Manel Borràs Molina és un home de quaranta-set anys veí de Sant Quirze del Vallès. Se'l podria definir com un noi polifacètic. Si apel·lem a un vocabulari cinematogràfic, seria com una espècie de superheroi: quan es treu l’uniforme blanc es transforma. La seva vocació està darrere d’una càmera. Una passió que traspassa el concepte hobby: és més que una afició.
En el seu dia a dia, s'enfoca a traslladar malalts per l’interior dels passadissos laberíntics i els ascensors del centre hospitalari com a auxiliar sanitari i portalliteres. Una rutina que l'ha acompanyat gairebé dues dècades a Sabadell. Des del 2008, treballa al Consorci Sanitari Parc Taulí. "Quan acabo la meva feina allà, tinc les tardes lliure i les puc dedicar als meus projectes", repassa. L'aventura va començar, en realitat, quan era jove. "Amb catorze anys repartia propaganda porta a porta i amb els diners vaig comprar una targeta de so i un micròfon per fer un petit vídeo en VHS". Allò va encendre la flama, que encara avui es manté viva.
Els estudis, admet, no li anaven bé. Als setze anys, el seu pare el va portar al món de la construcció per ensenyar-li una realitat que li fes obrir els ulls i entendre les complicacions que comporta la vida adulta. La missió va funcionar. La dura tasca diària el va transformar i, conscient que s’havia de formar, va començar a anar a les tardes a classe per treure’s la secundària. Allò li feia apreciar el valor de l’esforç, arribant a penedir-se per moments d'un temps que sentia perdut. Però sempre amb un fil que el motivava. “El gust pel món audiovisual no el vaig perdre mai i anava produint petits curts amb els limitats recursos al meu abast, sempre de manera autodidàctica. Endinsant-me també en la producció i la direcció amb el pas del temps”, narra. El primer vídeo que va produir era amb imatges de la costa gironina i amb la lletra de Ferran Agulló Vidal, escriptor i activista cultural al qual se li atribueix haver batejat la costa del nord-català com a la “Costa Brava”. "¡Oh, nuestra costa brava, sin igual en el mundo!".
- Manel Borràs Molina, portalliteres al Taulí i autodidacta cinematogràfic
- Victor Castillo
La implicació va tenir ràpidament els seus fruits. Alguns dels seus curts han estat reconeguts i ha rebut una vintena de premis a diferents festivals. Entre els seus treballs audiovisuals destaquen el documental 'Matrona', que va estrenar al Cine Catalunya de Terrassa. Després el va adaptar al teatre amb dues temporades consecutives al Gaudí de Barcelona. En la primera, el 2021, va estar deu dies representada. El 2022 en van ser vint, recopilant bones crítiques en el sector. En lloaven, sobretot, la seva originalitat a l'hora de barrejar dansa, flamenc, música al piano i vídeo. Una altra de les obres 'de culte' és un segon documental, 'Tinta, els bombardejos de la por', centrat en els atacs al litoral català, especialment a Sant Feliu de Guíxols, memòria històrica de la Guerra Civil.
Aquest curt el va presentar a un festival a Galícia l’any 2019, a la localitat d'A Rua, a la comarca de Valdeorras. En finalitzar el festival, va ser entrevistat per l'organització i reconeixia la sorpresa que li havia suposat la cultura de cinema en aquell petit municipi. “Aquell dia estava content per l'ambient, tot i que quan passaven la meva cinta, l’alcalde de la localitat volia tallar la reproducció per estar rodada en català. Gràcies a la direcció del festival, no ho va aconseguir", recorda sobre el succés. "Una experiència peculiar que em va treure un somriure pel xou”, confessa. L'obra podria haver acabat sent un llargmetratge, però el finançament de la producció va frenar les intencions. Tot i això, no ha perdut la il·lusió i ha treballat en videoclips i projectes publicitaris, així com fotogràfics.
Nous projectes
El seu cap, admet, sempre està actiu. De fet, ja té projectes interessants en ment. Actualment, està engrescat amb una possible pel·lícula o sèrie televisiva i ja està treballant en el guió. Malgrat que reivindica que té bons contactes amb directors, actors i actrius, la pedra a la sabata és sempre la producció, que obliga a disposar d'una quantitat econòmica que obstaculitza el progrés. "És evident que aquest problema també el tenen molts directors, fins i tot de consagrats i amb molt bones obres", assenyala.
La passió pel cine el va portar a crear un pòdcast anomenat Rosebud, on comenta pel·lícules. Col·labora habitualment amb ell un altre tertulià i també crea continguts especials dedicats a directors i les seves obres. Alguns estan gravats al Cine Catalunya de Terrassa, on participen directors del Vallès. El format acumula gairebé un milió de reproduccions entre YouTube i plataformes amb més de 12.000 de subscriptors. "La meva passió és la creativitat audiovisual, però soc conscient que el meu treball a l'Hospital Taulí em dona estabilitat i m'agrada. No renuncio a allò que em satisfà", conclou.
