Els recursos hídrics naturals preocupen els experts. Un estudi encarregat pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, que gestiona la Diputació de Barcelona, ha permès obtenir una visió integral de l’estat i la dinàmica de les aigües superficials i subterrànies del parc. A partir de l'anàlisi de basses, fonts i pous, els autors recomanen implementar mesures de protecció i restauració d’aquests punts, així com actuacions per millorar la qualitat de l’aigua mitjançant el control de possibles fonts de contaminació. També proposen establir un sistema de seguiment continuat dels cabals i la qualitat de l’aigua per garantir una gestió sostenible dels recursos hídrics.
L’informe ha estat elaborat per Jordi Espuny, geòleg i hidrogeòleg, i Eduard Madaula, geòleg i ambientòleg de GeoHid. El treball posa de manifest que la capacitat de retenció d’aigua de la pluja -cada cop més reduïda- està fortament condicionada per la geologia pròpia dels massissos i per l’impacte del canvi climàtic.
Què diu l'estudi?
Una de les dades més destacades de l’estudi és que, durant el període 2021-2023, marcat per la sequera, el percentatge d’aigua de pluja retinguda al parc va ser només del 3,27%. Aquesta baixa retenció va fer que el balanç hídric fos deficitari durant aquests anys. També s’ha constatat que la xarxa d’aigües superficials té un caràcter discontinu i efímer, amb una interacció notable amb les aigües subterrànies.
- Fonts al parc natural de Sant Llorenç
- Cedida
Per altra banda, el document ratifica que la recàrrega dels aqüífers va ser molt baixa en els dos anys hidrològics avaluats. Aquesta situació s’explica per la combinació de precipitacions inferiors a la mitjana i temperatures elevades. En aquest sentit, conclouen que, de cara a una millor recàrrega, són molt més efectives les pluges de la tardor i la primavera que no pas les d’estiu, ja que aquestes s’evaporen abans de poder proveir pous i fonts. Així, els períodes amb recàrrega significativa van ser el novembre del 2021, el març del 2022 i el febrer del 2023, coincidint amb mesos de baixa evapotranspiració i precipitacions moderades o fortes.
Esgotament dels pous
En municipis vallesans amb urbanitzacions com Vacarisses, Matadepera o Castellar del Vallès, que depenen en gran mesura de pous, s’hi ha detectat un esgotament important dels recursos hídrics disponibles i, en alguns casos, s’han hagut d’adoptar mesures extraordinàries per garantir l’abastament d’aigua.
Entre altres aspectes, s’ha observat que els cabals de les fonts varien significativament segons les precipitacions mensuals, mostra d'una forta dependència de la recàrrega per pluges. Les dades històriques i actuals recollides mostren que actualment els aqüífers de l’àmbit d’estudi es troben a nivells baixos. Per tot plegat, els especialistes demanen posar fil a l'agulla.
