgrat que l'autorització original ja havia estat anul·lada. Val a dir que quan es van presentar la declaració d'impacte ambiental i l'autorització obsoletes, les noves lleis ambientals eren més exigents que en el moment en què es van redactar.
