Ciutat

Dins la revista La Ceba: la festa digital de l’escola pública a Sabadell

Alguns peixos fets de paper de colors / Rene Vincit (Unsplash)

Ben mirat, una ceba és una planta força lletja, no gaire vistosa i que ens fa plorar. Potser per això la gent de fora de Sabadell se sorprèn quan veu la nostra dèria al voltant d’aquest símbol. La ceba llueix orgullosa a l’escut de la ciutat, i ha estat adoptada per emprenedors, colles de foc i dibuixants. No és estrany, doncs, que la revista digital que recull la feina feta per les escoles públiques de Sabadell es digui, senzillament, La Ceba.

“Quan totes les escoles ens ajuntem, som la ceba: volem reivindicar que la nostra ciutat és un espai pedagògic de qualitat”, destaca Núria Caballería, directora del Centre de Recursos Pedagògics (CRP) de Sabadell i Sant Quirze, l’organisme públic que edita aquesta publicació. “Volem fer sabadellenquisme i sentir-nos orgullosos de tot el que fan els nostres centres educatius”, afegeix.

Fa més de 25 anys que La Ceba es va començar a publicar en paper, i fa pocs dies es va publicar la 9a edició digital. La revista és un projecte col·laboratiu en què participen les 39 escoles públiques d’Infantil i Primària de Sabadell. Cada centre hi explica una activitat d’èxit feta durant l’any. “La idea és difondre la bona feina que fan les escoles locals, donar visibilitat als seus projectes més reeixits”, apunta Caballería.

La Ceba, però, no és només un aparador de bones pràctiques. Les idees i projectes volen de centre a centre, i hi ha activitats proposades per un centre que una altra escola adopta durant l’any següent. “Editar la revista de forma col·laborativa en línia també serveix per formar el professorat en les eines digitals”, afegeix la directora del CRP.

L’art, el tema d’enguany

Durant els primers cinc anys de l’edició digital de La Ceba, els projectes que publicaven les escoles eren les grans iniciatives interdisciplinàries. Fa quatre edicions, però, des del CRP van decidir transformar cada edició en un monogràfic.

El primer –el curs 2015-16– estava dedicat a la lectura, i va anar seguit d’edicions dedicades a les matemàtiques i a les ciències. A La Ceba d’aquest curs, cada centre ha proposat un projecte realitzat en relació a l’art, entés en sentit ampli: de la literatura al cinema, i de la pintura a la dansa, el teatre o la música.

– FES CLIC AQUÍ I VISITA ‘LA CEBA 2018-2019. MONOGRÀFIC D’ARTS’ –

A continuació, destaquem cinc de les 35 propostes publicades: una petita mostra d’aquesta iniciativa amb nom de planta lletja, però fonamental. Al cap i a la fi, la ceba ve del treball invisible dels agricultors i és un pilar humil i silenciós de la nostra gastronomia. Es fa difícil –un cop més– pensar una metàfora més precisa per descriure la tasca diària i essencial que fan les escoles.

5 projectes de La Ceba

1. Escola Agnès Armengol: Viatjar amb la pintura a l’època dels caçadors i els recol·lectors

/ Tristan Colangelo (Unsplash)

A 3r i 4t de Primària, els alumnes van mostrar interès per la vida de les persones a la Prehistòria. Seguint aquesta inquietud, van decidir crear les seves pròpies pintures rupestres, per sentir-se durant uns instants com homes i dones de les cavernes. 

Primer van visitar una exposició sobre l’art prehistòric feta pels estudiants de secundària, i després van començar a investigar: com van descobrir els primers humans l’art? Amb quins materials? Utilitzant elements naturals i colorants alimentaris, els nens i nenes van elaborar les seves pròpies barreges i van viatjar al temps en què la caça i els rituals marcaven els dies.

“Els resultats van ser molt xulos, amb molta creativitat i personalitat”, apunten a La Ceba els professors encarregats del projecte. Com a valoració, destaquen que els estudiants van gaudir el fet d’experimentar i van treballar de manera cooperativa amb els companys de cicle.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

2. Escola Enric Casassas: Aprendre a multiplicar a partir dels cal·ligrames de Joan Brossa

Un poema-objecte de Joan Brossa / CEDIDA

L’art va molt més enllà de la classe d’Educació Plàstica, i l’activitat portada a terme pel grup de 4t de Primària d’aquest centre ho demostra. En aquest cas, la poesia es barreja amb les matemàtiques, i els alumnes van aprendre a multiplicar per dues xifres a partir de l’obra de Joan Brossa.

