El departament de Treball, Afers Socials i Famílies va signar la setmana passada un acord amb l’Ajuntament per a la construcció de la primera residència pública de Sabadell, una reivindicació que fa més de 17 anys que es troba sobre la taula. La signatura es va celebrar entre les crítiques de la Plataforma per la Residència Pública, que no acaba de creure que el projecte sigui una realitat fins que no s’iniciï la construcció –a finals del 2020–, i els retrets de l’oposició municipal, que titlla la maniobra d’electoralista. El conseller del departament, Chakir el Homrani, aprofundeix en l’acord.
Després de l’elaboració d’un estudi detall passat per aigua i desenes de promeses que han quedat en l’oblit, com es pot garantir als veïns i veïnes que la residència serà una realitat? El compromís de la Generalitat és absolut, per això hem arribat a un acord amb l’Ajuntament. Hem buscat de quina manera fer realitat la històrica reivindicació de Sabadell i cobrir aquesta mancança per garantir que la gestió sigui pública. I aquesta és la solució. El projecte té viabilitat econòmica, i el departament pot perfectament assumir les 98 places de residència que té concertades.
El 2006 es va pactar que la Generalitat assumiria la construcció i el manteniment de l’equipament. El nou acord estableix que serà cofinançat amb el municipi. Què ha canviat? Cofinancem la residència perquè per fer un projecte realitat, ha de ser viable, i ara ho és. L’Ajuntament ha desencallat la situació i ha permès dotar Sabadell d’aquest servei que tant manca, i assumirà la construcció de l’equipament.
Es critica que és una promesa electoralista. Això no és un treball de la nit al dia, implica negociació, feina i cooperació. Jo hi estic treballant des que vaig assumir el departament, fa ara vuit mesos, rebent l’herència de la feina que ja havia començat la consellera Dolors Bassa.
Què se n’ha fet del projecte encarregat el 2007? El projecte ha canviat. Incorpora més places i una nova forma d’entendre les polítiques d’envelliment i suport a la dependència. És una visió més actual centrada en unitats de convivència, espais de gestió de les persones. Tot plegat, més humà.
Com afronta el govern l’envelliment progressiu de la població catalana? El departament s’ha centrat, en els últims dos anys, a incrementar la capacitat de cobertura pública per reduir la llista d’espera. Apostem pel dret a envellir a casa, amb una forta xarxa d’atenció domiciliària i polítiques per a persones amb discapacitats.
De quina manera han afectat les retallades en els projectes d’Afers Socials a Sabadell i el Vallès Occidental? El departament té les persones al centre, però seria naïf negar que no s’ha vist afectat les polítiques de retallades dels últims 10 anys. Queden reptes pendents que hem d’abordar. Necessitarem temps per atendre totes les inversions a les quals la Generalitat no ha fet front durant tot aquest període.
