[Per Albert Solé Bonamusa, periodista i director del D.S.]
Sincerament, a casa no sé com ens ho faríem sense els avis. Bé, clar que ens en sortiríem -pagant, Sant Pere canta-, però no seria el mateix. Quan arriba l’estiu és quan més s’adona un de com d’importants són i del poc que els ho agraïm, en general. S’acaba l’escola el vint-i-poc de juny, però les teves vacances no comencen encara fins unes setmanes més tard. Pots portar els fills a un casal d’estiu, cert, però si tens dos fills i necessites deixar-los les quatre setmanes de juliol i que es quedin a dinar… gairebé has de demanar un crèdit.
Els avis són imprescindibles, lamentablemanent. La vida laboral actual no està feta per conciliar amb la família, i menys amb l’horari escolar dels fills -tens molta feina a fer encara, Fabian Mohedano-, i al final, necessites que t’ajudin. Durant el curs, perquè els portin o els vagin a buscar a l’escola, i després els duguin als extraescolars. I a l’estiu, perquè els cuidin les setmanes que no van al casal fins que els pares pleguen de la feina. Jo soc dels que prefereixo que els cuidin els avis a que ho faci un cangur desconegut. I no pels diners, sinó perquè els avis els transmeten amor i coneixements, que no té preu.
Però tampoc puc evitar el sentiment contradictori. M’agradaria poder alliberar-los de la càrrega de cuidar els nets bona part de l’estiu. M’agradaria que gaudissin de la seva merescuda jubilació. M’agradaria que puguessin gaudir dels nens quan els tenen ino haver de fer de pares, com moltes vegades han de fer renyant-los o dient-los que no a tots els capricis que demanen. M’agradaria tot això, però a l’hora els necessito. Els necessitem.
I ells accepten aquest rol sense posar mai cap però. Sempre diuen que sí, fins i tot si els canvies els seus plans a última hora -ells no admeten que han hagut de canviar els plans- . Al contrari, diuen que volen que els deixis els nets sempre que vulguis, diuen que “ens donen vida”, i no els deu faltar part de raó. I ho accepten de bon grat perquè normalment els fills es porten bé amb els avis i els fan cas -són molt llestos-, i per tant, només acostumen a veure la cara angelical del nets.
Quan tu els expliques als teus pares que sovint et posen dels nervis amb això o amb allò, fan cara de no estar parlant de les mateixes criatures.
