Estimo Ràdio Sabadell (RS). Potser el conflicte més gros del nou govern de la ciutat és sense cap mena de dubte el generat a RS. Anem a pams. Vaig ser un dels cinc primers tertulians de la ràdio. Recordo amb enyorança aquells temps on un sol tertulià s’havia de llegir tots els diaris i feia un diàleg amb el conductor del programa. Són els temps dels pioners amb Joan Cartañà, un periodista de soca rel.
Una de les afirmacions de fons de la crítica a RS és que era progovernamental.
Amb aquesta crítica tenien raó. Crítica que es fa, de fet, a totes els mitjans de comunicació públics. Ara bé si preguntes, en quins programes i en quins moments es notava aquest deix, el 95% no et saben dir res. El problema és que l’establishment no escolta la ràdio local. D’aquest desconeixement se’n deriva una part del desconcert actual. Han desaparegut tres programes “La Caixa de Pandora” d’Albert Beorlegui del món de la cultura i el teatre, d’entrevistes “De bona pell” de Jordi Tarradas i el del món sardanístic i la cultura popular “Esperit de festa” de Jordi Saura que va continuar el mític programa dirigit per Lluís Subirana referent i envejat a escala nacional. Han desaparegut per seguidisme de les polítiques del govern anterior? Ni parlar-ne. Només algú que desconeix totalment els seus conductors i els seus programes ho pot afirmar. Per què s’han carregat aquests programes doncs? Perquè eren molt cars, diuen. Només algú molt desinformat pot afirmar-ho. La remuneració era simbòlica. Es diu que ara s’opta per un model en què les entitats fan els programes. Crec que és un error. Cal comunicadors i periodistes que ho sàpiguen fer i a més la relació amb les entitats sempre havia estat molt bona. Abans de contractar tres persones, amb un cost de més de 120.000 euros, calia endreçar la casa.
El desconeixement és tan bestial que fins i tot s’ha arribar a informar que ara des de la ràdio no es fa seguiment de les nits electorals “perquè no s’ha fet mai”. Puc dir que he estat comentarista de quasi totes les nits electorals a la ràdio des de temps immemorials. Des de fa uns anys amb la informatització dels resultats tens l’avantatge que des d’una petita ràdio com la nostra saps els resultats al mateix moments que les més grans i a més pots donar informació dels resultats locals, cosa que òbviament no faran les ràdios nacionals.
Però que RS sigui un producte dels governs socialistes no hauria de ser decisiu en el judici que se’n fa, per aquesta mateixa regla de tres, hauríem de tancar totes les escoles bressol menys una i quasi totes les biblioteques municipals.
Un altre argument emprat és “Ràdio Sabadell no l’escolta ningú”. A mi m’ho va dir un responsable institucional i vaig pensar: això es deu poder saber de forma racional. I efectivament al cap de dues hores vaig trobar l’estudi que va fer el “Baròmetre de la comunicació i la cultura”, novembre 2012 de la Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura dirigit per Salvador Cardús i l’estudi d’audiència que va encarregar l’actual govern de la ciutat a l’empresa GESOP i editat el juliol de 2016, és a dir, molt actual. Em ambdós estudis es deixa molt clar que RS és una emissora molt escoltada i molt ben valorada. Quasi tots els sabadellencs coneixen la radio (94%). Cada dia escolten la ràdio entre el 2,4% i el 3,4% de la població això vol dir entre 4.000 persones i 6.000 persones. Una vegada a la setmana un 15% que són 26.000 persones. Es declaren oients de RS un 23% que suposen 39.000 persones. No hi ha cap altre mitja de comunicació local amb aquest nivell d’impacte. Potser només el Diari de Sabadell i a més distància ISabadell i després Nació Sabadell. Per què doncs tantes mudances? En parlarem la setmana vinent.
“El problema és que l’establishment sabadellenc no escolta la ràdio local”
