Oci i cultura

La rereguarda, la trinxera i les bombes, vers a vers

‘Torneu-nos el paradís’ és la primera antologia de poesia catalana sobre la Guerra Civil publicada a l’estat

Un milicià escriu una carta des de el front de l’Aragó / J. M. PÉREZ (CEDIDA)

“Negra i mar. Taverna i nit
dels estels abominables.
Les nits no són per als àngels.
Torneu-nos el paradís.
Mireu-nos els palmells amples
i les dents sense vernís”.

Aquests versos del sabadellenc Joan Oliver –Pere Quart– formen part i donen títol a l’antologia de poesia Torneu-nos el paradís, publicada aquest any 2019 pel Memorial Democràtic, institució que depèn del Departament de Justícia i està dedicada a la memòria històrica. El llibre, editat per la Generalitat, està impulsat pels sabadellencs Carme Garcia i Plàcid Garcia-Planas, que en el moment de fer-se l’obra eren directors de la Direcció General de Memòria Democràtica i del Memorial Democràtic, respectivament; i també per Mireia Plana, subdirectora de Memòria Democràtica.

L’obra aplega per primer cop poesies escrites durant la Guerra Civil per autors de renom, poetes caiguts en l’oblit o –heus aquí una novetat– soldats republicans al front. Tot plegat estructurat en tres parts: la guerra i els combatents (amb temes com l’adéu del soldat o el front), la rereguarda (bombardeigs, refugiats…) i les brigades internacionals. “El llibre posa en peu d’igualtat, a causa del lloc on es publiquen, els autors més consagrats i els anònims. Tots els poemes de l’antologia, siguin coneguts o no, van aparèixer en les formes de difusió que la poesia de guerra utilitzava: premsa periòdica, setmanaris o ràdio”, explica Maria Campillo, professora emèrita de literatura de la Universitat Autònoma de Barcelona i curadora del llibre.

Una poesia de pau

Pere Quart, Clementina Arderiu o Carles Riba són alguns dels noms cèlebres que signen els versos de l’antologia, sempre amb un to popular i de romanç. “A Espanya s’han fet molts romancers de la guerra i es reediten sovint. Però aquest és el primer romancer en català de la Guerra Civil”, diu Campillo. Per a la professora, publicar aquesta antologia és escaient, no només perquè enguany se celebren els 80 anys del final de la guerra; sinó perquè cal que aquests poemes no es perdin pel valor que tenen: “La poesia de guerra catalana sembla poesia de pau. És gent que va a la guerra a defensar la república, però sense aquell heroïnisme castellà. Hi ha una elegia i defensa de la pau. Són com el Guernica de Picasso”.

“Sense la memòria històrica ens manquen eines per la pau”

Comentaris
To Top