[Per Albert Solé Bonamusa i Guillermo Altarriba]
Des que va ser escollida regidora com a membre d’ICV-EUiA el 2007, Marisol Martínez no ha deixat mai el ple municipal. Aquest cop lidera per segon any consecutiu la candidatura 100% Sabadell -abans, Guanyem-, una llista local que reivindica el sabadellenquisme i el potencial de la ciutat.
Durant la seva campanya ha insistit que a Sabadell falta estratègia econòmica, en quin sentit?
Des dels anys 80, l’agència de Promoció Econòmica s’ha dedicat a organitzar cursos de formació per als empresaris. Això estava bé en el seu moment, però avui no podem pensar l’estratègia econòmica des d’un únic punt de vista, ni fent propostes simplistes. No es tracta de reduir les llicències o donar subvencions: plantegem una regidoria d’Economia transversal que abasti des de l’urbanisme a les noves tecnologies, i que estigui pendent de com accedir als fons europeus per al desenvolupament.
Dit d’una altra manera, ara se’ns escapen els diners de la Unió Europea?
Sí. Aquest any hem rebut dos -9 milions per a l’Estratègia de Desenvolupament Urbà Sostenible i Integrat i 5 milions per incrementar la seguretat al riu Ripoll-, però hi ha moltes més que se’ns escapen. Aquestes ajudes tenen contingut estratègic, i hem de comptar amb gent especialitzada per trobar-les. Sabadell no pot seguir mirant als pobles del costat, ni a Terrassa: el Vallès s’ha de transformar en la porta d’entrada a Europa.
En aquesta línia, quina creu que ha de ser la relació amb Barcelona?
Crec que és una equivocació mirar cap a Barcelona amb recel, perquè és una oportunitat de creixement econòmic, en tots els sentits. És una ciutat molt gran, però és finita, i tant Sabadell com la resta de grans urbs del Vallès -Terrassa, Sant Cugat- hem de complementar-la. Per exemple, molts dels 157.000 turistes que passen cada any per Sabadell venen per fer negocis a Barcelona, però poden gastar també a casa nostra.
Veu que, a hores d’ara, encara en vivim massa d’esquenes?
Exacte. Cal una estratègia que avui no tenim, i per això el Baix Llobregat ens està passant per davant, en aquest sentit. La nostra proposta és crear un organisme público-privat en què participin els diferents agents econòmics de la comarca: l’agència de resiliència. Aquesta ha de mirar com coordinar tots els elements que fan de Sabadell una ciutat amb potencial per ser molt competitiva, per convertir-se en un pulmó econòmic de Catalunya. Cal una infraestructura que ens connecti amb França i amb Europa.
Quan va presentar la candidatura, va assegurar que crearà 1.000 nous llocs de treball. Establir una xifra no és una mica com posar-se la soga al coll?
No, crec que és possible crear aquesta ocupació. Quan jo parlo de “desenvolupament empresarial”, ho faig pensant en llocs de feina. Per exemple, estic convençuda que els tres polígons industrials que tenim a Sabadell -Can Roqueta, la Zona Hermètica i l’entrada a la ciutat- s’han de replantejar. S’han de transformar en llocs de vida, amb zones verdes, equipaments esportius, escoles bressol i serveis per als empresaris… i això són llocs de feina. També hem de tenir en compte el sector de la població que ha quedat fora del mercat de treball amb la crisi.
Quins són?
Les persones que treballen al tercer sector i els aturats amb més de 50 anys. Aquests darrers, especialment, es troben condemnats a una jubilació de 400 euros, en el millor dels casos. Per donar-los un cop de mà des de l’Ajuntament i fer un servei als barris, proposem crear les figures dels agents cívics -per aprofitar la seva experiència com a veïns a l’hora de cuidar el barri- i dels serenos -que voltarien pels carrers de nit per tal de donar sensació de seguretat, en contacte sempre amb la policia i emergències-.
Parlant d’inseguretat, vostè defensa que l’Ajuntament ha de mostrar-se més ferm a l’hora de denunciar les ocupacions il·legals. Quina sortida proposa per a les persones que ocupen per necessitat?
