Els testimonis vius de la Guerra Civil espanyola són cada vegada més escassos arreu. En canvi, la petjada d'un episodi que va marcar la història d'Espanya és encara present en la nostra societat. També a petita escala, en cada municipi que va patir-ne els efectes. Les VIII Jornades de Memòria Històrica de Ripollet, sota el lema "Històries de guerra, resistència i exili", volen fer valdre les experiències dels veïns que van viure el conflicte a finals dels anys trenta i la postguerra, com també les conseqüències que van tenir en la vida local i de les generacions posteriors. El programa impulsat per l'Ajuntament combina teatre, xerrades i altres propostes fins al 12 de novembre. La cita pretén posar l'accent en les dones, que van patir la repressió i l’exili des d'una perspectiva molt sovint inexplorada.
Les activitats compten amb convidats com Benjamí Benedicto, que treballa per rescabalar algunes vivències oblidades. "Aquesta mena d'iniciatives ajuden a l'aparició de nous casos i contactes rellevants", remarca. El castellarenc ha recuperat veus silenciades i rostres amagats al Vallès Occidental que, passat el temps, veuen la llum com un exercici de dignificació i justícia. "Ripollet és un dels llocs on hi ha documentades menys dones víctimes de la guerra", avisa l'historiador, que ha fet una recerca amb els noms esborrats per la repressió a la comarca. La visió coincideix amb la de Jaume Sariol, una figura clau en la vida social i cultural ripolletenca.
- Ramon Martos, historiador local i autor de diversos llibres de Ripollet
- Juanma Peláez
Sariol assenyala la influència dels llibres de Ramon Martos, que aprofundeixen en la qüestió. "Hi ha un buit que val la pena que els investigadors explorin i recopilar més informació", expressa Martos sobre la manca de referències. L'historiador local recorda personalitats com "la dona de Valentí Serra" i altres noms que es van diluint pel pas dels anys en l'imaginari col·lectiu. Casos de dones exiliades a l'Argentina sense cap reconeixement. Víctimes d'una postguerra que va tenir conseqüències en tota una generació. Dones a qui van reprimir sense pietat. Moltes, apunta, van ser rapades al zero pel franquisme durant els anys quaranta. Martos, que conserva cartes i documents inèdits que retraten l'època, enumera situacions avui insospitades. Les fonts consultades destaquen càstigs, expropiacions, màquines de cosir requisades i altres accions contra dones que van ser anul·lades per un sistema sense escrúpols.
- Documents de Ramon Martos, historiador local, sobre la Guerra Civil i la postguerra
- Juanma Peláez
La lliçó que perdura
Montserrat Millàs, neta d'Eulàlia Bigas, és una d'aquelles veus que s'han rebel·lat contra el silenci, integrant d'una família Tiana de la Riba amb un gran pes a Ripollet. "Per a mi, era molt important conèixer el que havia passat. I per què els hi van prendre tot", narra. Rescatar els records de dones de la família com l'Eulàlia i la Júlia, germanes desterrades. Empresonades. Condemnades pels seus ideals i vincles republicans. "De les dones no se n'ha parlat gens", lamenta Millàs sobre la invisibilització que van patir durant un llarg període. En general, relata, la gent d'aquella generació que va viure la guerra no va explicar mai res. "Això ha canviat amb el temps. La gent ara parla amb més tranquil·litat. Llavors, ningú parlava. Vam créixer amb molt desconeixement de tot el que havia passat. Aquell silenci era fruit de la por i la repressió", sosté.
- La Reyes, amb la seva mare, Eulàlia Bigas
- Cedida
La voluntat de saber més la va portar a ampliar la recerca. "Quan em vaig jubilar, vaig començar a buscar en documents i arxius. A Sabadell, Terrassa, Ripollet, Cerdanyola, Barcelona... I vaig estirar el fil", diu Millàs, historiadora, malgrat no exercir-ne professionalment. El procés va repescar detalls fins al 1300 d'un arbre genealògic amb personalitats recents com Maria dels Reis Jiménez Bigas, la Reyes. Abans, els avis, l'Albert i l'Ernest, havien hagut d'exiliar-se. Una realitat que va esquitxar la vida en moltes llars.
Amb 77 anys, a Calella, on es va refugiar la família fa dècades, fa de voluntària a l'Arxiu per posar allà el seu granet de sorra en la investigació. Convençuda de la causa, convida a no enterrar el passat. "Molts joves no han pres consciència que aquella guerra va existir", tanca. Amb la pèrdua de supervivents d'aquell temps, el risc d'eliminar de la memòria col·lectiva aquell fosc episodi és una amenaça latent.
