Un any més, la plaça Dr. Robert de Sabadell cultiva i celebra el ja passat Dia Internacional de la Dona amb la IV Fira del Llibre Feminista. La plaça s’ha omplert durant tot el dia de petits expositors plens de llibres. Alguns són de caràcter feminista i d’altres, simplement, mostren alternatives i diferents formes de pensar. Cau la nit i aquests petits expositors comencen a recollir. En el seu lloc, comença a sonar una batucada la qual, a poc a poc comença a guanyar afiliats. El públic s’aplega al voltant d’aquesta tot seguint el ritme i el camí que tracen fins a l’escenari. I ara sí, a la batucada comencen a unir-se les que són les encarregades de tancar la IV Fira del Llibre Feminista, les Bruixes del Nord.
Elles, ja disfressades, ballen al ritme dels tambors fins que toquen l’últim compàs. Una llum vermella il·lumina l’escenari i anuncia al seu torn, l’inici de l’espectacle foc inspirat en la història de les Tretze Roses. La llum vermella té cada cop un color més sangonent que recorda al color de les roses però també posa en context sobre l’època en la qual s’emmarca la història que està a punt de començar. Abans però, un petit discurs reivindica aquelles dones feministes que van lluitar contra el feixisme i recorda, amb ràbia, la impunitat dels autors de la violació múltiple de Can Feu del mes passat: “Contra el feixisme i el masclisme seguim! Ni un pas enrere!”.
Amb el final del discurs comença la representació a través de la projecció d’un vídeo que narra els fets. Apareixen les Bruixes del Nord ara transformades en tretze joves posseïdores d’idees no permeses en època de guerra civil. Els ulls dels espectadors segueixen a les Tretze Roses fins a un costat de l’escenari. Segons més tard, uns forts petards fan que la gent s’espanti i la veu narradora clarifica el que tots ja havíem entès: la caiguda de la República.
El so dels tambors anuncia l’entrada dels soldats franquistes que agafen i sacsegen de males maneres a les joves tot cridant insults vexatoris cap a la seva ideologia. El ressò dels tambors és cada cop més fort i el públic esclata en desaprovació. “El govern franquista les empresona i les tortura a la presó de Ventas de Madrid” continua explicant la veu narradora. Tot seguit, una cançó interpretada en directe intenta calmar l’ambient i disminuir la tensió del moment.
Els espectadors continuen amb la mirada clavada en les tretze joves que ara, amb una rosa a la mà i una potent bengala que desprèn llum vermella, es col·loquen al centre de l’escenari per anunciar individualment el nom de cada rosa: Carmen, Martina, Blanca, Pilar, Julia, Adelina, Elena, Virtudes, Ana, Joaquina, Dionisia, Victoria y Luisa. Seguidament, tant les joves com els espectadors es preparen pel moment més tens de la representació. El públic coneix la història però no pot evitar aguantar la respiració quan les tretze roses, en fila i agafades de les mans, esperen la seva mort.
Sonen bales aquest cop, en forma de petards, i les Roses cauen a terra. El públic esclata en aplaudiments i les tretze joves que fins ara restaven a terra, s’aixequen per convertir-se de nou en les Bruixes del Nord. I ho demostren reunint-se amb les seves companyes que entren saltant i ballant a l’escenari. Els tambors tornen a sonar, aquest cop, amb ritme festiu i comencen els focs.
Les llums daurades dels focs artificials omplen l’escenari de formes i el públic continua aplaudint meravellat. La tensió de minuts abans ja ha desaparegut i ara s’obre pas l’alegria, el ball, la música però sobretot, la festa. Les Bruixes del Nord ballen sota els focs artificials sense por i el públic les acompanya posant així el punt final a la Diada de la Dona del passat 8 de març.
