Al Canadà hi ha metges que recepten visites gratuïtes al Museu de Belles Arts de Montreal com un complement al tractament de certes malalties. “S’ha demostrat que incrementa els nivells de serotonina i estimula l’activitat neuronal”, explicava als mitjans la vicepresidenta de l’associació de Metges Francòfons del Canadà, Hélène Boyer, quan es va engegar la iniciativa, al novembre.
Més enllà de ser una campanya promocional simpàtica per a les dues entitats, la notícia revela algunes claus de futur sobre un tema clau aquest cap de setmana: dissabte se celebrava a tot el món el Dia Internacional dels Museus. A Sabadell ho van viure quatre d’ells: el d’Art, el d’Història, el de l’ICP Miquel Crusafont i l’Espai Cultura de la Fundació 1859 Caixa Sabadell. Tots ells oferien portes obertes fins a la mitjanit, visites guiades i tallers al carrer.
Més enllà, però, la jornada va servir per parar un moment i mirar la situació: quin és l’estat dels museus sabadellencs i cap on anem? Aquesta preocupació pel demà s’estén per tot el globus –el Consell Internacional dels Museus, organitzadors de la celebració, van plantejar com a lema de l’edició 2019 El futur de la tradició–, i connecta, segons els experts, amb la història dels metges canadencs.
Museus del segle XXI
“Els museus líders arreu del món segueixen una mateixa dinàmica: es preocupen per demostrar els beneficis socials i comunitaris que aporten”, reflexiona Antoni Laporte, encarregat de l’Observatori de Públics de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural. El cas del Canadà està relacionat amb el benestar, però Laporte llista altres beneficis, com la creació de comunitat, la solidaritat o l’educació.
L’actor Pep Muñoz al museu de l’ICP Miquel Crusafont, durant el seu ‘tour’ per la Nit dels Museus 2019 / VICTÒRIA ROVIRA
El resultat és un canvi de paradigma, com destaca la periodista especialitzada Clàudia Rius, cap de redacció de la revista cultural digital Núvol: “Per tot Catalunya trobo equipaments amb moltíssim potencial, però a mig camí entre el segle XX i el XXI”, lamenta. “Hi ha qui encara veu els museus com a llocs avorrits on es guarden coses antigues, i aquesta visió és nociva, perquè no anima a anar-hi”, afegeix Rius.
En aquesta línia, el director del Museu d’Història de Sabadell, Joan Comasòlivas, destaca que abans les funcions d’aquests equipaments es limitaven a la conservació, estudi i exposició del patrimoni, però que ara “la preocupació és fer participar els usuaris, que passin de receptors a col·laboradors”.
“Es tracta d’afegir a les tasques habituals dels museus una més, el treball comunitari”, destaca Laporte, per a qui no és només una qüestió de pressupost, sinó de motivació. En concret –diu– els museus del segle XXI han de donar servei als nouvinguts, a persones amb risc d’exclusió i a les famílies, a més de ser un lloc de trobada que parli dels problemes que interessen avui a la gent.
. . . . . . . . . .
Un pla per a Sabadell
També a Sabadell es viu aquesta tensió per modernitzar els museus i obrir-los a la ciutadania. “Els museus participatius són ara la prioritat; en el nostre cas, volem estar millor vinculats a les entitats amb interessos comuns i als artistes”, apunta la directora del Museu d’Art de Sabadell, Engràcia Torrella, i afegeix la tasca educativa i integradora que fan aquestes institucions a la ciutat.
Encara hi ha, doncs, feina a fer. Tant Comasòlivas com la museògrafa sabadellenca Maria Marín coincideixen en el diagnòstic: el primer destaca que la ciutat té “museus envellits” i que cal més inversió municipal, i la segona apunta que cal mirar com modernitzar aquests equipaments, començant per plantejar si necessiten més espai. “Hem de trobar el nostre relat i saber-ho museïtzar”, continua Marín. Havent-hi voluntat d’evolució, sembla que la solució a aquests problemes és la de sempre: els diners. “És una de les assignatures pendents de l’Ajuntament”, destaca Comasòlivas.
Les queixes i el Dia Internacional dels Museus arriben en un moment en què el govern municipal posa els fonaments per a un futur Pla de Museus de Sabadell. “D’aquí a dues setmanes tindrem finalitzat un primer document de treball, i espero que el pròxim govern ho reprengui”, explica la regidora de Cultura, Montserrat Chacon.
L’Ajuntament va encarregar aquest pla a una empresa externa a finals de l’any passat –”s’ha fet quan s’ha pogut”, diu Chacon– i tindrà en consideració les demandes pressupostàries dels museus: “Un pla sobre aquest tema forçosament ha de tenir en compte aquesta àrea”, confirma la regidora.
Els museus sabadellencs “cobren vida” durant la Nit dels Museus
