Una línia fina separa la vida i la mort a la carretera. Una copa més de vi, una hora més sense aturar-se, un pneumàtic a pressió baixa, una càrrega que tapa part del camp de visió, un cinturó descordat o un missatge de WhatsApp. Són perills latents que es multipliquen a l’estiu, a mesura que els desplaçaments per carretera es disparen: entre juliol i agost d’enguany, es preveuen 90 milions de viatges només dins l’Estat.
En els darrers quatre estius, 182 persones han mort a les carreteres catalanes, a raó d’una cada dos dies. La xifra impacta: són pràcticament un terç de les morts del darrer lustre. L’estiu del 2018, el Servei Català de Trànsit va tancar amb un balanç negatiu i una de les pitjors xifres de la dècada: 52 morts, un 16% més que l’any passat. Mossos i les policies municipals –coordinats per Trànsit– apliquen el Pla de Reducció de la Sinistralitat des de principis d’any, després d’un any horribilis a les carreteres (185 morts, +10% respecte al 2017). Controls de seguretat, d’alcoholèmia i velocitat en un intent de salvar vides. “Hem de tenir presència tant a vies ràpides com a recorreguts interns dels destins de vacances”, explica el caporal de Mossos, Jordi Aguilar, que afegeix que el perill també està en les distàncies curtes. “Un mai es pot confiar, ni en els recorreguts d’uns minuts. Pot passar i passa”, subratlla.
Un instant és prou
La distracció és la primera de les causes de mort a la carretera, també per vacances, segons les dades del Servei Català de Trànsit (2018). Una de cada quatre persones que van perdre-hi la vida l’any passat (24%) van morir després de retirar la mirada de la carretera. Des d’una discussió, respondre una trucada, fins a agafar unes ulleres de sol… hi ha moltes històries darrere aquesta xifra. Les imprudències, com no portar el cinturó de seguretat, segueixen encara vigents: cap campanya de seguretat va evitar que un 16% de les víctimes morissin per dur el cinturó descordat.
Aquests perills afecten catalans i estrangers que creuen Catalunya per arribar al destí de vacances. Les xifres així ho constaten: l’estiu passat, un de cada quatre morts a les carreteres era estranger. Per això, fa anys que la policia catalana centra els seus esforços en el Pas de l’Estret, a la Jonquera (Alt Empordà). Les dues grans faltes: una càrrega mal posada o superior als límits i falta d’un sistema de retenció infantil, que segons destaca el caporal Aguilar, “es detecten al llarg de tota la geografia catalana”.
Què s’ha de tenir en compte?
El control preventiu, un remei per evitar mals majors / ÓSCAR ESPINOSA
Evitar conductes irresponsables que posin en risc la vida (i la butxaca) es pot solucionar amb una llista de comprovacions, que el D.S. ha estructurat en tres fases: vehicles, equipatge i passatgers. En primer terme, s’ha de comprovar retrovisors, frens, que la llum estigui a to i que la càrrega estigui adaptada al sobrepès de les bosses i de les persones. Per saber el pes màxim que es pot transportar, s’ha d’anar a fitxa de la ITV i fer la diferència entre la Massa Màxima Autoritzada (MMA) i la TARA –pes del vehicle buit–.
Un cop revisat el pes, s’ha de col·locar l’equipatge mantenint la visibilitat òptima. A banda, ha d’anar ben lligat per evitar despreniments en cas de xoc. En darrer terme, però no menys important, el conductor i els acompanyants han de viatjar còmodes i amb el cinturó de seguretat sempre cordat. Una bona temperatura, hidratació i sobretot descansar cada dues hores. Aquest repàs de minuts serà determinant per viatjar segur.
Crònica
Dos minuts per enxampar conductes perilloses
és –a banda d’una gran esplanada d’asfalt a tocar de l’AP-7– un dels destins preferits per als conductors per aturar-se, estirar les cames i intentar agafar forces amb una estada ràpida a una cadena de menjar ràpid. El conductor no espera que toparà amb una parella de mossos i amb una de les desenes de controls diaris de la policia catalana per enxampar elements insegurs. Evitar sobrecàrregues, pressió de pneumàtics, llums en condicions, cinturons a lloc… els agents fan una repassada en qüestió de dos minuts al vehicle a la cerca de possibles irregularitats. “Cap aquí! (…) Bon dia!”, assenyalen els policies de Trànsit. Un Volkswagen Touran, i a dins un matrimoni i tres nens. I els tres amb el sistema de retenció descordat. “No veu que és una imprudència portar el nen així?”, apunta el caporal mentre l’altre agent afegeix: “És un clàssic. Per poc que freni el cotxe, el nen surt disparat directe a la calçada”. I així una família, i una altra… És una infracció repetida (i cara): 200 euros per cinturó mal col·locat. En aquest cas, els Mossos adverteixen però no multen: diuen que no hi ha afany recaptatori.
L’àrea de servei és el gran escenari per a les excuses dels conductors imprudents: un altre pare de família n’és una mostra clara: fa una maniobra imprudent abans d’entrar a la benzinera, i passa just a la vora d’un camió. Ha anat de poc. “No ha vist la quantitat de camions que passen per aquí? T’enganxa un pel costat i no ho expliques”. “És que vaig amb reserva…”, li respon avergonyit el pare de família. Conscient de la imprudència, el teatre li surt prou bé i els agents li accepten les disculpes. “No és una broma. Un xoc amb un camió et deixa esmicolat. Aquí passa molt”. Uns metres més enllà, un cartell a l’AP-7 recorda: “Tram de concentració d’accidents”. Un advertiment que no marxa de vacances.
