Ciutat

Hi ha sortida: la xacra de la violència de gènere a Sabadell

“Si llences una granota en una olla d’aigua bullint, salta i se salva. Si la col·loques en aigua freda i l’escalfes a poc a poc fins a l’ebullició, acaba morint sufocada”. Aquesta és una de les metàfores que s’explica a les víctimes de violència masclista per evidenciar la cruesa de la seva situació: un degoteig de maltractaments, primer subtils i després cada cop més intensos, que poden acabar en agressions físiques i l’assassinat.

453 dones van ser víctimes de  maltractaments i agressions l’any 2018 a Sabadell. La xifra d’agredides ateses pel Servei d’Informació i Atenció a la Dona (SIAD) –una assistència de l’Ajuntament que se centra en víctimes de violència masclista– van augmentar un 6,3% respecte al 2017. La tendència ascendent s’ha mantingut enguany: fins al juny passat s’havien registrat 290 casos, és a dir, en només sis mesos ja s’havia presentat el 65% dels registres de l’any anterior. 

La cap de servei de Drets Socials i Feminisme i una de les treballadores socials del SIAD / ÓSCAR ESPINOSA

Per al personal del SIAD, les històries de maltractament són el pa de cada dia. El denominador comú de les víctimes: ser dona (i poc més que això). “Totes hi podem caure. És una violència emocional que no entén de classe social, de nacionalitat ni d’edat”, exposa l’Estrella, una de les treballadores socials del servei.

La policia municipal –a través del Servei d’Atenció a la Víctima (SAV)– també treballa amb tot tipus d’episodis de violència, odi i discriminacions. De tota l’amalgama de casos que hi arriben –418 expedients el 2018–, sis de cada deu casos (58,3%) eren atacs directes contra les dones: 221 episodis de violència masclista i 24 agressions i assetjaments sexuals. Una dada que impacta la mateixa policia.

Cada cop més joves i més veteranes

Una mitjana de nou dones passen pel SIAD cada setmana. Amb els anys, els casos no només s’han multiplicat, sinó que han mutat: l’any 2000, quan es va crear el servei, s’atenien dones en situació de dol, en tràmit de separació i enmig conflictes amb els fills. Ara són fonamentalment dones maltractades pel marit o per algun altre  membre de la seva família.

El perfil de la víctima de violència masclista a Sabadell és de nacionalitat espanyola i té entre 30 i 50 anys. Viu amb la parella i sol tenir fills. La tendència, però, apunta a una altra direcció: els episodis entre les adolescents i joves s’han disparat. 90 dels casos de violència (21,5%) denunciats al SAV tenien una víctima d’entre 18 i 30 anys, quan aquest grup representa només el 13,5% de població. 

Cada cop es detecten casos en col·lectius més joves / LLUÍS FRANCO

L’explicació, segons les expertes, està en la tolerància zero. “Les joves són més conscients i tenen més informació. Això facilita la denúncia”, explica la cap de servei de Drets Civils i Feminisme. Fora de l’àmbit de la parella, la violència cap a les dones també es manifesta per part de germans i pares. Maltractaments físics, psicològics i fins i tot econòmics. Filles de toxicòmans o d’intolerants que, per motius de religió o identitat sexual, fins i tot arriben a les mans.

Al marge de les joves, han emergit casos de dones de més de 60 anys. Són casades amb tres i quatre dècades de maltractaments a les esquenes. Fins ara no denunciaven per motius de tradició i ara topen amb falta de suports per parlar, fins i tot dels mateixos fills.

El maltractament arriba als fills

Els maltractaments no són fortuïts. Els retrat de l’agressor és un home introvertit, d’aparença afable de portes enfora, irascible a dins de casa. “Comença amb gelosia i mals entesos, després passa al xantatge i a la humiliació i d’aquí passar a les mans és fàcil”, descriu l’Estrella. Arribats a aquest punt, l’anul·lació de la dona ja és total i es poden produir episodis violents, amenaces, pallisses i fins i tot relacions sexuals no consentides. De fet, adverteixen des del SIAD, la majoria de violacions no són com les manades mediatitzades. Les perpetren persones conegudes a títol individual: algú de la colla, un conegut o fins i tot la mateixa parella.

La dona és la primera afectada, però l’entorn immediat també pateix. En això ha costat prendre consciència. Segons les expertes, els fills de les dones maltractades eren els “eterns invisibles”, fins que el 2017 van obtenir la consideració de víctimes de violència de gènere. A Sabadell, el SIAD ha estat pioner en l’atenció psicològica a menors a Catalunya, un servei que s’afegeix a assessorament social i jurídic construït i dirigit per a les dones.

