El D.S. entrevista a Lourdes Ciuró. La líder de Junts per Sabadell explica el seu rol en la governabilitat de Sabadell i dona explicacions sobre el seu suport a la pujada salarial proposada pel govern de la socialista Marta Farrés.
Per què no s’han posat d’acord amb ERC i Cs sobre els sous, seguint una estratègia comuna?
Hi ha hagut una voluntat clara: ERC ha fet seguidisme de la Crida i Ciutadans s’ha tancat ell mateix la porta, perquè Adrián Hernández va tenir una actitud molt xulesca amb la pancarta pels presos polítics […]. Se m’ha dit que som la dreta catalana, la crossa del govern… si era això el que volien evitar, ja he pagat jo la festa. Ells han volgut aparentar que no hi estaven d’acord.
Aleshores hi ha hagut, o no, estratègia comuna?
Des de Junts ens vam posar en contacte amb ells i hi va haver un acord de posar a disposició un tècnic, un assessor i l’alliberament del portaveu. Jo negocio per a tots i l’única negociació que he fet per a Junts són dos assessors a mitja jornada en comptes d’un.
Li convé l’augment de sou com a portaveu.
Es tracta de dignificar la tasca de l’oposició. Si hagués estat per un gran sou, podria haver estat consellera cobrant el doble o el triple que com a portaveu. El president em va trucar per ser consellera de Presidència, però per mi a la vida no tot és un salari.
Per què no s’ha comptat amb la Crida?
La Crida no ha vingut a cap reunió de l’oposició. Ja s’ha vist que està molt bé a l’oposició perquè en el govern és un desastre.
Acordar els salaris és un primer pas per arribar a acords amb el govern?
Amb el govern i l’oposició, que tenim molt poder i molta capacitat d’incidir en els projectes de ciutat. Però torno a dir que hi ha hagut una lesió de la confiança [en referència a ERC i Cs]. Així no es fa política, tirar la pedra i amagar la mà és el que més odio de la política.
Creia que amb ERC hi hauria més possibilitat d’entesa?
Això no va de partits, sinó de persones. I he après la lliçó: com diu la dita, val més conèixer que ser conegut. Ara ja sé com plantegen les coses i a partir d’ara demanaré més garanties.
És el final de la unitat independentista?
Ara més que mai s’ha demostrat que la unitat no ha existit. ERC ha reculat i s’ha arreplegat. L’1-O demanàvem un pacte fiscal, com deia l’altre dia Pere Aragonès?
Ahir en el ple vam tornar-la a escoltar un discurs de ciutat i un altre de país, en referència als polítics independentistes empresonats. Quina Lourdes pesa més? Com afecta això a la relació amb el govern?
És la dicotomia que viu l’independentisme. A nivell de ciutat hem de poder donar suport i acompanyar el govern per aconseguir la Ronda Nord, la residència del sud… Ara bé, nosaltres no podem permetre que es retiri la pancarta pels presos, perquè hi ha persones encausades per uns delictes fets a mida, per un judici injust… Crec que el ple s’ha pronunciar i dependrà de nou de Podem, i el Podem que conec del Congrés dels Diputats no la treuria la pancarta: d’acord, no és independentista, però defensa la democràcia i parla de presos polítics.
Creu que Marta Farrés permetrà que la pancarta es mantingui?
El govern ha de fer el que decideixi el ple, que és la representació del poble de Sabadell. Ella no pot treure la pancarta perquè no seria l’alcaldessa de tots. Seria una alcaldada.
Segueix oberta a entrar al govern sabadellenc?
Es pot condicionar el govern des de fora: incidir i criticar. Lluir-se des de l’oposició i dir el que no t’agrada de l’executiu.