Primer hauríem de veure quantes són, perquè amb aquest tema hi ha moltíssima demagògia. Tenim 1.000 habitatges ocupats, amb unes 1.900 persones vivint a dins: totes es troben en situació de necessitat? Si fos així, seríem davant una catàstrofe tremenda que hauríem d’abordar immediatament. Però no crec que sigui així: si una família es troba en situació extrema, la via és anar a serveis socials… però no parlem d’això, sinó de persones que en comptes de passar pel filtre tiren una porta avall i es fiquen a un pis, amb molts problemes de convivència. És una situació injusta, i no podem ocultar la delinqüència i la picaresca darrere de la necessitat.
L’alcalde, Maties Serracant, sempre defensa que d’aquests 1.000 habitatges la majoria estan ocupats per necessitat i només una minoria pertany a màfies. Vostè sembla assegurar el contrari.
Miri, el que jo dic és que ni ell ni jo tenim les dades. No les tenim, perquè les cases són propietat dels bancs i ells no ens donen aquesta informació, així que tot queda en l’àmbit del discurs. L’alcalde diu el que diu, però jo veig que als barris tenim un problema de convivència de dos parells de nassos. No podem mirar cap a altra banda, perquè aleshores ve la dreta -com Vox- i ofereix una solució extrema que la gent, farta, li compra.
Fa un temps, deia vostè que a Sabadell la corrupció havia desaparegut però que ‘l’estil Bustos’, no. Segueix sent així?
En quatre anys no hem aconseguit trencar les inèrcies del tot. Encara hi ha moltes entitats que esperen dels polítics la fórmula del canvi de cromos. Han estat molts anys, i és difícil canviar aquesta dinàmica, i quan avui algú acusa el govern de fer política només per als seus amics, està extrapolant una cosa que passava amb el govern dels socialistes.
La setmana passada va sortir una sentència que acusa Maties Serracant d’haver assetjat una funcionària per oposar-se a la cessió de Cal Balsach a El Tallaret. És això el mateix que feia Bustos?
No, i no és just que es plantegi així, perquè la moció del Tallaret -que és de la legislatura passada- es va votar al ple i es va aprovar per unanimitat. Els procediments van ser els que havien de ser, i com a govern tenim l’obligació moral de fer complir les mocions dels plens. Una altra cosa -en la qual no entro- és si una persona s’ha sentit o no pressionada, perquè això és una cosa molt personal.
La multa és de 25.000 euros, qui l’ha de pagar?
Crec que ara és el moment de treure els codis ètics i llegir-los. Aquesta no és una qüestió legal ni jurídica, i els codis ètics estan fets per a casos com aquest: convé que aquells que han estat molt de temps parlant d’ètica els llegeixin ara.
Marta Farrés és neo-bustisme?
Jo crec que ella ha fet un treball de desvinculació de la seva etapa amb Bustos, però -tot i que li tinc molt respecte- crec que ha de fer un exercici de reflexió. Si ella, que va ser tinenta d’alcalde quan passava tot allò que s’està jutjant al Cas Mercuri, no es va adonar de res, ha d’explicar per què. I si se n’adonava, ha d’explicar per què deixava que passés.
Per últim, una de les propostes més pintoresques de 100% Sabadell és augmentar la freqüència dels busos, fer-los gratuïts en horari escolar i crear línies gratuïtes que vagin dels barris al Parc Taulí. Com funcionarà això i quant costarà?
Les propostes de mobilitat que s’estan fent ara són absurdes, perquè es plantegen a molt llarg termini. Jo estic d’acord en pacificar la Gran Via, sí, però això és a 15 o 20 anys vista… i entremig, què? Jo plantejo pacificar la ciutat de nord a sud, des de l’avinguda Matadepera al passeig Almogàvers, i per fer-ho has de treure cotxes del carrer. La nostra proposta és crear grans zones de pàrquing a les entrades de les zones pacificades -amb aparcament en altura- i fer gratuït el transport públic. No crec que hi hagi un problema econòmic en aquest sentit. Ja hi ha ciutats com Valladolid o Tarragona que estan plantejant transport públic gratis tot el dia.