Dins del servei, s’escolta cada cas i sempre treballen al ritme de cada dona. El resultat fins ara ha estat positiu. “No hem tingut mai cap morta. Hi ha sortida”, explica l’Estrella, que recorda el cas d’una jove estudiant d’origen magrebí, víctima d’agressions del seu pare, i que va acabar bé. La noia tenia prohibit relacionar-se amb els companys d’universitat i havia de portar una vida religiosa. Un dia va dir que era agnòstica, moment en què els maltractaments van intensificar-se. El servei d’atenció va aconseguir alliberar-la i donar-li les eines per independitzar-se. L’Estrella ho rememora ara satisfeta. Diu que el seu objectiu és que un dia “no tingui feina” i el SIAD hagi de tancar. “Voldrà dir que per fi s’haurà acabat”.

/ EL CAS DE G.B.

“Al final vaig canviar jo: ja no decidia res, no tenia opinió”

És professora d’un institut. Per això i per protegir els seus fills, G. B. prefereix ocultar la seva identitat. Va conèixer el seu exmarit amb 16 anys i va patir amb ell vint anys de maltractaments i vexacions. Ella, ara separada, ho resumeix amb una frase: “Vaig viure un malson”.

La seva exparella esperava cada nit que els nens anessin a dormir per agredir-la. Tot començava amb un toc d’alerta del seu maltractador en forma de “gest maquiavèl·lic”: tancava la boca i feia soroll amb les dents. Un cop sortia de l’habitació dels nens, ell s’amagava i venia cap a ella. “Venia cap a mi. M’agafava del coll. Em mossegava, colpejava la seva cara contra la meva, m’empentava contra la paret…”, recorda ara. Mossegades, pessics i pallisses durant anys, fins i tot amb amenaces de mort, la van anul·lar totalment. “Sense adonar-me’n la que vaig canviar vaig ser jo: ja no decidia res, no tenia opinió”, explica ara. Fins que un dia va treure força i va marxar de casa. Es van separar i encara va trigar anys a denunciar, després que els seus fills presenciessin maltractaments del seu pare als avis.

La G. viu amb seqüeles psicològiques i assegura que li ha costat refer la seva vida. “Mantenir una relació sana costa perquè ets submisa”, admet, i aconsella demanar ajuda al SIAD. Vol tancar aquest capítol però fa quatre anys que té retards judicials. L’última vista va ser suspesa per l’episodi de calor als jutjats de Sabadell. És una de les desenes d’afectades per les temperatures.

/ EL CAS DE LA NAIMA TOUIJRI

El meu exmarit em va provocar sis avortaments

Naima Touijri assegura que no es vol amagar / MARCEL FERNÁNDEZ

Naima Touijri és la protagonista d’una de les històries més dures que han passat pel SIAD. Fa tres dècades es va casar amb un empresari català, amb qui va anar a viure en una casa benestant a Santa Susanna (Maresme). Va tenir dues filles, a les quals ara no pot veure. Tot i que una sentència corrobora que va patir maltractaments físics i psicològics, n’ha perdut la custòdia. Ell ha al·legat que no estava en condicions psicològiques i una jutge li ha donat la raó. Ara lluita per recuperar-les i per sobreviure sense recursos a Sabadell: ha passat d’un alt nivell de vida a demanar ajuda a serveis socials.

“Em va maltractar durant anys. M’insultava, m’apallissava i em va provocar sis avortaments forçats”, explica la Naima, que recorda com la parella li feia pujar capses d’una punta a l’altra de la casa i li feia fer obres de fusteria per forçar que perdés els fills. “Em deia: ‘Ara no toca ser mare, moreta’”, explica la Naima, que pateix seqüeles psicològiques i físiques. Li falta part de la dentadura per una de les pallisses.

Quan va demanar el divorci, ella ho va perdre literalment tot: les filles i la casa. “Em vaig quedar al carrer. Em paga 100 euros al mes per viure”, denuncia. Assegura que “segueix lluitant” per recuperar les filles i, en aquest tràmit, agraeix el treball de les professionals del SIAD. “Fan el que poden” i resumeix la seva demanda així: “Demano justícia”.

Si et trobes en una situació d’agressió o violència de gènere, demana ajuda. Truca al SIAD (93 724 61 67) o al SAV (900 112 092 / 092).

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top