Època de canvis en un emblema de casa nostra. La Diputació de Barcelona vol presentar a la Generalitat una proposta d'ampliació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Es tracta d'un plantejament contemplat des de fa temps per les diferents institucions implicades, inclosos els ajuntaments afectats. El document sorgit del debat dels últims anys dibuixa un increment de més de 5.000 hectàrees afegides a les prop de 14.000 actuals (+42,7%), que miraria cap a l'oest i el sud.
El moviment s'emmarca en un període de debat profund sobre el model i desenvolupament del parc. "Han coincidit diferents carpetes obertes, amb canvis de gestió en l'equipament de la Mola, la dinamització i rehabilitació de la masia de la Mata i altres aspectes com l'ampliació. Tres qüestions que han tingut més ressò mediàtic", resumeix al Diari la directora del parc, Sònia Llobet.
Què diu la proposta d'ampliació?
La direcció proposa una nova concepció territorial que té incidència en els termes municipals de Terrassa, Matadepera, Vacarisses, Viladecavalls, Castellbell i el Vilar, Pont de Vilomara i Rocafort, Rellinars i Sant Vicenç de Castellet, al Vallès Occidental i el Bages. "Hi ha una part d'espais protegits que estan fora del nostre àmbit. Hem escoltat diferents demandes socials que parlaven d'una possible ampliació. Veiem coherent consensuar-ho", sosté ella mateixa.
Després de la pandèmia, la Diputació ha elaborat una sèrie d'estudis per a extreure conclusions. Segons un dels informes inicials, la hipotètica modificació dels límits permetria augmentar de manera definitiva el nivell de protecció dels espais 'nous' i afavorir que siguin beneficiaris dels programes de gestió i conservació, vigilància, prevenció d’incendis i de senyalització impulsats des del parc. A parer de l'organisme supramunicipal, la proposta dona coherència als diversos límits d’espais naturals protegits i instruments de planificació del medi natural que concorren en l’espai natural (Parc Natural, PEIN i Xarxa Natura 2000). Tots ells, amb intencions molt similars, de manera que s'equiparen pràcticament en un sol límit l’espai natural protegit.
Les claus econòmiques d'una ampliació
La proposta tècnica es va completar amb l’encàrrec de la redacció d’un estudi de viabilitat econòmica financera, el 2022. El document conté una anàlisi del marc socioeconòmic territorial actual i una valoració monetitzada de les funcions econòmiques i socioambientals. De l'informe es desprèn que les activitats productives augmentarien un 36,3%, i els serveis ecosistèmics un 36,7%. "Es va calcular que cada euro invertit representava un retorn d'uns 22 euros a la societat pel patrimoni protegit", expressa Llobet. Dit d'una altra manera, en el cas d'ampliar el mapa, els fluxos socioambientals que es generen en un any són 22,55 vegades més grans que els pressuposts que s’estima es destinaran a la seva gestió.
A la vegada, la intenció és fomentar una ampliació de l'oferta per als assistents que arribi acompanyada de més diners. "Quan hi ha un parc natural, s'intenten potenciar les activitats compatibles amb la conservació de l'espai. És lògic pensar que aquest augment ha d'anar associat a un increment de pressupost per a recursos humans, materials i econòmics", apunta Llobet. Una inversió que, esperen, haurà de tenir un retorn per a impulsar les àrees encara fora de la gestió de la Diputació, però que ja estan sotmeses a una regulació semblant.
La influència del parc
Pel seu abast, qualsevol decisió en aquest entorn té una gran repercussió, obrint la porta a partidaris i detractors. En determinats sectors de la comunitat excursionista, algunes intervencions es veuen amb recel. "La Mola sempre serà un al·licient per a nosaltres, però és cert que decisions com el tancament del restaurant han alterat la percepció d'una part del col·lectiu que potser ho tenia com un incentiu més", resumeix Josep Maria Manyosa, president de la UES. El tancament de l'aparcament de Can Robert i els canvis previstos en la mobilitat també generen dubtes, malgrat que el parc és un pulmó verd per a ciutats com Sabadell i "mai es perdrà l'atractiu d'anar-hi", insisteix.
Avui, hi ha dotze els municipis que formen part del parc, sis dels quals vallesans. "En aquesta banda sud, la tendència de la gent de Sabadell, Terrassa o Barcelona és abusar de la zona de l'entorn de la Mola, el Montcau... La idea era fer un gir ideològic i de filosofia a la finca que té la Diputació a dalt. Això passava per fer valdre el patrimoni arquitectònic que hi tenim", sintetitza Llobet. Potenciar la història, mantenen des de l'organisme, ha sigut una prioritat que ha motivat canvis d'usos i una major pedagogia per a fer lluir cada racó.
Un canvi de plantejament
Sigui com sigui, queda clar que l'indret es troba en ple procés de transformació, no només sobre el terreny -amb millores en accessos i camins-, sinó també des d'un punt de vista conceptual. El repte és impulsar un entorn més sostenible, que promogui la magnitud i tota la seva riquesa, sense caure en la massificació. Tot plegat, ja ha tingut impacte en diferents àrees. D'una banda, la caiguda de l'afluència -del 38% al conjunt del parc i d'un 21% a la Mola-. De l'altra, un factor que prova el viratge: un pressupost rècord l'any passat que respon a la voluntat d'actualitzar i modernitzar diferents trams de muntanya.
De moment, no hi ha data per a entregar a la Generalitat la proposta. Falta formalitzar la documentació d'un dels municipis. Quan arribi, es traslladarà el full de ruta a l'autoritat competent, que haurà de definir els passos a seguir. "La planificació és que això arribi durant el 2025 i treballem amb aquest horitzó", tanca la responsable. Mentrestant, les tasques a la natura continuen i aviat es preveu presentar un dels nous punts estrella d'interès: la sala Mirador, oberta a la gent com a museu amb una exposició permanent. Un espai que ha substituït l'antic restaurant, tancat el gener del 2024.
