Vallès

Ripollet i Cerdanyola homenatgen a les víctimes de l'amiant

El Fernando Saavedra llegeix el manifest / X.O

L’Associació de Víctimes afectades per l’amiant de Catalunya ha inaugurat aquest dimarts un monument en memòria de les víctimes de l’Amiant de Cerdanyola i Ripollet. L’obra, situada a la cruïlla de la carretera de Barcelona i el carrer de l’Estació, punt d’encreuament entre els dos municipis, és un monòlit fet per Jordi Andrés, familiar d’una víctima de l’amiant.

Parlar d’Uralita és parlar de la classe treballadora,  una classe que sustenta els canvis industrials, socials i econòmics, i que sempre s’ha deixat la pell, però sobretot la vida, perquè el cost va ser molt alt”, explicava la Carme Aldana, veïna del barri, qui també ha denunciat les males pràctiques que va cometre l’empresa. “Es fabricava ciment d’amiant durant més de 50 anys sense protecció, i per culpa d’això s’ha causat moltes malalties i no deixarem a l’oblit a ningú”, assegurava Aldana.

“Espero que haver col·laborat en aquest projecte ajudi a conscienciar sobre la magnitud del problema que tenim a sobre; tenim amiant a tot arreu i contínuament”, assegurava Andrés. L’autor ha explicat que l’obra és per a totes les víctimes, “perquè s’ho facin seu”.

“Va ser un genocidi laboral”

El Fernando Saavedra, veí de Cerdanyola afectat per l’amiant ha llegit un manifest. “Va ser un genocidi laboral, social i mediambiental; no es mereixien un final així”, assegurava Saavedra en referència a les víctimes mortals, i explicava que el memorial havia de ser “un catalitzador del dolor, de la injustícia i la impotència, i transformar tot això en energia per seguir endavant”.

Publicitat

“Hem de ser al cor i els pulmons de les víctimes per retornar-los la dignitat”, assegurava Saavedra. El veí també advertia que quedava molt camí per fer, i que calia aprovar el fons de compensació a les víctimes. “L’amiant ens acompanya en molts productes encara, molts fora de la seva vida útil i encara es pot inhalar”, assegurava.

“No he treballat però m’han enverinat”

 “No he treballat però m’han enverinat”, assegurava la Maite, una veïna del barri afectada per l’amiant, i una de les 39 persones malaltes ambientals. “És molt dolorós que et diguin que tens càncer, però és pitjor si és perquè t’han enverinat”, deia. La Maite és la única dels 39 afectats ambientals que queda amb vida.

Una sentencia de l’Audiència de Madrid de va obligar a Uralita a indemnitzar a les persones que havien estat afectades  ambientalment per l’amiant, una d’elles era la Maite, però segons denuncia, l’empresa ha recorregut la sentència al Tribunal Suprem. “No demano diners, no els vull; només demano justícia per tornar a creure-hi”, assegurava.

“L’amiant va ser protegit pel franquisme i el capitalisme”

L’Ester Costa, advocada del col·lectiu Ronda, també ha estat present a l’acte d’inauguració del monument. L’advocada ha denunciat que l’amiant “va estar protegit pel franquisme i el capitalisme, i ha generat una genocidi”. Costa s’ha mostrat satisfeta amb els avanços judicials, i també ha parlat de l’afectació a les dones. “Aquesta lluita també és de gènere, perquè moltes dones van ser contaminades per rentar la roba”, assegurava l’advocada.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top