Aprofitant l’Any Brossa -apunten els autors de l’article a La Ceba-, van decidir fer un cal·ligrama amb les xifres que representen la vida de cadascú. “Primer vam escriure els anys que tenim i els vam multiplicar per 12 per calcular els mesos, i després hi vam sumar els mesos des del darrer aniversari”, expliquen.

Després, van multiplicar aquesta xifra successivament per 4, per 7, per 24 i per 60 per calcular -respectivament- les setmanes, els dies, les hores i els minuts de vida. Els alumnes van fer un dibuix amb aquestes xifres -un cal·ligrama brossià- i el van pintar amb aquarel·la.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

3. Escola Cifuentes: Descobrir la tradició europea amb les artistes als marges

Una escultura de Camille Claudel / CEDIDA

Una bona pràctica habitual a l’hora de treballar temes de pintura, música o literatura a l’escola és fer-ho a partir del treball d’algun artista en concret. També és habitual que els noms que protagonitzen aquests projectes es repeteixin: Calder, Van Gogh o Kandinsky són alguns dels noms que acostumen a aparèixer. 

Evidentment, no hi ha res dolent a agafar aquestes figures cabdals de l’art, però és refrescant quan els docents van un pas més enllà i proposen una tria diferent. Enguany, els nens i nenes de P4 de l’Escola Cifuentes han treballat la cultura europea a partir de quatre dones artistes del continent: la ballarina Mary Wigman, la fotògrafa Esther Ferrer, la pintora Sonia Delaunay i l’escultora Camille Claudel. 

“L’alumnat es va endinsar en l’època, vida i tècniques de les artistes, i es va apropar a les seves obres”, apunten els responsables de l’activitat. Així, les criatures van reproduir treballs icònics com la imatge de Ferrer vomitant monedes o la figura de fang The implorer, de Claudel.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

4. Escola Miquel Martí i Pol: Resoldre els bloquejos emocionals a través de la dansa

/ Leon Liu (Unsplash)

L’art pot resultar realment molt terapèutic, i els alumnes de cicle superior d’aquesta escola ho van poder experimentar a través de la dansa. L’activitat començava amb un taller sobre el dol impartit per la Xusa Serra. Allà, els nens i nenes aprenien que els processos de dol formen part de la vida i descobrien com gestionar moments difícils. 

En aquest el taller es generen emocions molt intenses, i -donat que el cos reflecteix els processos anímics i emocionals- a través de la dansa aprenien a drenar-les. El taller de dol es fa durant tot un matí i la mateixa tarda es dedica una hora i mitja a una sessió que pretén -diuen els responsables- “desfer nusos emocionals, ancorats al cos, a través de la dansa”.

“Any rere any trobem moltes dificultats de gestió de les emocions i molts conflictes derivats de bloquejos emocionals”, expliquen. Tallers com aquest busquen resoldre aquestes situacions. Des de l’escola asseguren que -donat que ha estat una experiència molt enriquidora-repetiran l’experiència cada curs a 5è.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

5. Escola Teresa Claramunt: Descobrir totes les persones que hi ha darrere una pel·lícula

/ Kilyan Sockalingum (Unsplash)

El setè art és -per a molts- la disciplina artística fonamental dels darrers cent anys, i amb el canvi de segle no sembla haver perdut rellevància. “El cinema és un art que ens fascina a tots, tant si tens 2 anys com si en tens 120”, apunten els autors d’aquest article a La Ceba.

Cada curs, l’escola fa girar la setmana cultural al voltant d’un tema, i enguany el més votat va ser el cinema. Aquesta disciplina artística, doncs, va ser la protagonista durant tot el curs -i especialment durant els dies especials, a l’abril-. Seguint aquesta motivació, els alumnes de 4t de Primària han portat a terme aquest any moltes activitats per conèixer les diferents professions que hi ha al món del cinema.

Van rebre la visita de l’actriu Berta Castañé, van rodar un curt, van escriure crítica cinematogràfica, van viure la màgia del chroma key i van participar en un taller de doblatge, entre altres activitats.

Comentaris
To Top