Oci i cultura

Els Luand ens expliquen el seu disc ‘Desperta’, cançó per cançó

Un assaig del grup sabadellenc Luand / VICTÒRIA ROVIRA

Desperta és el títol de l’àlbum que els sabadellencs Luand acaben de publicar, una descàrrega de pop-rock vital i optimista amb nom d’història d’amor. “Durant un viatge a Tailàndia em vaig enamorar molt fort d’una noia que es deia Luand, i ja em feia la pel·lícula de marxar a viure allà”, explica el baixista del grup, el Gerard Canet. Al voltant de la taula l’escolten els seus companys, Roger Blanes (veu i guitarra acústica), Jordi Torras (bateria) i Carlos Castella (guitarra), qui tanca l’anècdota: “finalment el Canet va tornar de Tailàndia, però vam mantenir el nom en honor a aquesta història”.

Abans de la sortida d’aquest àlbum, els sabadellencs havien motivat el públic amb dos singlesMenteix-me Desperta, i ara es moren de ganes que la gent escolti el disc sencer. “Hem anat fent concerts i xarxes socials, escalfant motors per donar ho tot quan arribés el moment… que és ara”, explica Canet. El treball dels Luand ja es pot escoltar a plataformes com Spotify, així que els demanem que ens acompanyin en una primera escolta d’aquest Desperta, explicant-nos les històries que hi ha al darrere de cada cancó:

1 – Ni m’has mirat

Carlos Castellà: Aquesta va ser la primera cançó que vam fer en català! El Roger i jo ens coneixíem des de fa molt temps, i el 2011 ens vam posar a crear cançons, en castellà i en anglès. Amb Ni m’has mirat vam canviar, i ens vam llençar al català, que finalment és la llengua amb què estem més còmodes.

Roger Blanes: Pel que fa a la història de la cançó, parla d’això que passa quan hi ha una persona que t’agrada molt, però que no t’atreveixes a dir-li.

Jordi Torras: Això és una història inventada, però les cançons del disc parlen de nosaltres, dels moments que passem, de com ens sentim i del nostre día a día.

. . . . . . . . . . . . . .

2 – Estrelles i copes

Carlos Castellà: Recordo que l’origen d’aquesta cançó va ser un riff meu de guitarra, que es va combinar amb una idea del Roger. La cançó parla d’una persona que s’enamora a una festa, les mirades dels dos es creuen… però ell no s’atreveix a llançar-se.

Jordi Torras: A la lletra d’aquest tema vam voler fer una picada d’ullet a la primera cançó del disc, perquè hi ha un moment en què diem “per fi ja m’has mirat”, com tancant el cercle.

. . . . . . . . . . . . . .

3 – Menteix-me

Roger Blanes: Aquesta va ser la primera cançó del disc de la qual vam treure videoclip, i és el típic desamor. Aquella situació en què mai ho acabes de deixar del tot, que no saps si tornar a intentar-ho… però al final res.

. . . . . . . . . . . . . .

4 – Desperta

Jordi Torras: Uf, aquesta! La idea era fer una cançó que motivi la gent a aixecar-se els dilluns al matí, quan més costa. Hi ha cançons que ens surten en una tarda, però a aquesta vam estar dos mesos donant-li voltes.

Carlos Castella: Hi ha molta feina per aconseguir que soni bé al directe. És una cançó amb molta energia, crec que ho hem aconseguit.

Roger Blanes: Als directes mirem de mantenir la fidelitat amb el disc, però totes les cançons tenen un extra de canya, perquè conectin millor amb el públic i que els qui han vingut s’ho passin bé.

. . . . . . . . . . . . . .

5 – Lluny d’aquí

Carlos Castella: Una altra cançó que parteix d’un relat. En aquest cas, parlem d’una parella que ha entrat en una rutina i vol marxar on les coses van bé. Es diuen a si mateixos “anem a un lloc on estiguem a gust, on els desitjos es facin realitat”.

. . . . . . . . . . . . . .

6 – No deixar de caminar

Carlos Castella: Aquest tema va ser gairebé el primer que vam fer. És una de les cançons més rockeres i parla de seguir els teus somnis.

. . . . . . . . . . . . . .

7 – Res se’m fa gran

Carlos Castella: Jo crec que aquesta és la cançó que parla de nosaltres com a grup, al 100%. Fa molts anys ens vam dir a nosaltres mateixos “imagina que un dia triomfem”, i vam decidir que aleshores res se’ns faria gran, que seguiriem i podríem amb tot.

Roger Blanes: No sabem on arribarem, així que volem assaborir cada moment que vivim, perquè això és molt guai. És crear un grup des de zero. Vam començar a tocar perquè ens agradava i ara també toquem perquè la gent ens escolti, trobo que és molt positiu.

Jordi Torras: Recordo que un cop vam tenir el grup complet, tot va anar sortint rodó. Després de dos concerts vam dir “Ei, gravem les cançons perquè la gent les tingui”, i un col·lega -l’Albert Segú, ex component d’Amelie- ens va gravar una maqueta. Aquesta va anar rulant, i una tieta meva la va portar al seu poble, d’on també és el productor Marc Martín. Li va agradar el nostre estil i ens va contactar, proposant-nos gravar un disc.

. . . . . . . . . . . . . .

8 – Cartes des del cel

Carlos Castella: Parla de la mort del meu avi, però no és explícit. És una metàfora: són cartes que escriu una persona des del cel recordant-li al destinatari que on oblidi els seus somnis.

. . . . . . . . . . . . . .

9 – Que tinguis sort

Jordi Torras: Inicialment, aquesta era una balada amb molta mala llet. La idea inicial del Roger era una noia que deixa a un noi i aquest li respon: “molt bé, que tinguis sort trobant el teu lloc, però jo no et trobaré a faltar”.

Roger Blanes: Sí, però quan estàvem gravant la cançó, el Marc ens va dir “tios, però no li podeu dir això a una noia”, i ens va recomanar que li traguéssim el “no” a la tornada. Ho vam estudiar durant un minut i vam decidir seguir el seu consell!

. . . . . . . . . . . . . .

10 – Indiferència

Carlos Castella: Durant un any, alguns de nosaltres vam estar fent voluntariat a un menjador social aquí a Sabadell, a les Calcutes. Allà li vaig dir al Roger: “hem de treure una cançó d’aquí”. D’aquí sorgeix la cançó, que parla d’aquesta indiferència cap a qui ho passa pitjor.

Roger Blanes: Parla també del tercer món, de qui mira cap a una altra banda. De fet… què és això de “tercer món”? No, tot és un únic món.

. . . . . . . . . . . . . .

11 – L’estiu

Roger Blanes: L’estiu… Bé, parla de l’estiu!

Carlos Castella: El tema ve d’una altra cancó que teníem en castellà, vam voler aprofitar la melodia. Tot i això, ens va portar feina, perquè no sabíem exactament com fer-la, si més rock, o més ska… gravant-la vam fer una prova amb una pista d’ukelele i ens va agradar molt. 

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top