Primeres sospites sobre l’autoria del crim del Centre. Els Mossos d’Esquadra investiguen dos individus que haurien iniciat una discussió amb la víctima de l’apunyalament mortal del carrer de Gràcia, Héctor G. B. M., la nit en què es va produir el crim. Segons ha pogut saber el D.S., la tesi de la investigació de la policia catalana gira al voltant d’un dels dos, que presumptament seria l’autor de la ganivetada que va causar la mort al jove barceloní de 32 anys la matinada del passat 29 de juny. Seria ell qui hauria utilitzat una arma blanca i l’hauria ferit mortalment al femoral davant de la sucursal bancària del BBVA.
Els Mossos han fet passos per estrènyer el cercle i determinar l’autoria dels fets: estan visionant les gravacions de vídeo de diversos establiments amb l’objectiu de recrear la cronologia dels esdeveniments i identificar-ne l’autor material. La investigació segueix en marxa just quan ja fa dues setmanes del crim, del qual no s’ha trobat l’arma homicida. Encara queda pendent també valorar les motivacions dels fets i si existia cap relació entre assassins i víctima.
Una nit de bar tranquil·la
L’escenari amb què treballen els Mossos, que va acabar amb la vida de l’Héctor, contrasta amb com va ser la resta de la nit, calmada i en solitari a un bar de la Creu Alta. Aquest diari ha pogut saber que el noi va passar hores –després de sortir de la feina fins passades les 2.30 h– al bar Tiberius, situat al costat dels jutjats de Sabadell. Allà, la víctima va anar a fer unes copes sol –un costum després de plegar de la feina al Banc Sabadell, segons expliquen testimonis presencials–.
El bar Tiberius, on l’Héctor va passar la nit abans que es produís el crim / ÓSCAR ESPINOSA
L’Héctor era un assidu del local, on el recorden com un home de poques paraules i agradable en el tracte. “Venia sovint també a l’hora de dinar i a la nit es quedava fins a tancar el bar”, explica una cambrera, que el recorda com un “noi especial i bondadós”. La matinada es va allargar i el local va plegar més tard de l’habitual, recorda una altra treballadora.
L’Héctor, però, seguia allà: primer a la taula de fora, després sobre l’esglaó de l’aparador. “Una hora abans de morir estava aquí. Ell estava tranquil, amb la seva copa de vi i amb els cascos escoltant música”, indica. L’encarregat del local també ho recorda: “Feia el recorregut fins al Centre. De vegades es quedava a la plaça d’aquí al costat i després baixava fins a la seu del Banc Sabadell”.
Cap conflicte
Una clienta que va coincidir aquella nit al bar no recorda cap intercanvi de paraules amb ningú. En el temps que ell va estar al bar, no hi va haver cap tipus de conflicte a l’establiment. “Ell estava en el seu món, parlant pel mòbil enviant missatges de WhatsApp”, assenyala aquesta testimoni, qui apunta que si després va ser increpat en algun moment, “no estaria per defensar-se perquè no era dels que es posaven en problemes”.
Aquella nit, però, va topar amb algú amb qui no hauria hagut de trobar-se. “Una pena… era un noi molt maco. Estem encara xocats perquè el vèiem sovint i ara ja no ve”, lamenta l’encarregat, que afegeix: “No m’ho hauria pensat mai. El vaig veure a les 2.30 h i una hora després ja havia passat”.
