Des del diumenge de les eleccions a Sabadell hem viscut un període d’aparent tranquil·litat política. No ho mal interpretem: és una calma tensa. Després de moltes setmanes en una batalla frenètica per explicar projecte i aconseguir impactes –inauguracions, actes, debats, presentacions, concerts, cartells, visites estel·lars…–, la política local ha passat a un inquietant mode latent.
La fase actual no és menys intensa, però l’activitat no és pública, sinó tot el contrari: whatsapps, reunions a porta tancada, discretes trobades a reservats de restaurants, trucades d’emissaris… I en certa manera és necessari que hi hagi un parèntesi de discreció en què els alcaldables puguin asseure’s, mirar de trobar sense pressió els punts en comú i parlar amb els seus respectius entorns abans de començar la negociació. Però aquesta fase de discreció, que des del Diari de Sabadell hem volgut respectar expressament, ha de passar ràpidament a una última fase de transparència i rendició de comptes.
En aquests últims dies de negociacions, tota la pressió recau sobre els partits que poden ser clau de govern, especialment sobre Junts per Sabadell i Podem. És una pressió brutal que les alcaldables senten d’una manera íntima, directa i personal; no va només de projecte, sinó d’encaix personal i, sobretot, de les conseqüències personals i familiars d’una decisió o altra. I és que el component emocional és la clau de volta dels acords polítics.
Durant la campanya els candidats s’han recolzat en la seva base, els incondicionals –mobilitzar el mateix electorat perquè actuï d’element viral és el primer pas–. El problema és que alguns, probablement pocs però molt sorollosos, continuen mobilitzats quan a l’alcaldable li toca assumir els resultats i escollir amb coherència el que més li convé a la ciutat. No voldria estar a la seva pell. Només espero que finalment l’efecte Twitter no tingui més pes que el programa, i la ciutat finalment hi surti guanyant: el soroll no és bon conseller i Sabadell vol menys soroll i bona feina.
Estem a punt d’entrar a la recta final i l’acord, el que sigui, està a punt d’arribar. Quan arribi, la ciutadania tindrà dret a rebre una explicació extensa dels fonaments del pacte: visió de ciutat, projectes compartits, compromisos programàtics, model de gestió i, per últim, repartiment de càrrecs. Això és: en què s’ha convergit, en què ha cedit cadascú i a canvi de què, i en què beneficia la ciutat.
Al debat que va organitzar Sabadell Cercle d’Entitats a l’auditori de la Fira, tots els alcaldables es van comprometre a tornar a aquell escenari i explicar les línies mestres del nou govern, responent altre cop a les preocupacions de les entitats. Molt aviat sabrem qui hi haurà a l’escenari.
